 |
| El top model basc Jon Kortajarena |
EL QUE PUGUIS
I si no pots fer la teva vida com la vols,
en això, al menys esforça’t
tant com puguis: no l’envileixis
amb el contacte excessiu de la gent,
en massa tràfecs i converses.
No l’envileixis portant-la, duent-la sovint i exposant-la
a l’estupidesa quotidiana
de les companyies i les relacions,
fins que arribi a ser pesada com una estranya.
TORNA
Torna sovint i pren-me,
Sensació estimada, torna i pren-me
Quan del cos la memòria es desperti
I un antic desig torni a passar per la sang;
Quan els llavis i la pell recordin
I les mans sentin com si toquessin altre cop.
Torna sovint i pren-me de nit,
Quan els llavis i la pell recordin...
LES FINESTRES
En aquestes estances fosques per on passo
dies asfixiants, vaig i vinc amunt i avall
per trobar les finestres.-Quan s’obri
una finestra hi haurà un consol-
Però les finestres no hi són, o jo no puc
trobar-les. I potser millor que no les trobi.
Tal vegada la llum sigui un nou turment
Qui sap quines coses noves em mostrarà.
QUAN DESPERTIN
Intenta guardar-les, poeta
per més que en siguin poques aquelles que s’aturen.
Les visions del teu amor
Posa-les, mig ocultes, entre les teves frases.
Intenta retenir-les, poeta,
quan despertin en la teva ment
a la nit o en el fulgor del migdia.
Konstandinos Kavafis
(1863-1933) va entrar al món amb la força d’un àngel misteriós quan l’escriptor britànic Lawrence Durrell el
va convertir en l’oracle de la seva celebrada obra novel·lística "El quartet d’Alexandria"
on s’anomenava a Kavafis com “el poeta de la ciutat”. Aquest fet esdevenia sobre
el 1955. Més tard, el cantautor català Lluís Llach va musicar una sèrie de
poemes de Kavafis entre els quals ha estat especialment afortunat “Ítaca” si be erròniament
pronunciat “Itaca", probablement per una qüestió de comoditat musical espontània.
Al llarg dels seus setanta
anys de vida Kavafis va escriure uns dos-cents poemes. La temàtica està
centrada en l’art, la política i, sobretot, en el món de l’amor homosexual que
el poeta canta amb elegància i desinhibició. Parlar de Kavafis el segle XXI és
parlar ja d’un clàssic. Va ser ric quan era infant i un adolescent pobra
repartit entre Londres i la seva ciutat de naixement Alexandria, a la qual es va
quedar per sempre, treballant com a periodista i canvista a la borsa. Se’l recorda
escrivint poemes des de molt menut però mai va editar cap llibre en vida i, el
que és més curiós, mai va donar cap pas per donar-se a conèixer. Probablement
la temàtica dels seus bells i càlids poemes d’amor el va convertir en l’home
secret que finalment hem descobert.
Guardem les seves paraules a flor d'ànima i, en silenci, exaltem el poeta.
Fotografia: people
24 comentaris:
Leí a Durrell hace mucho, pero no recordaba ese detalle de la referencia a Kavadfis, al que me acerqué a partir de Lluis Llach.
Lo de siempre, Glòria: que leer poesía en catalán me hace perder los matices. Me quedo con tu interesante exposición y saco el libro de Kavafis en castellano.
Cada cosa en su idioma.
Bon matí.
AG
Un gran poeta, amb molts matisos, que demana relectures.
Recordo el poeta de la ciutat del quartet, pero no que cités a Kavafis: Ho fa?
"La alegría y el perfume de mi vida/
es la memoria de las horas cuando encontré/ y mantuve el placer sensual como lo deseaba./ La alegría y el perfume de mi vida, para mí,/ que aborrecí los placeres rutinarios."
(Voluptuosidad)
¿se puede ser más poeta?
Alberto:
Si lo tienes en castellano, pues ya está. Releerlo es un placer.
Una abraçada!
Júlia,
Efectivament. És un poeta dens dels que sempre s'han de tenir a mà.
José Luis,
En el llibre és esmentat com "el poeta de la ciutat". Lectures simultànies sobre el Quartet em varen descobrir el nom de Kavafis amagat darrere l'epítet. Sempre consideraré que me'l va introduir Durrell.
Salutacions!
"Joia i perfum de la meva vida..." Bellíssimo también el que tu, amablemente, nos transcribes, Barbe. No. No creo que se pueda ser más poeta. Como siempre lo dices muy bien.
Con afecto!
La glòria del poeta no li treu ningú: ample, decisiu, mariner. I el primer que poses, l'hen dit tantes vegades... Ve a ser com un lema.
Durrell, ai, quantes hores bones he passat amb el Quartet i el Quintet. Alexandria i Avinyó. El primer, evanescent i intens com un perfum oriental que penetra el moll de l'os. L'altre, més auster, més apropat, on la sensualitat es va tornant pedra.
Has fet bona associació.
El Quartet d'Alexandria el tenia oblidat, i això que em va agradar, però fa tant de temps... Kavafis crec que el vaig descobrir per Llach.
Kavafis no és un poeta que m'agrade massa, però "Les finestres", que no havia llegit mai abans, m'ha semblat tot un encert.
Benvolguda Olga,
M'alegro i no m'estranya que t'agradi Kavafis. Dius que el primer poema que poso és com un lema. De fet molts d'ells ho són i val la pena tenir-los a mà per no oblidar-los mai.
Jo també vaig disfrutar molt del Quartet i del Quintet si bé aquest segon, a l'inrevés del que tu dius, em va resultar més distant, d'una originalitat un pel forçada.
Gràcies per les teves paraules, Olga!
Novesflors, Llach va donar a conèixer Cavafis a molt públic però sempre m'he preguntat si els seguidors del cantant havien adquirit llibres del poeta i havien gaudit de la seva lectura en solitari sense altra música que la del silenci.
Titus,
Potser el poema que parla de finestres i que és molt bell també ens és comú. Hi ha tanta poesia kavafiana centrada en la bellesa masculina que es pot entendre la fatiga però és bo saber que en Kavafis hi ha molt més que el cant a la musculatura, altrament ni en sentiríem a parlar.
Una abraçada!
Glòria, no crec que el pseudo-tísic Kortajarena hagúes fet el pes de Kavafis. Eren altres temps i els entenc molt bé.
Només viag llegir els poemes de Kavafis que Carles Riba recopila a la seva edició. Sé que m'he perdut els millors, perquè el traductor català va excloure tots els de temàtica homo-eròtica.
Allau,
Jo he posat el Kortajarena perquè m'agrada a mi. Suposo que per complaure els gustos de Kavafis hauria habut de posar una estatua de l'estil del David del Miquel Àngel. Molt déja vu...I tot plegat la tisi és romàntica.
Eduard,
Si demanes "100 poemas de Kavafis" els trobaràs molt ben traduïts.
a Kavafis me lo quedo encantada, a Kortajerena te lo dejo todito todo,
besos glorichu
¡Cómo eres, Pilar! Si Kortajarena es un pipiolo y encima me lo dejas porque no te gusta. Buenos, algún partido le sacaré.
Besos!
L'any 1926 el govern grec va concedir la més alta condecoració, l'Orde del Fènix, a Kavafis i a la meva estimada ballarina Àurea de Sarrà. Li va costar d'acceptar de compartir el guardó ex aequo amb Àurea. "Cal que accepti que aquesta Àurea no és una dona qualsevol", va reconèixer finalment. M'agrada molt que encapçalis el teu post amb la fotografia d'aquest noi. Abraçada!
Mig grega que sóc i he llegit molt poc a Kavafis. Tampoc el recordava al Quartet. Haurem de fer una revisita.
(El Korta és tan guapo que no m'agrada gens, en canvi, els grecs..)
Mariàngela,
Pel que m'expliques puc suposar que Kavafis era també missògin. Veig que va haver d'acotar el cap i compartir la condecoració.
M'agrada molt que t'agradi la meva decisió quant a la fotografia de l'encapçalament. Fins ara has estat l'única.
També una abraçada per tu!
Kalamar,
No sé si t'agradaria el Quartet. En el seu moment va fer furor.
El Korta és molt guapo i pel que he pogut veure el grecs-molt diferents del model basc-també són xicots de molt bon veure i més.
Amb afecte!
Un poema preciós! Bones festes Glòria!!!
Per cert, al teu model basc, li falten unes bones galtones, per estar potent jajajjaja!
Unos bellos poemas Gloria.
Un fuerte abrazo y mis mejores deseos de unas felices fiestas para tí y los tuyos.
Em va agradar, el Quartet. I els llibres catxondos del seu germà, també.
Vindràs a recollir la postal de Nadal de calamars, Glòria?
Bones Festes.
Judit,
També per tu unes bones festes!
Aquests poemes t'havien d'agradar per força!
Un petó!
Muchas gracias presley! Ni que decir hay que yo también te deseo unas felices fiestas y me alegra de que te hayan gustado los poemas.
Un abrazo!
Kalamar,
Jo no vaig llegir els llibres del seu germà que crec que era bastant més normal que en Lawrence.
Ja ho crec que passaré a recollir la postal de Nadal de calamars. i si em dones calamars també, m'encanten!
Judit,
Jo crec que al noi de la fotografia li fan xuclar les galtes per marcar les barres i els pòmuls. Calavera top model.
Si cada cosa en su idioma, el de Kavafis no era el castellano.
Sí, Kavafis va escriure sempre en “castellano”
Publica un comentari a l'entrada