diumenge, 22 de juliol de 2012

...UNA BOQUETA QUE SEMBLA UNA ROSETA...



La bellíssima cançó ‘A vucchella neix de la juguesca que l’any 1892 el poeta Ferdinando Russo llança a un altra poeta, aquest de nom universal, Gabrielle d’Annunzio. En aquella època ambdós treballaven al diari “Il matino” de Nàpols i el que Russo proposa al mestre D’Annunzio és escriure la lletra d’una cançó en dialecte napolità.
Ferdinando Russo va guardar com or en barra les paraules escrites per D’Annunzio sota el tendre títol d’A vucchella,  és a dir “La boqueta” i l’any 1904 la va fer arribar al gran compositor, també napolità,  Francesco Paolo Tosti que, de seguida, la va vestir de música donant-li una tornada que aviat semblaria el vaivé d’una tranquil·la mar i que expressa,  de manera exquisida, un seguit de floretes que la veu poètica d’un home dedica a la boca de rosa menuda d’una noia que es diu Cannetella.
Com es pot observar la cançó està escrita en divertits diminutius i les vocals neutres, que tan caràcter donen al dialecte napolità, afegeixen una sonoritat sorprenent a la sinuosa tornada que esdevé dolçament viril i al mateix temps irònica i jocosa.
Com sempre, la meva intenció és que aquest aire d’amor entremaliat se us encomani.
René Magritte


A Vucchella
Arieta di Posilippo, 1892
Versos de Gabriele D’Annunzio
Música de Francesco Paolo Tosti

Si comm'a nu sciurillo
Tu tiene na vucchella
Nu poco pucurillo
Appassiulatella.
Meh, dammillo, dammillo,
-e comm’a na rusella-
Dammillo nu vasillo,
Dammillo,  Cannetella!
Dammilo e pigliatilo
Nu vaso piccerillo
Nu vaso picerillo
Comm’a chesta vucchella,
Che pare na rusella
Nu poco pucurillo
Appasuliatella
Si...tu tiene na vucchella...
Nu poco, pucurillo
Appasiulatella...

Sí, com una floreta
Tu tens una boqueta
Una mica, miqueta
Apassionadeta.
Ai! Dóna-me-la, dóna-me-la
-és com una roseta-
Fes-me un petonet
Fes-me’l Cannetella!
Fes-me un petonet
Com aquesta boqueta
Que sembla una roseta
Una mica, miqueta
Apassionadeta...
Sí...tu tens una boqueta
Una mica, miqueta
Apassionadeta.

VIDEO de myyellowlabfan 

Nota: La transcripció de la lletra en dialecte napolità difereix segons les versions. Podem trobar "pucurillo" o "pocorillo". Jo crec que, de totes formes, la podrem cantar.

12 comentaris:

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Sempre m'ha agradat veure que de tant en tant els genis poden relaxar-se i fer coses de broma. Això demostra que en efecte són genis, no trobes?

GLÒRIA ha dit...

Efectivament, Eduard. Un caràcter gris, per brillant que sigui, no interessa gaire.
Salutacions!

Carme ha dit...

Quin post més divertit, Glòria!

Tant de bo se'ns encomani l'amor entremaliat!!!

Bona setmana1

GLÒRIA ha dit...

Amb aquesta intenció l'he convocat, estimada Carme!

novesflors ha dit...

Sí que té un aire entremaliat. A veure si se'ns encomana. El quadre de Magritte molt apropiat.

GLÒRIA ha dit...

Està clar, Novesflors que ahir tenia un dia alegre. Que duri!

kalamar ha dit...

quina delícia, amb l'Alagnet!

GLÒRIA ha dit...

Sí, quina delícia. A mi també m'agrada en Robertino.

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Ah, els diminutius que servien per dir-se amoretes els enamorats. No sé si els joves d'avui també els utilitzen.
Abraçada.

GLÒRIA ha dit...

Jo quasi diria que els dolços diminutius es van fent sols, tinguem l'edat que tinguem i que, inevitablement, denoten una tendresa que no hem de perdre mai.
Petonet. Ho veus?

Joaquim ha dit...

Cançó preciosa i tendra, interpretació ajustada d'un Alagna que acaba de tenir un enrenou seriós a Orange amb el seu primer Calaf i un apunt magnífic, marca de la casa.
Petons

GLÒRIA ha dit...

M'haig de posar al dia d'aquest Calaf traïdor que sembla que li hauria d'haver anat bé tenint en compte la veu que encara té.
És tan bella 'a vuchella! I com celebro, sense sorprendre'm, que una vegada més la vella napolitana t'hagi complagut.
Baci per te, carinino.