No tinguis pietat del que has estat,
Perquè la pietat és massa breu:
No dóna temps a construir-hi res.
De nit, en un petit aeroport,
Veus com un avió s’està enlairant.
Va perdent el senyal.
Sents el convenciment que estàs vivint
Uns anys sense esperances que ja sónels més feliços de la teva vida.
Hi ha una altra poesia, hi serà sempre,
Com hi ha un altra música.
La de Beethoven sord. Quan es perd el senyal.
Joan Margarit
Es perd el senyal
Edicions Proa
Barcelona 2012
Un refredat una mica seriós i jo també vaig
perdre el senyal. De cop i volta vaig sentir una lleu percepció de la vida a
través del cap enterbolit. Una tos cavernosa i l’ossada del pit adolorida. Poca
gana. Poques ganes de res. Tanco l’Arbre de Foc, endreço els llibres que, dispersos,
esperen que els llegeixi i amb dues bones mantes m’immergeixo en la llana
acollidora mentre una ràdio mínima em posa al dia cada hora, de notícies que no
m’inviten a aixecar-me. Sentor parlar de fam, de fam, de fam, de llengües
perseguides, de ministres que em feien creure que encara estem a l’any 70 del segle
XX. Deu ser la febre, penso. Però no, és la veritat. La veritat en la seva
imatge més senzilla i domèstica. M’il·lusionava haver perdut el senyal i haver
retrocedit en el temps, víctima d’aquestes perles roges que en diuen
antibiòtics. I tenir un despertar gratificant sense fam, sense cordes.
Però per bé i per mal, ara crec o sé que ja torno a ser aquí. Que celebraré
llegir-vos altra cop. Que afinaré l’oïda i estrenyaré els ulls. Per trobar el
senyal, bons amics. Per trobar el senyal estimat, les vostres llums a l'oceà.
Feliç Nadal d’aquest any 2012
19 comentaris:
Aquesta mena de senyal, que no es perdi mai!
És un bon senyal, Glòria, si tornes a ser aquí. Que tinguis molt bones festes de Nadal!
Benvinguda al món, Glòria!!!!
No sé si és bo perdre el senyal d'alguna manera, a vegades sí, però retrobar-lo també.
Molt bon nadal i cuida't molt i recupera't bé a tu mateixa... els senyals ja s'aniran recuperant poc apoc...
Una abraçada
ben tornada, Glòria, esperem ja estiguis ben aviat recuperada per gaudir de les festes. Aquest curs els refredats són molt castigadors. Un petó
Bon Nadal, Glòria! Content de poder tornar-te a llegir.
Nos alegramos de que estés ya otra vez en la Red. Nos tenías preocupados.
Un abrazo y que pases unas felices fiestas.
Benvinguda de nou. Tornarem a agafar senyal, no ens en queda altra.
BONES FESTES.
Benvinguda al Nadal i a tot eln que segueix, o sigui la vida.
Celebro que ya estés en condiciones. Te confieso que estaba a punto de mandarte un correo privado para saber qué te pasaba. Ahora, a gozar de la salud.
Un petó.
AG
Bentornada, pero no culpis a les perles rojes; potser era la grip :-)
a orillas del Ebro, te hago señales de niebla densa y mansa, como tu mantita de lana...
abrazo
M'alegra poder-te llegir al blog i aquest vespre, que ha entrat boira a la ciutat, et podré fer companyia simbòlica ben arrapapada al sofà, amb manteta a sobre.
Una abraçada i bon Nadal,
Olga
A un arbre de foc, senyals de fum, no? :) M'alegre que estigues millor, Glòria. Bones festes per tu també. Salut.
Benvinguda de nou. I bon Nadal!
Em veus?, em sents?, m'escoltes?, Sóc aquí, com sempre, esperant els teus apunts que els voldria molt més sovint, de tant com m'agraden i em fan gaudir.
No cal que et digui que et desitjo tot el millor, ara toca dir-ho, però saps que ho desitjo sempre.
Espero que estiguis millor i que hagis passat un Bon Nadal, una abraçada.
Helena, Allau, Carme, Kalamar, David, novesflors, Maria Dolors Giral, José Luis, Olga, Lapsus, Titus, Joaquim i Júlia,
Milers de gràcies pel vostre afecte que, de ben segur, ha ajudat a guarir aquest refredat que comença a ser un record.
Us abraço a tots sense por d'encomanar-vos res dolent!
elpresley, Alberto, Pilita:
Sé que no hace falta traducir pero, como los comercios educados, así lo hago:
"Miles de gracias por vuestro afecto que, a buen seguro, me ha ayudado a curar este resfriado que empieza a ser un recuerdo.
¡Os abrazo a todos sin miedo a contagiaros nada malo!
Publica un comentari a l'entrada