SANT JORDI 2013, AMOR I LLETRES, AMOR A LES LLETRES

Tinc quasi sempre a mà un llibre que llegeixo i no llegeixo, l’acaricio i el miro i li trobo perfum d’herba verda com si fos una planta i ara que es primavera en lloc de pètals, me li brollen sonets que jo gaudeixo descobrint lentament, fent veure que no he llegit els coneguts i que em recreo rellegint els que jveig per primera vegada. Es tracta de Gaspara i jo llibre bellíssim que signa la prestigiosa poeta catalana Susanna Rafart i és una biografia de Gaspara Stampa nascuda a Pàdua l’any 1523 per morir a Florència el 23 d’abril, sí, el 23 d’abril de 1554. Cada capítol apareix redactat amb la delicadesa sàvia de qui, essent poeta, entén molt bé l’idioma dels que han sabut crear una forma nova i única de dir les coses. Gaspara Stampa estava molt enamorada del conte Collalto però ell la condemnava a una melangia que esdevenia mal profund. Les cartes que Gaspara mai va enviar al Conte Collalto no eren altra cosa que els 311 poemes que va tenir a bé escriure-li. Susanna Rafart ens tradueix un sonet per capítol –però no tots 311- en les seves absències llargues i freqüents i si un és bell l’altra és suprem. Ningú hauria sabut mai res del Conte sense la noia apassionada que tant el va estimar i li feia música amb paraules. Males veus que ressonen des de fa cinc cents anys apunten que Gaspara hauria pogut dedicar-se a la prostitució més amargada que necessitada. Avui fa 459 anys que va morir després de dies sofrint febres i amb l’ànim devastat pel que devia ser una depressió incurable.

Xlll

Chi darà penne d’aquila e colomba

Qui em darà plomes d’àguila o colom

Al baix estil per poder emprendre el vol

De l’Indo al Mauro, d’un a l’altre pol,

On no arriba sageta, fona o plom?

I com la clara trompa que ara irromp,

La bellesa, el valor, el món tot sol,

Del bell semblant pel qual sospiro amb dol,

Pot dir sense que l’obra perdi aplom

Si això no m’és donat, a mi no em val

D’alçar-me sola allì per on convé,

Per bé que obra i estil marxin igual,

Sols l’han d’oir les sorres en vaivé,

De l’Adriàtic clar, mar nuvial,

Port meu que penes i plaers conté

Gaspara Spada

Traducció Susanna Rafart

Fugiu de penes d'amor. El bellíssim sonet, per qui el vulgui llegir, ens fa pensar que el talent de Petrarca podia ser dignament imitat. Gaudiu de Sant Jordi!!!

GASPARA I JO

SOBRE L'AMOR

Susanna Rafart

AROLA EDITORS

APRENENT SICÍLIA (i IV ) , BELLA, BELLA, BELLA !

Vaig arribar de Sicília el dia 30 de l’últim mes de març i, com queda ben palés, no vaig tenir cap pressa per actualitzar aquest racó que tinc la sort i el plaer de compartir amb tanta gent volguda.

A l’anada vaig comprovar sense sorprendre’m que la càmera de fotografiar era morta. Vaig recórrer al mòbil que era un altra cadàver. Per acabar d’arrodonir la festa m’havia deixat els corresponents carregadors a casa. Em vaig preguntar si també m’hi havia deixat el cap si oblidava estris tan essencials. I és el que jo dic, molts aparells i aparellets, molts twiters i what’s up però sense un cable i un endoll no anem enlloc. En realitat són ginys sofisticats que s’alimenten com les antigues ràdios de cent anys endarrere.

Com que explicar el que he vist de Sicília se’ns faria molt feixuc a tots, sobretot a vosaltres estimats llegidors, opto per una vella frase feta i molt senzilla: m’ha entusiasmat. I reblo: Hi tornaria ara mateix.

De tant en tant, com qui treu un canó de ricotta, puc explicar com me n’han resultat de seductores determinades coses. Sicília té infinitat d’aspectes, és misteriosa i sòrdida i alhora és bella fins a l'infinit. Tres mars li donen llum sota el sol i sota el sol fumeja aparentment manso el volcà que,irònic, ens recorda que és una muntanya nevada on el foc hi fa niu i cal estar alerta perquè si s’escapa, la gent, la terra esdevindran torres de cendra.

Atès el fracàs amb els estris de retratar –també vaig fracassar intentant adquirir una senzilla Kodaka Monreale-he estirat prou fotografies perquè qui no conegui la illa de Sikelia obri uns ulls com dos pans i qui ja l’hagi visitada gaudeixi de tornar-la a veure. 

Feliç de tornar-vos a escriure!

Temple de la vall dels temples, Agrigento

Teatre grec, Segesta

 

Santa Maargherita di Belice (1)

                                  

Temple de Selinunte

                                 

Oliveres sicilianes.

                                Òpera de Palermo. La d'El Padrino

(1) Residència dels avantpassats de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, autor d'El Guepard que passava en aquest palau els estius de la seva infantesa. Al costat la catedra.

Desitjo que aquests cinc cèntims visuals hagin estat suficients però, creieu-me, encara queda molt per veure.