dimarts, 23 abril de 2013

SANT JORDI 2013, AMOR I LLETRES, AMOR A LES LLETRES

Tinc quasi sempre a mà un llibre que llegeixo i no llegeixo, l’acaricio i el miro i li trobo perfum d’herba verda com si fos una planta i ara que es primavera en lloc de pètals, me li brollen sonets que jo gaudeixo descobrint lentament, fent veure que no he llegit els coneguts i que em recreo rellegint els que jveig per primera vegada. Es tracta de Gaspara i jo llibre bellíssim que signa la prestigiosa poeta catalana Susanna Rafart i és una biografia de Gaspara Stampa nascuda a Pàdua l’any 1523 per morir a Florència el 23 d’abril, sí, el 23 d’abril de 1554. Cada capítol apareix redactat amb la delicadesa sàvia de qui, essent poeta, entén molt bé l’idioma dels que han sabut crear una forma nova i única de dir les coses. Gaspara Stampa estava molt enamorada del conte Collalto però ell la condemnava a una melangia que esdevenia mal profund. Les cartes que Gaspara mai va enviar al Conte Collalto no eren altra cosa que els 311 poemes que va tenir a bé escriure-li. Susanna Rafart ens tradueix un sonet per capítol –però no tots 311- en les seves absències llargues i freqüents i si un és bell l’altra és suprem. Ningú hauria sabut mai res del Conte sense la noia apassionada que tant el va estimar i li feia música amb paraules. Males veus que ressonen des de fa cinc cents anys apunten que Gaspara hauria pogut dedicar-se a la prostitució més amargada que necessitada. Avui fa 459 anys que va morir després de dies sofrint febres i amb l’ànim devastat pel que devia ser una depressió incurable.


Xlll

Chi darà penne d’aquila e colomba

Qui em darà plomes d’àguila o colom
Al baix estil per poder emprendre el vol
De l’Indo al Mauro, d’un a l’altre pol,
On no arriba sageta, fona o plom?

I com la clara trompa que ara irromp,
La bellesa, el valor, el món tot sol,
Del bell semblant pel qual sospiro amb dol,
Pot dir sense que l’obra perdi aplom

Si això no m’és donat, a mi no em val
D’alçar-me sola allì per on convé,
Per bé que obra i estil marxin igual,

Sols l’han d’oir les sorres en vaivé,
De l’Adriàtic clar, mar nuvial,
Port meu que penes i plaers conté

Gaspara Spada
Traducció Susanna Rafart

Fugiu de penes d'amor. El bellíssim sonet, per qui el vulgui llegir, ens fa pensar que el talent de Petrarca podia ser dignament imitat. Gaudiu de Sant Jordi!!!

GASPARA I JO
SOBRE L'AMOR
Susanna Rafart
AROLA EDITORS



12 comentaris:

Alberto Granados ha dit...

Muy difícil el soneto. Me rindo.
Feliz San Jorge. Feliz San Libro.
Y que te reglaen muchas rosas.

Un abrazo.
AG

novesflors ha dit...

Que passes una bona diada de St. Jordi.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Una entrada molt escaient per Sant Jordi. Gràcies per descobrir-me una poetesa més de la nostra llengua ;)

Titus ha dit...

Quina força té aquest poema! M'ha agradat molt.

David ha dit...

Espero que tinguessis una molt bona diada de Sant Jordi, Glòria. El que expliques d'aquesta poetessa és bell i feridor alhora. Justament mentre llegia el poema que has inclòs en la teva entrada m'ha vingut Petrarca al cap.
Sort que sempre hi ha llibres nous per descobrir, aquest me l'apunto.
Una abraçada.

gloria abras pou ha dit...

Muchas gracias, Alberto. Dentro de lo que cabe fue un día feliz.
Un petó!

novesflors,
per primera vegada vaig signar algun llibre. Em sentia com una nena amb sabates noves.

Estimat Eduard,
Susanna Rafart és una poeta d'enorme magnitud. Cerca-la a la xaarxa o a la biblioteca i ja em diràs el què.

És ben ceert, Titus. Gaspara era una dona molt dotada pel que fa a la lírica.
Salut!

T'agradará molt aquest llibre, David. Repeteixo que Susanna Rafart és una poeta d'enorme magnitud. Ningú millor que ella per presentaar-nos a Gaspara i la seva solitud.
Una abraçada.

Olga Xirinacs ha dit...

Tinc aquest llibre, que va ser premiat a Tarragona.
L'autora hi vol ser present, al títol.

Olga Xirinacs ha dit...

Torno a ser l'Olga. T'ha desaparegut el blog, dius? Almenys la portada no, que a mi em va desaparèixer tot ara fa poc i em deia que s'havia suprimit el blog...
Una amiga entesa m'ho va arreglar.
Diu que és possible que Google pateixi boicots.
Ànims i tornem-hi, que t'esperàvem.

Alberto Granados ha dit...

Un mes de ausencia... Y la dirección electrónica de seimpre ahora no funciona... ¿Alquien sabe algo de Glòria?

AG

gloria abras pou ha dit...

Gracias por tu interés, Alberto. Yo, poco sé de mí pero lo suficiente. No sigo porque me saldrá un poema místico.
Un beso, amigo.

David ha dit...

Perdona que pregunti sobre el que deu ser un d'aquells descansos que sovint convenen tant, Glòria, però va tot bé?

gloria ABRAS POU ha dit...

Gràcies, David. És un descans que convé però, al mateix temps, és una rebequeria del bloc que ha quedat encallat i es nega a deixar-me publicar.
No em donaré per vençuda i amb l'Arbre o un altre bloc, tornaré i tu ho sabràs, és clar.
Una abraçada, David!