dimecres, 8 de juliol de 2009

ADA SALAS: AMOR DE POETA


A LA REVISTA "QUÉ LEER " D'AQUEST MES DE JULIOL M'HAN CRIDAT L'ATENCIÓ LES DELICADES PARAULES QUE EL CRÍTIC ENRIQUE VILLAGRASA FA SOBRE LA POETA ADA SALAS (CÁCERES 1965).  ENTRE D'ALTRES COSES, EL CRÍTIC DIU:

"...ES UNA EXQUISITEZ DE POESÍA, DE ESA QUE ANIDA-COMO LOS AMIGOS-EN EL ESPACIO INFIEL DE LA MEMORIA." 
O BÉ
"ESCRIBE ESCUCHANDO LAS PALABRAS: OYENDO LO QUE ÉSTAS LE VAN A DECIR."

I A MI M'HA FALTAT TEMPS PER BUSCAR-I LES HE TROBAT-ALGUNA DE LES MOSTRES POÈTIQUES QUE HAN ENTUSIASMAT AL SENYOR VILLAGRASA I, ESTÀ CLAR, TAMBÉ A MI.
US EN DEIXO UN PARELL .PER SÍ SOLES S'EXPLIQUEN.  ESPERO QUE LES GAUDIU EN VEU ALTA,  EN VEU BAIXA,  EN EL SILENCI SECRET DEL PENSAMENT, ACOMPANYATS O SOLS. LA VEU D'ADA SALAS ÉS DE LES QUE, MOLT SUBTIL, FA NOTAR EL SEU CANT  PUR I DEFINITIU.

NO SABE DEL DOLOR LA PIEDRA
QUE GOLPEA. NO LA ESTREMECE EL GRITO
NI ACARICIA LA MANO
QUE LA LANZA. OBEDECE A SU PESO
Y AL DESEO DEL AIRE.
                                          MINERAL ES MI VOZ.



A QUÉ REGION ME LLEGARÉ A BUSCARTE
AHORA QUE REPOSAS A MI LADO
EN FORMA DE DESEO
                                        HOMBRE
CUYA BELLEZA APENAS
CONOCÍA. CADA DÍA ME CIÑE
SU CILICIO DE AUSENCIA.
ME HAS HERIDO DE VIDA DESDE TODA TU MUERTE

Y NO HAY SUEÑO BASTANTE A TU VACÍO.

Ambdós poèmes pertanyen al llibre Hambriento corazón que puedo darte (1997)
Editorial Hiperión.

Il´lustració: "Bones of you" Oli sobre alumini de Mary Jane Ansell

4 comentaris:

teresa ha dit...

Glòria, aquest bloc no podía començar a caminar d'altra manera que amb uns poemes exquisits i d'autora (per a mi) gens coneguda, aquesta vegada en la magnífica llengua espanyola. Al mon de la poesia no hi han entrat encara els criteris comercials, per bé o per mal, i no tenim promocions de "idelfonsofalcones" entre els poetes. Estan tots ben amagats, com els seus llibres a les llibreries (a la majoria, al menys). No venen, no fan sonar la caixa.

Però això no significa que no existeixin auténtiques joies, en tots els idiomes. I, això si, tenen més difícil sortir a la la llum. Gràcies per la teva contribució !

pilar ha dit...

Ya veo las primeras ramas ardiendo... me lo temía...

besos Gloria

Francesc ha dit...

M'has descobert un nou camí per on trescar. M'ha agradat molt aquest post i tota la sensibilitat que traspua. Salutacions

GLÒRIA ha dit...

eresa,
Estic molt contenta que els poemes t'hagin agradat. Jo també els trobo exquisits i penso, com tu, que la poesia s'està quieta dormint en els prestatges de les llibreries. Els que l'estimem l'hem d'anar espolsant i revivint.
Agraeïxo el teu comentari i t'envio un petó.

Pilar:
El árbol arde sin quemar. Crece tímido, casi sólo es un brote con llamita. Entre todos y todas me ayudáis a cuidarlo.
Gracias y un beso.

Francesc,
Espero que els meus posts segueixin fent-te trescar per vells i nous camins.
Petons per a tu i Oreto !