dijous, 30 de juliol de 2009

RICHARD STRAUSS: SET NOTES SOBRE UN GENI

DO:
El DO per la música del qual n’ha deixat meravelloses probes.  El DO de Domèstica, la Simfonia Domèstica que va compondre per la seva família en un intent d’utilitzar una forma musical, sovint, destinada a exaltar temes sublims, i que Strauss empra per descriure la vida quotidiana d’un matrimoni i el seu fill: Ell, la seva muller Paulina i el petit Franz. El DO de Dolor: El que va sentir per la mort del gran músic  Gustav Mahler al qual va estar unit per llaços de sincera amistad. Altra cop el Dolor, un Dolor que el va ferir profundament quan el seu llibretista preferit, el gran poeta austríac, Hugo von Hoffmanstahl va abandonar aquest món. Va ser, segons el gran compositor, com si de cop i volta li faltés la meitat d’ell mateix,  i el va plorar amb gran tristesa i llargament.  I un Dolor que va afectar a tot Europa i, quasi a tot el mòn: Una Alemanya regida per botxins, va suposar a Strauss la cerca d’influències poderoses, dins d'aquell règim de malvats,  per salvar d’una mort quasi segura a Alice, la seva filla política, jueva de Praga i també, els seus dos nets. Mare i fills, sovint,  havien estat escopits, i apedregats circulant pel carrer.

RE:
El RE de Recórrer mig món dirigint les més difícils òperes i els concerts més brillants.  Richard Wagner era una de les seves especialitats i es diu que era espectacular el seu domini d'Strauss amb la batuta en qualsevol execució orquestral que conduís i, en especial, en tot el que tocava el repertori wagnerià.  El RE del RE bemoll, la nota que el gran compositor assignava als moments en els quals la seva obra exigia l' expressió dels sentiments més altament sublims.

MI:
El MI dels mites que Strauss va utilitzar, moltes vegades,  com a tema de les seves creacions:  Ariadne, Daphne, Elektra i Helena. I potser que me'n deixi alguna.. El MI de Milionari ja que de ben jove va ser un home d’èxit, esplèndidament pagat com a compositor i no menys ben remunerat com a distingidíssim director d’orquestra. És sabut que gràcies als beneficis que li va reportar  l’òpera Salome, es va fer fer una preciosa casa a Garmisch, a l’estat de Bavaria on el músic havia nascut.

FA:
El FA de Fallides –obres que no havien reeixit- i també el de la seva pròpia de Fallida quan durant la primera guerra mundial, les seves inversions considerables realitzades a Anglaterra, li van ser confiscades sense retorn possible. Un FA molt subjectiu: La Fabulosa i Fascinant òpera Salome.

SOL:

SOL de Solfa i de Solfeig i de solo i de músic artísticament solvent. I del sòl que l’ajuntament de la ciutat de Viena li va regalar al costat –Déu n’hi do- del Palau Belvedere on Richard Strauss i va fer alçar una mansió per ell i la família.

LA:
LA de Laboriós i infatigable. Richard Strauss vivia per treballar. Tenia la ment accelerada per la força del geni, componia i dirigia en una sàvia distribució del temps. L’estat de bancarrota en que l’havia deixat el govern britànic l’havia empès a dirigir concerts arreu del món –veure RE- per rescabalar-se dels mals soferts,  amb l’esperança de retirar-se encara jove a Garmisch i dedicar-se solament a la composició. LA de Lament per les morts que expliquem a DO, per les súpliques a mandataris nazis de segon grau ja que, els de primer, l’havien menystingut, coneixedors de les seves idees sobre el regim vigent,  així com a causa de la seva absoluta manca de sentiments en contra del poble hebreu.
SI

De amb accent per afirmar que sí, que Strauss és un compositor hipnòtic. , altre cop amb accent,  pel que significa pels músics posteriors, seduïts per la seva voluptuositat, la seva capacitat de sorprendre’ns amb acords impensats, amb sons que configuren un nou llenguatge musical on hi caben totes les expressions humanes. SÍ pels seus Silencis –era un home lacònic- si pel Silenci que, de vegades , ens deixa entre un passatge i el següent,  despertant-nos la sang amb les veu de l'amor i del sexe,  l'enigma i l'inquietud, el crim i la sang. I La mort...SÍ.

Fonts:
VIDA DE RICHARD STRAUSS
Gylliam, Bryan
Cambridge University Press, (2002)
Fotografia:
SERPS D'AIGUA
Gustav Klimt  (circa 1900)

3 comentaris:

josep ha dit...

Glòria,
Magnífica i musical descripció de Richard Strauss, per a mí força desconegut pel que fa a l'aspecte extra-musical.
Una abraçada

pilar ha dit...

una vida, un genio, envidiable.

besos, en clave de sol y de fa

GLÒRIA ha dit...

Josep,
Sempre que puc acabo indagant en les vides dels artistes. Busco lligams entre la seves vides i obres. No sempre obtinc respostes. Estic molt contenta de que t'hagi agradat.
Salutacions per la Glòria i per tu.

Pilar,
Hoy los besos tienen, forzosamente, música, como los tuyos. Van danzando.