dijous, 24 de setembre del 2009

PROUST, HAHN: NOTES








(...) Després d’una nota alta llargament sostinguda entre dos compassos, va veure com s’acostava, escapant d’aquella perllongada sonoritat i estesa com un vel sonor per amagar el misteri de la seva incubació, va reconèixer , secreta, murmurant i dividida, la frase aèria i perfumada que a ell tant li agradava. I era tan particular, tenia un encant tan individual que cap altra l’hauria pogut substituir, (...) Al final, ella es va allunyar indicadora, diligent, entre les ramificacions del seu perfum, deixant sobre el rostre de Swann el reflex d’un somriure. Ara podria preguntar el nom de la seva inconeguda (li varen dir que era l’andante de la Sonata per a piano i violí de Vinteuil. Ja la tenia, la podria escoltar tant com volgués a casa seva, provar d’aprendre el seu llenguatge, el seu secret.(...)
Marcel Proust

A la recherche du temps perdu
Un amour de Swann
Traducció lliure g.a.p.



Aquesta descripció tan literària i personal -no hauria pogut ser d’altra manera- que Marcel Proust (1871-1922) fa d’una frase melòdica que deixa emocionat a Swann, i que a la novel•la s’atribueix a una sonata de Vinteuil, un músic que forma part de la riquíssima ficció proustiana, és un homenatge que el gran escriptor francès fa a un artista de debò i que no és altra que el seu gran amic Reynaldo Hahn (1875-1947) músic nascut a Veneçuela i ubicat a París des de que era un infant. Reynaldo Hahn era un excel•lent concertista de piano i un exquisit compositor de cançons inspirades en sensibles poemes. Verlaine va plorar de sentiment quan va sentir les seves Chansons grises acompanyades al piano per les melodies, tan idònies, que Reynaldo Hahn li havia escrit i que ell mateix interpretava al piano en els encantadors salons parisencs de l'època més bella.
He deixat un petit fragment d’una obra quasi ingent d’un dels millors escriptors d’abans, d’ara i de sempre i, deixo també, una cançó preciosa que la mezzosoprano Susan Graham interpreta de manera ideal.


Proust i Hahn. Marcel i Reynaldo. Dos homes que , segons diuen, havien estat amants durant quatre anys i, miracle: Amics tota la vida. Abans de, mentre i després de. Amics per sempre.

Fotografies: Plomes Mont Blanc de Marcel Proust
                   Partitura d'una cançó de Reynaldo Hahn
                   El poema que canta Susan Graham: A Chloris és de
                   Théophile de Viau 

3 comentaris:

pfp ha dit...

le entrada de hoy Gloria es COMPLETA, texto, música y unas imágenes que evocan la belleza y la elegancia de tiempos pasados, por cierto he reconocido a uno de mis retratistas de mujeres predilectos, John Singer Sargent.

besos actualizados

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Glòria he estat una bona temporada inactiu, però ara torne a escriure i et promet que et visitaré sovint.

GLÒRIA ha dit...

Querida Pilar:
No podía ser de otra manera. Singer Sargent es también uno de los pintores amados por Edipa y por mí. Celebro que te haya gustado.
Esta vez besos pintados, mira.

Manel,
Desitjo que tornis a l'activitat i estic contenta que conservis la salut que et fa tan prolífic.
A re-escriure'ns.