La ciutat dibuixada-Pere Santilari |
Mentre Pere Santilari és l’artífex que, amb vista d’ocell, ens delecta amb paisatges de ciutat durant hores diverses del dia esdevenint mag de totes les llums, Josep Santilari es consagra als nus de dona i reflecteix, meticulós i inquietant, la relació de l'artista i la model i ambdós, en un duo de virtuosos, creen el goig que dóna a la mirada, veure els daurats raïms i el fresc formatge sense oblidar la lluïssor estranyament platejada del paper d’alumini.
http://www.museudebadalona.cat/L’acuradíssim estudi de les composicions, de la llum, del color i de les proporcions es deixen albirar amb plaer a través de fotografies de l’obra esmentada però, també és ben sabut, que l’art troba el seu mitjà d’expressió ideal quan pot ser gaudit en rigorós directa, sense presses, buscant amb l’artista, la forma màxima de comunicació. En aquest cas, els artistes en són dos. Si us és possible, aneu-hi!
Diumenges 6 de Febrer i 6 de març, a les 11 h. Visita a l'exposició comentada pels artistes. Places limitades. cal fer reserva prèvia al telèfon del Museu: 933 841 750-Activitat gratuïta.
www.santilari.com/
11 comentaris:
Uf! quina passada de quadres! Quin domini, jo ho trobo impressionant que algú pugui fer això.
I té valor que ho diguis tú, Carme que ets una artista del dibuix i la pintura. Sí, són realment meravellosos.
Moltes gràcies per oferir-nos tan bonica exprosició. Realment és una autèntica meravella.
Enhorabona pel blog, li acabe de donar una ullada i m'ha resultat molt interessant.
Des del teler, Joana
Pues disfruta de ambos pintores. Me gustan.
Un abrazo.
Alberto
Benvinguda Iris,
Gràcies pel teu comentari. Espero veure't sovint!
Alberto:
Y más te gustarían si vieras sus increíbles originales.
Un abrazo.
Bella exposició Glòria... Del teu comentari, recalco la importància de gaudir sense presses, com qui la paladeja, l'obra d'art, essent part activa l'espectador mateix...
De fet... qui completa el sentit final de l'obra en recrear-la!
I tant Jordi! Què en faríem de les obres d'art ocultes? Senzillament, no existirien. És fantàstic pensar que el modest espectador, com dius tu, completa el sentit final de l'obra de l'artista.
Salutacions!
querida Gloria quizá no tengo elementos de juicio,seguro, pero este arte de los hermanos Santilari no me conmueve, aunque puedes suponer que no le quite ni un ápice de su mérito, pero creo que de ir al Museu de Badalona (que estoy deseandolo )me perderé con mucha más emoción por esa Baetulo romana.
¡AVE¡
Pilar,
Tú sabes mucho y un día me contarás porqué el arte de los Santilari no te conmueve. Claro que, estas cosas...a mí, hay grandes artistas que tampoco me emocionan.
La Baetulo Romana te espera.
Un beso.
Quina precisió! Curiosa aquesta vocació bessona i tan realista. Ja has vist l'exposició, Glòria?
Sí i és increible, Mariàngela. Són 42 obres d'art i, com bé dius, curiosos talents i vocacions realistes i bessons. Ui, rima!
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada