IPHIGÉNIE EN AULIDE: ADIEU, CONSERVEZ DANS VOTRE ÂME

Iphigénie en Aulide de C.W. Gluck.Roma 2009-Riccardo Mutti-Yannis Kokkos

A les costes d’Aulide, els grecs es preparen per atacar Troya però els deus aturen els vents de manera que a l’expedició li és impossible de sortir. A canvi, els deus demanen el sacrifici d’Ifigènia, filla d’Agamèmnon que, resignada i valerosa, accepta la condició imposada. Ifigènia simbolitza, en la fascinant mitologia grega, el respecte envers Agamèmnon, el seu pare, l’amor per Aquil•les i, finalment, el patriotisme que la conduirà a acceptar la mort.

El gran compositor Christoph Willibald Gluck (1714-1787)  va posar música a la història d’Ifigènia sobre llibret escrit per Marie-François-Louis Gand-Leblanc du Roullet que es va basar en l’obra teatral del dramaturg Racine, que porta el mateix títol,  i que suposa una important variació respecte de l’original creat per Eurípides ja que Racine es va centrar, de manera especial, en els conflictes interiors dels personatges i en la història d’amor. Aquesta va ser la primera òpera que Gluck va compondre per a la cort francesa de Lluís XVI i es va estrenar a l’Acadèmie Royale de París el dia 19 d’Abril de 1774. Cal recordar que Gluck va esmenar en profunditat la tragèdie lyrique fent-la molt menys estàtica. La música composta per Iphigénie delinea perfectament els diversos personatges i les parts corals mostren una gran intensitat dramàtica. El genial músic germànic era partidari de restringir la música a la seva verdadera funció: servir a la poesia per mitjà de l’expressivitat i posar el màxim esforç en assolir una bella i natural senzillesa. Per Gluck, l’ornamentació vocal només està justificada per una situació dramàtica. També és essencial pel compositor la intervenció del cor que confereix al drama solemnitat i caràcter col•lectiu.

Iphigénie en Aulide és una òpera superba que vaig tenir la sort de veure i escoltar a Roma el març del 2009 esplèndidament dirigida pel mestre Riccardo Mutti. En el paper d’Iphigénie va ser un plaer inoblidable fruir de la dramàtica veu de la soprano búlgara Krassimira Stoyanova que, més que mai,  commou en el seu comiat d’ Aquil•les, a través d’un cant dolorós i nostàlgic que aconsegueix gràcies a l’ús impecable del seu excel·lent instrument, rodó com una rosa de vellut que encara no ha desclòs. Transcric la lletra d'aquesta ària sublim:

Video de Joopschild

ADIEU, CONSERVEZ DANS VOTRE ÂME
LE SOUVENIR DE NOTRE ARDEUR.
ET QU'UNE SI PARFAITE FLAMME
VIVE À JAMAIS DANS VOTRE COEUR.
N'OUBLIEZ PAS QU'IPHIGÉNIE,
POUR VOUS SEUL CHÉRISSAIT LA VIE,
ET VOUS AIMA JUSQU'A LA MORT.
ADIEU, CONSERVEZ DANS VOTRE ÂME
LE SOUVENIR DE NOTRE ARDEUR.
ET QU'UNE SI PARFAITE FLAMME
VIVE À JAMAIS DANS VOTRE COEUR.

Fonts: www.opera-guide.ch/libretto
Article de Daniela Puggioni extret de http://www.gothicwork.org/