diumenge, 6 de febrer de 2011

IPHIGÉNIE EN AULIDE: ADIEU, CONSERVEZ DANS VOTRE ÂME

Iphigénie en Aulide de C.W. Gluck.Roma 2009-Riccardo Mutti-Yannis Kokkos
A les costes d’Aulide, els grecs es preparen per atacar Troya però els deus aturen els vents de manera que a l’expedició li és impossible de sortir. A canvi, els deus demanen el sacrifici d’Ifigènia, filla d’Agamèmnon que, resignada i valerosa, accepta la condició imposada. Ifigènia simbolitza, en la fascinant mitologia grega, el respecte envers Agamèmnon, el seu pare, l’amor per Aquil•les i, finalment, el patriotisme que la conduirà a acceptar la mort.
El gran compositor Christoph Willibald Gluck (1714-1787)  va posar música a la història d’Ifigènia sobre llibret escrit per Marie-François-Louis Gand-Leblanc du Roullet que es va basar en l’obra teatral del dramaturg Racine, que porta el mateix títol,  i que suposa una important variació respecte de l’original creat per Eurípides ja que Racine es va centrar, de manera especial, en els conflictes interiors dels personatges i en la història d’amor. Aquesta va ser la primera òpera que Gluck va compondre per a la cort francesa de Lluís XVI i es va estrenar a l’Acadèmie Royale de París el dia 19 d’Abril de 1774. Cal recordar que Gluck va esmenar en profunditat la tragèdie lyrique fent-la molt menys estàtica. La música composta per Iphigénie delinea perfectament els diversos personatges i les parts corals mostren una gran intensitat dramàtica. El genial músic germànic era partidari de restringir la música a la seva verdadera funció: servir a la poesia per mitjà de l’expressivitat i posar el màxim esforç en assolir una bella i natural senzillesa. Per Gluck, l’ornamentació vocal només està justificada per una situació dramàtica. També és essencial pel compositor la intervenció del cor que confereix al drama solemnitat i caràcter col•lectiu.
Iphigénie en Aulide és una òpera superba que vaig tenir la sort de veure i escoltar a Roma el març del 2009 esplèndidament dirigida pel mestre Riccardo Mutti. En el paper d’Iphigénie va ser un plaer inoblidable fruir de la dramàtica veu de la soprano búlgara Krassimira Stoyanova que, més que mai,  commou en el seu comiat d’ Aquil•les, a través d’un cant dolorós i nostàlgic que aconsegueix gràcies a l’ús impecable del seu excel·lent instrument, rodó com una rosa de vellut que encara no ha desclòs. Transcric la lletra d'aquesta ària sublim:

Video de Joopschild

ADIEU, CONSERVEZ DANS VOTRE ÂME
LE SOUVENIR DE NOTRE ARDEUR.
ET QU'UNE SI PARFAITE FLAMME
VIVE À JAMAIS DANS VOTRE COEUR.
N'OUBLIEZ PAS QU'IPHIGÉNIE,
POUR VOUS SEUL CHÉRISSAIT LA VIE,
ET VOUS AIMA JUSQU'A LA MORT.
ADIEU, CONSERVEZ DANS VOTRE ÂME
LE SOUVENIR DE NOTRE ARDEUR.
ET QU'UNE SI PARFAITE FLAMME
VIVE À JAMAIS DANS VOTRE COEUR.

Fonts: www.opera-guide.ch/libretto
Article de Daniela Puggioni extret de http://www.gothicwork.org/

11 comentaris:

Carme ha dit...

No escolto gaire òpera, ho he de reconèixer, o sigui que aprofito la ocasió per conèixer un fragment que mai no he sentit.

GLÒRIA ha dit...

Carme,
No em dius si t'ha agradat. Espero que sí. Quan l'òpera enganxa, creu-me, ho fa per sempre.
Un petó!

Rigoletto ha dit...

Pleno acierto. Es sublime, sin más que decir. Todo un referente. Me temo que voy a oírlo muchas veces....
Gracias

Alberto

GLÒRIA ha dit...

Alberto:
Espero que lo oigas y disfrutes todas las veces que quieras.
Gracias ti.

pilar ha dit...

desde que Eurípides narró su historia, lo que ha inspirado esta Iphigenia pobrecilla "mal nacida", cuántisimas óperas escritas, teatro y ballet...

esta aria que nos dejas es verdaderamente sublime. Gluck quitó la paja del grano, nos dejó su música, pura belleza.

gracias Gloria besos.

GLÒRIA ha dit...

Lamento repetirme pero no me qujeda otro remedio, Pilar y es que el aria en cuestión transmite calambres: letra, música e interpretación.
Un beso nada trágico.

Titus ha dit...

De no ser per Agamemnon no tindriem cap de les dues Ifigènies de Gluck, ni l'Elektra de Strauss, ni l'Oreste de Haendel i ja posats ni l'Idomeneo de Mozart, ni Les Troyens de Berlioz, ni La Belle Hélène d'Offenbach, i segur que hi han moltes més òperes sobre aquesta temàtica. Els operòfils estem molt agraïts a aquest home i a tota la seva progènie.

L'ària, una meravella, i tant Muti com Stoyanova estan molt bé.

GLÒRIA ha dit...

Fantàstica, Titus, l'exposició que fas de la dinastia d'Agamèmnon que ha inspirat a dramaturgs i músics.
Me'n alegro de que t'hagi agradat aquesta aria cantada per Stoyanova per la qual tinc feblesa -per laria i per ella-.
Una abraçada!

Barbebleue ha dit...

Yo le estoy agradecido a Gluck por evolucionar con tanta clase el arte operístico, desde el Orfeo a las Ifigenias. Belleza depurada, esencial.

Merece mucha más atención y presencia en los teatros; y que yo no llegue tarde...

La ilustración musical propuesta le hace justicia.

GLORIA ha dit...

Gracias Barbe. Efectivamente, Gluck depura el arte operistico y su buen gusto es esencial.
Últimamente se le está reponiendo: Roma, Madrid, Nueva York...
Saludos!

Anònim ha dit...

I ԁo not even κnοw how I stopрed up right heгe, howeveг I belіeved thіѕ рublish
was onсe gгeat. Ӏ don't recognise who you are but definitely you'гe going
to а well-known blоggeг ѕhould you arеn't already. Cheers!

Also visit my page - cheap outdoor cushions