dilluns, 15 d’agost de 2011

VERSOS NEGATS (II i III)


Grafitis de Ramón Redondo-Gijón-Blog Flores en el ático
Versos negats (II)

Escric per les parets
i a les parets escric.
Ningú s’aturarà
per desxifrar el meu crit.
Escric color gris fosc
i amb estil de grafit
signes nous i de sempre
que demanen auxili
a qui els pugui
i a qui els vulgui entendre.
Temo el demà immediat
que deixarà passar
la puntual brigada de neteja,
La que m’esborrarà la veu.
La gent admirarà la paret
per fi blanca i neta
I mai ningú res no sabrà
del meu clam enterrat.

i III

Et veig en un racó
nimbat de cendra.
Enganxat a la pols
que, cruel, t’espera.
lluny del vi perfumat,
lluny de les platges
que, lluminoses, dia i nit,
encara et deuen enyorar.
I lluny també
de les pells que et buscaven
i, que potser,
ja et tenen oblidat.
Ara jaus
esclau del temps i la mentida,
nimbat de cendra  en un racó
I confonent la pols
que tu mateix desprens,
en la teva ruïna,
amb l’espurneig de plata
d’un miratge
del que potser
mai més no en tornaràs.

Glòria A.P.

14 comentaris:

Mariàngela Vilallonga ha dit...

La vida, en els versos negats. M'agraden!

GLÒRIA ha dit...

No pots imaginar-te com m'agrada que els meus versos t'agradin!
Un petò, Mariàngela!

José Luis ha dit...

Ja deia jo que escrivies molt bé...

GLÒRIA ha dit...

Gràcies, José Luis. Tens un cafè pagat.

pilar ha dit...

gloria a mí tendrás que pagarme otro, la culpa es tuya, por escribir de maravilla y dejarnos estas dos perlas

besos

GLÒRIA ha dit...

Venga, pues otro. ¡Qué generosos estáis todos!
El tuyo con hielo, Pilar.
Y un beso as always.

Joseffina ha dit...

I si féssim una cafetera gran per a tots, uns amb gel, altres sols, altres tallats ...
Preciosos versos Glòria, tenen una tristesa tan humana, tan transparent ...
També ets una poetessa!
Petons.

Eduard Ariza ha dit...

És un memoràndum líric d'una trajectòria vital qualsevol.

Mireia ha dit...

OOHH, molt profund, m'h agradat mooolt !!

GLÒRIA ha dit...

Tens raó, Josefina. Una bona cafetera per a tothom. Gràcies per les teves paraules!

Sí, Eduard. La vida, a vegades, s'expressa en uns quants versos.

Mireia,
Contenta de veure't per aquesta casa on sempre ets ben rebuda. No sé si hi ha profunditat però, si t'han agradat com dius, em sento complaguda.

Anònim ha dit...

Una vez más, el no dominar el catalán, me niega la posibilidad de disfrutar estos poemas. Los leo, casi los entiendo (alguna palabra suelta desconocida, que no acierto a descifrar....): justamente lo opuesto a lo que debe ser gozar un poema.
Lo siento, Glòria.

AG

GLÒRIA ha dit...

Más lo siento yo, Alberto. Pero ya es mucho que entiendas la mayoría de palabras.
Gracias y un petó!

David ha dit...

M'han agradat molt, Glòria. El primer, sobretot! El món és ple de silencis i d'absències perquè les "brigades de neteja" proven d'esborrar-ne el traç. Tanmateix, si parem atenció, sentirem les veus obstinades que es neguen a desaparèixer i que són arreu.

GLÒRIA ha dit...

Gràcies per les teves paraules, David. El que dius és cert. D'una manera o altra hem de seguir fent-nos sentir i no perdre mai la consciència de que hi ha qui ens vigila per, si pot, silenciar-nos.