 | |
| Grafitis de Ramón Redondo-Gijón-Blog Flores en el ático |
Escric per les parets
i a les parets escric.
Ningú s’aturarà
per desxifrar el meu crit.
Escric color gris fosc
i amb estil de grafit
signes nous i de sempre
que demanen auxili
a qui els pugui
i a qui els vulgui entendre.
Temo el demà immediat
que deixarà passar
la puntual brigada de neteja,
La que m’esborrarà la veu.
La gent admirarà la paret
per fi blanca i neta
I mai ningú res no sabrà
del meu clam enterrat.
i III
Et veig en un racó
nimbat de cendra.
Enganxat a la pols
que, cruel, t’espera.
lluny del vi perfumat,
lluny de les platges
que, lluminoses, dia i nit,
encara et deuen enyorar.
I lluny també
de les pells que et buscaven
i, que potser,
ja et tenen oblidat.
Ara jaus
esclau del temps i la mentida,
nimbat de cendra en un racó
I confonent la pols
que tu mateix desprens,
en la teva ruïna,
amb l’espurneig de plata
d’un miratge
del que potser
mai més no en tornaràs.
Glòria A.P.
14 comentaris:
La vida, en els versos negats. M'agraden!
No pots imaginar-te com m'agrada que els meus versos t'agradin!
Un petò, Mariàngela!
Ja deia jo que escrivies molt bé...
Gràcies, José Luis. Tens un cafè pagat.
gloria a mí tendrás que pagarme otro, la culpa es tuya, por escribir de maravilla y dejarnos estas dos perlas
besos
Venga, pues otro. ¡Qué generosos estáis todos!
El tuyo con hielo, Pilar.
Y un beso as always.
I si féssim una cafetera gran per a tots, uns amb gel, altres sols, altres tallats ...
Preciosos versos Glòria, tenen una tristesa tan humana, tan transparent ...
També ets una poetessa!
Petons.
És un memoràndum líric d'una trajectòria vital qualsevol.
OOHH, molt profund, m'h agradat mooolt !!
Tens raó, Josefina. Una bona cafetera per a tothom. Gràcies per les teves paraules!
Sí, Eduard. La vida, a vegades, s'expressa en uns quants versos.
Mireia,
Contenta de veure't per aquesta casa on sempre ets ben rebuda. No sé si hi ha profunditat però, si t'han agradat com dius, em sento complaguda.
Una vez más, el no dominar el catalán, me niega la posibilidad de disfrutar estos poemas. Los leo, casi los entiendo (alguna palabra suelta desconocida, que no acierto a descifrar....): justamente lo opuesto a lo que debe ser gozar un poema.
Lo siento, Glòria.
AG
Más lo siento yo, Alberto. Pero ya es mucho que entiendas la mayoría de palabras.
Gracias y un petó!
M'han agradat molt, Glòria. El primer, sobretot! El món és ple de silencis i d'absències perquè les "brigades de neteja" proven d'esborrar-ne el traç. Tanmateix, si parem atenció, sentirem les veus obstinades que es neguen a desaparèixer i que són arreu.
Gràcies per les teves paraules, David. El que dius és cert. D'una manera o altra hem de seguir fent-nos sentir i no perdre mai la consciència de que hi ha qui ens vigila per, si pot, silenciar-nos.
Publica un comentari a l'entrada