ELS DOLENTS DE SHAKESPEARE

font:bellsthatstillcanring.tumblr.com

Diumenge vaig fer la bona pensada d’acostar-me a la Sala Muntaner de la ciutat de Barcelona, per veure com l’excel•lent actor Manel Barceló, dirigit esplèndidament per Ramon Simó,   representava l’obra que porta per títol Els dolents de Shakespeare. És fàcil imaginar que tot plegat es tracta d’un divertit text escrit per l’actor anglès d’origen jueu Steven Berkoff en el qual, mitjançant divertides explicacions sobre la forma de ser de cada malvat, enllaça els monòlegs,  de manera que l’ intèrpret, molt sovint, ha de canviar de tessitura dramàtica,  passant de pillo narrador a pèrfid personatge,  moment aquest en el qual es recita el monòleg adient. No avanço res més per si algú hi vol anar. L’obra es representa fins el dia 8 d’Abril i després rodarà per comarques.
Manel Barceló treballa gairebé dues hores imparablement. La seva feina té tant mèrit verbal com físic ja que, hi ha cops, que fa dos personatges a l’hora. El fet de que reciti una tria de monòlegs complerts no l’eximeix d’esmentar personatges adjacents als protagonistes que també imita amb innegable gràcia. Si bé els tipus escollits són d’una perversió que no deixa cap escletxa pel bé, l’autor els tracta en clau de comèdia, rient-se d’ells però també sense deixar de comparar-los amb més d’un malvat contemporani.
Com que el meu monòleg predilecte és el que diu Ricard III a l’inici de l’obra que porta el seu maleït nom i, segons llegeixo, personatge i monòleg són també els preferits de Manel Barceló, he transcrit el bell text que Shakespeare va fer sortir del cervell del malvat tan bon punt l’obra comença. És una carta de presentació.Llegir-lo és confirmar que, per mala fortuna, aquesta bestia la coneixem fa temps.

Entra RICARD, duc de GLOUCESTER, sol.

GLOUCESTER
Ara l’hivern de nostra desplaença
pel sol de York s’ha fet istiu de glòria,
i tots els núvols que la nostra casa
afeixugaren, en el pit profund
de l’oceà estan enterrats. Cenyeixen
nostres fronts, ara, les victorioses
garlandes, i les nostres armadures
abonyegades pengen com trofeus;
nostres alarmes bròfegues es tornen
reunions alegres; nostres marxes
temibles són cadences delitoses.
El rostre abominable de la guerra,
llis de front, ara en lloc d’anar a cavall
d’agualdrapats corses espaordint
l’esperit dels temibles adversaris,
cabrioleja de cambres femenines
sota les gràcies del lasciu llaüt.
Però jo, no cridat a tals platxeris
ni a fer cort a un amorós mirall;
jo, estampat rudement i sense aquella
majestat de l’amor fatxendejaire
davant l’errívol moure’s d’una nimfa,
i que tot bell acord en mi s’estronca,
privat d’encís, per àvola natura,
deforme, inacabat, i abans de temps
enviat a aquest món on es respira,
com qui diu a mig fer, tan mal guarnit,
tan mal girbat de tot arreu, que els gossos
em lladren quan m’aturo vora d’ells;
i bé!, jo que en el fluix i en l’aflautat
moment de pau, no tinc altres delícies
matant el temps, sinó espiar-me l’ombra
al sol i comentar la meva pròpia
deformitat, i que, per tant, no puc
ser l’amador d’uns ben parlats moments,
he decidit portar-me com un brètol,
i odiar els plaers frívols d’aquests dies.
Jo, per conxorxes, per induccions
perilloses, i somnis i falòrnies,
i profecies de begut, al rei
i a Clàrence, germà meu, els he portat
a sentir un odi a mort l’un contra l’altre.
I si el rei Eduard és just i digne
com jo sóc fals, subtil i traïdor,
avui empresonat deu ésser Clàrence
per raó d’una profecia, que
diu que J serà aquell que assassini
d’Eduard els hereus. Oh, pensaments,
cabusseu-vos al fons de la meva ànima!
Aquí ve Clàrence.Recordem que Ricard III Gloucester era un home privat d'atractius físics. Com que, segons ell mateix, a causa d'aquesta desgràcia, ni estimava ni l'estimaven, va invertir totes les seves forces en fer-se poderós sense importar-li els crims que hauria de cometre per comblar les seves ambicions. Richard III va regnar a Anglaterra del 1483 al 1485.

Els dolents de Shakespeare
SALA MUNTANER
Muntaner,4
BARCELONA
metro: Universitat
Fins el dia 8 d'Abril de 2012

Traducció del text de Ricard III, Josep Maria de Sagarra