divendres, 22 de juny de 2012

SPEAK LOW, LOW FIRE



Si la propera nit del dia 24 –sacra vigília de Sant Joan- sentiu la fatiga que causen tants dies de petards i la sentor insistent de socarrim que, de vegades, ens fa mirar alarmats si es crema alguna cosa o alguna casa, planteu-vos sota l’arbre de foc que crema de mentida i us espera sempre i escolteu la cançó que he escollit pel plaer de tothom, cançó també de foc, del foc que, discret i encisador, corre sota la pell i encén espelmes de passió a l’indret més secret del nostre cor com si fes un altar als més grans sentiments que som capaços d’experimentar, els que, sovint, no poden ser expressats en el convencional llenguatge de la vida diària, aquells que, fins i tot, ens sorprenen a nosaltres mateixos.
Sí. Aquesta berbena ha de ser, per qui així ho desitgi, quieta i romàntica.

I ploreu i rieu en un sol gest ja que, moltes vegades, aquests dos verbs, que semblen tan contraris, no fan res més que reflectir una mateixa meravellosa acció.  


La preciosa cançó: “Speak low” va ser composta l’any 1943 pel músic alemany Kurt Weill. Recordem que deu anys abans, Weill havia hagut de fugir del seu país degut a les constants amenaces de mort que rebia dels nazis. Després de passar un temps a París, Weill s’havia establert a Nova York i l’abril de l’esmentat any 1943 estrenava a Broadway el musical “One touch of Venus” que incloïa la cançó que faig protagonista d’una nit de berbena que vol ser diferent.
Carme Canela és l’exquisida intèrpret d’aquest tema que ens convida a gaudir la intimitat en un suggestiu embolcall de seda fosca com la mateixa nit i del que mai en voldríem escapar.
Carme Canela va néixer a Barcelona l’any 1962 i és vocalista de jazz. Ha estudiat i treballat amb grans músics del panorama internacional entre els quals Joan Albert Amargós i Carles Benavent. La seva trajectòria es basa en actuacions pels millors auditoris jazzístics europeus. Al mateix temps, Carme Canela, ha produït una discografia acurada i selecta. Ha enregistrat en llengua castellana “Nanas. Canciones de cuna” (1996) i “¡No pasarán! Canciones de guerra contra el fascismo”, aquesta última amb Quico Pi de la Serra (1997). Els darrers temps ha cantat alguns poetes catalans i té dedicat un disc a Miles Davies “Univers Miles”.

Deixeu-me saber si heu estat feliços, amics estimats. Salut! 


Video:

7 comentaris:

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Sempre m'ha sabut greu no dedicar al blousse el temps que mereix. A mi m'agrada molt la música relaxant, melancòlica fins i tot. Aquesta canço pot ser és totes dues coses, encara que certament no queda mancada d'una gran dossi d'emotivitat.
Gràcies per haver-la penjat.
Respecte al Sant Joan... Doncs mira, personalment els petards m'horroritzen. Passaré la vigília un xic allunyat de tot el rebombori.

Barbebleue ha dit...

Del San Juan me quedo con las sardinas, mejor a la brasa de vid.

Del jazz barcelonés de los setenta reivindico a los influyentes Música Urbana, con Amargós y Benavent en su primera formación.

Salut!

José Luis ha dit...

M'ha agradat tant com la canta aquesta noia, que no et proposo cap alternativa.

Titus ha dit...

M'ha agradat i així t'ho faig saber, tal com demanaves.

Una abraçada!

Joaquim ha dit...

Fantàstica la Canela, que ara té una hereva d'excepció amb la Motis.
La cançó és una perla ideal per una calorosa tarda de Sant Joan.
Salut estimada Glòria.
Et desitjo un bon estiu

Alberto Granados ha dit...

Lamentablemente, este año hemos renunciado a bajar a Calahonda, así que no ha habido ni hoguera, ni salto, ni papelitos rdiendo ni baño a la luz de la luna (nuestros vecinos nos llmaron para que no fañtáramos: ya nos reunimos tres generaciones).
Pero yo estoy aún con los puntos, no debo estar varias horas en una sillita baja, no debo beber... y optamos por quedarnos aquí a pasar todo el calor del mundo.
Otro años será.

La chica esta es pura sensualidad.


AG

GLÒRIA ha dit...

Eduard,
Ja t'arribarà la "blues i la jazz age" i te la quedaràs per sempre. El blues és trist i càlid però també pot ser molt relaxant.
M'alegro que l'estupenda Carme Canela t'hagi agradat.

Barbe,
¡Siempre tan sibarita! , yo me he conformado con la coca (sin ina) y el cava. Entrañable y añejo ya.
Maagníficos los músicos que revindicas y que siguen trabajando mucho.
Salut per a tu!

José Luis,
Quina il·lusió el teu comentari! Sabent com sé com t'agrada la música, com en saps i com t'agrada filar prim, celebro haver-t'ho ensopegat.
Salutacions!

Titus,
T'agraeïxo que hagis volgut complaure'm.
Una abraçada!

Joaquim,
No havia pensat en la joveneta motis i és per això, és tan nena encara! Però sí, ella portarà la bandera del nou jazz català germinat a Sant Andreu. I és que a Sant Andreu hi va posar els ulls déu.
Bon estiu per a tu!

Alberto:
Te imagino muy mejorado. Todas las noches son libres si uno quiere convertirlas en verbenas y para la de Sant Joan-San Juan ya falta menos de un año.
Una abraçada!