SPEAK LOW, LOW FIRE

Si la propera nit del dia 24 –sacra vigília de Sant Joan- sentiu la fatiga que causen tants dies de petards i la sentor insistent de socarrim que, de vegades, ens fa mirar alarmats si es crema alguna cosa o alguna casa, planteu-vos sota l’arbre de foc que crema de mentida i us espera sempre i escolteu la cançó que he escollit pel plaer de tothom, cançó també de foc, del foc que, discret i encisador, corre sota la pell i encén espelmes de passió a l’indret més secret del nostre cor com si fes un altar als més grans sentiments que som capaços d’experimentar, els que, sovint, no poden ser expressats en el convencional llenguatge de la vida diària, aquells que, fins i tot, ens sorprenen a nosaltres mateixos.

Sí. Aquesta berbena ha de ser, per qui així ho desitgi, quieta i romàntica.

I ploreu i rieu en un sol gest ja que, moltes vegades, aquests dos verbs, que semblen tan contraris, no fan res més que reflectir una mateixa meravellosa acció.  

La preciosa cançó: “Speak low” va ser composta l’any 1943 pel músic alemany Kurt Weill. Recordem que deu anys abans, Weill havia hagut de fugir del seu país degut a les constants amenaces de mort que rebia dels nazis. Després de passar un temps a París, Weill s’havia establert a Nova York i l’abril de l’esmentat any 1943 estrenava a Broadway el musical “One touch of Venus” que incloïa la cançó que faig protagonista d’una nit de berbena que vol ser diferent.

Carme Canela és l’exquisida intèrpret d’aquest tema que ens convida a gaudir la intimitat en un suggestiu embolcall de seda fosca com la mateixa nit i del que mai en voldríem escapar.

Carme Canela va néixer a Barcelona l’any 1962 i és vocalista de jazz. Ha estudiat i treballat amb grans músics del panorama internacional entre els quals Joan Albert Amargós i Carles Benavent. La seva trajectòria es basa en actuacions pels millors auditoris jazzístics europeus. Al mateix temps, Carme Canela, ha produït una discografia acurada i selecta. Ha enregistrat en llengua castellana “Nanas. Canciones de cuna” (1996) i “¡No pasarán! Canciones de guerra contra el fascismo”, aquesta última amb Quico Pi de la Serra (1997). Els darrers temps ha cantat alguns poetes catalans i té dedicat un disc a Miles Davies “Univers Miles”.

Deixeu-me saber si heu estat feliços, amics estimats. Salut! 


Video: