dilluns, 25 de febrer del 2013

APRENENT SICÍLIA (I). EL JOVE LAMPEDUSA




Palazzo Tomasi a Palermo on va viure els seus últims anys el príncep de Lampedusa. Actualment encara hi viuen membres de la família Tomasi.
El meu pare havia vingut a anunciar l’assassinat del rei Umberto, esdevingut a Monza la nit anterior, el 29 de juliol de 1900. Repeteixo que veig totes les ratlles de llum i d’ombra del balcó, que sento la veu excitada del meu pare i el soroll del raspall que cau sobre el vidre del lligador i l’exclamació pietosa de la bona de la Teresa, que torno a sentir la sensació de defalliment que ens envaí a tots;  tot això, però, resta separat permanentment de la notícia de la mort del rei. El sentit històric, diguem-ne del fet, se’m comunicà més tard, i aquest serveix ara per explicar la persistència de l’escena en la meva memòria.(...)
Els llocs de la meva infància
Capítol primer

D’antuvi la nostra casa. Me l’estimava amb bogeria i encara me l’estimo ara que, des de fa 12 anys, no és sinó un record. (...) Em serà doncs molt dolorós evocar la Desapareguda estimada tal i com ella va ser fins a l’any 29, amb tota la seva integritat i bellesa, i com va continuar sent, malgrat tot, fins al 5 d’abril de 1943, dia que les bombes arrossegades de l’altra banda de l’Atlàntic la cercaren i la destruïren. (...)
Els llocs de la meva infància
Capítol segon
Cal Lampedusa

La casa de Palerm, nogensmenys, posseïa també unes dependències al camp que en multiplicaven els atractius. Eren quatre: Santa Margherita Belice, la vil·la de Bagheria, el palau a Torretta i la casa al camp a Raitano. També hi havia una casa de Palma i el castell de Montechiaro, però no hi anàvem mai.
La preferida era Santa Margherita, on passàvem molts mesos, fins i tot a l’hivern. Era una de les cases de camp més boniques que jo hagi vist mai. Construïda l’any 1680, cap el 1810, el príncep Niccolò Filangeri di Cutó, pare del besavi matern, la va restaurar del tot arran del sojorn llarguíssim que hi feren Ferdinando IV i Maria Carolina forçats durant aquells anys a viure a Sicília, mentre a Nàpols regnava Murat. (...)
Els llocs de la meva infància
Capítol tercer
El viatge

He volgut transcriure fragments de les memòries que el príncep Giuseppe Tomasi di Lampedusa, inoblidable autor de El Guepard, va escriure ja en edat adulta i amb la convicció que mai serien llegides per ningú.
Ja que m’he fet amb un passatge per viatjar a Palerm el proper 23 de març, m’he sentit lògicament atreta per preparar, ni que sigui per sobre, la setmana que, si tot va com ha d’anar, passaré a la illa. De cop i volta em venen al cap molts escriptors de diferent calat, la ineludible màfia i la mestrívola trilogia d’Il Padrino que tan bé deu reflectir-la i, naturalment, les cançons que Roberto Alagna oblidant el tenor seductor que sempre representa, canta meravellosament en el dialecte de la terra dels seus pares velles cançons d'amor, gatzara i melangia.
No obstant i això serà difícil que d’aquí que me’n vagi no tornin a sortir fragments d’aquest llibre encantador on Lampedusa conta els seus records de nen i, contràriament al que ell hi escriu, han estat i seran llegits per molts lectors inquiets. L'elegància i la concisió de Lampedusa el distingeixen d'una gran majoria d'escriptors mitificats en vida. Una sola obra i un editor intel·ligent -l'escriptor Giorgio Bassani- l'alcen com el cànon que és de la llengua italiana moderna. Només ens hi faltava el gran artista milanès Visconti per convertir en imatges aquesta meravella escrita no solament sense trairla sinó honorant-la.

TOTS ELS CONTES
Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Traducció Rossend Arqués
Émpuries Narrativa - Barcelona 1988
------------------------------------------------------------------------------------

 
El proper dijous dia 28 presentarem el poemari Les ales del silenci a la llibreria Saltamartí de Badalona, carrer Canonge Baranera, núm. 78,
TOTS HI SOU CONVIDATS !!!

13 comentaris:

Allau ha dit...

Glòria, ja t'acompanyaria a Palermo i a Sicília tota. Què llaminera que és Itàlia!

elpresley ha dit...

El año pasado pasé quince días en Sicilia, algunos de ellos en Palermo. La ciudad tiene una belleza moribunda. Sus palacios y sus monumentos cada vez se deterioran más pero hay algo que te acaba hechizando. No dejes de visitar sus mercados, La Vucciria. Son la imagen de la ciudad.

Yo estuve alojado en el hotel Les Palmes, un hotel histórico y me resultó encantador. Lo mafioso lo percibirás en todos los rincones si estás atenta.

Espero que disfrutes.

Con respecto a Lampedusa y el Gatopardo, su novela no la he leído pero la película de Visconti basada en la novela es de las pocas películas que no he conseguido terminar de ver.

Un abrazo.

pfp ha dit...

Desde las arenas ardientes de los Emiratos, todavía me da mas envidia ese precioso viaje a Sicilia, !ya te acompañaría también yo!
Con respecto a Lampedusa, sensacional escritor si, y por discrepar amablemente de "elpresley", es El Gatopardo, una de mis películas preferidas, que no me canso de revisar de tanto en tanto.

Feliz viaje Gloria, y no sabes lo que siento no poder acompañarte tampoco en la presentación de tu sensacional poemario.

Besos

novesflors ha dit...

Que gaudesques del viatge i, tot i que no hi podré estar físicament en la presentació del teu llibre, t'hi acompanyaré de pensament. Que vaja bé.

Josep ha dit...

M'agrada que hagis esmentat Murat, un rei i una dinastia de guerrers com n'hi ha poques.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Olga Xirinacs ha dit...

Et volia recomanar un llibre curt i deliciós, en el que Giorgio Bassani explica que de noi anava a casa de G. T. di Lampedusa per aprendre de narrativa. No recordo el títol i he buscat uns quants prestatges sense profit, fins que m'he disgustat i tot perquè no el vull perdre. Coses de la vida.
Em recordava els anys que jo conversava de noia amb el poeta J. Llacuna, també amb el propòsit d'aprendre.
Que tinguis molt bon viatge i una presentació plena d'èxit.

GLÒRIA ha dit...

Allau,
Series benvingut. Com que sou uns quants que voleu acompanyar-me digue-m'ho amb temps per fletar un avió.

Hola Presley,
Tendré en cuenta tus sugerencias. Me parece muy extraño que no hayas leído la novela de Lampedusa.Te encantaría. En cuanto a la película, recuerdo la primera vez que la vi. Fue en el cine y la gente se aburría y se iba mientras unos cuantos y yo quedabamos embaucados por el guión, los actores, las imágenes. Desde entonces siempre ha sido mi película preferida. Su belleza visual debería entusiasmar a un hombre tan sensible y conocedor de la plástica como tú.
Saludos!!!

Si lees lo que le he escrito a Presley verás que casi coincidimos del todo en lo referente a la película de Visconti.
Oye, que las arenas ardiente de los Emiratos son muy sugerentes. Puede aparecer un califa de un momento a otro mientras los inocentes duermen.
La presentació fue estupenda. Te la contaré por correo al detalle.
Un beso muy fuerte!

Gràcies, Novesflors. A veure quan veiem publicats els teus poemes. S'ho valen i molt.

Hola i benvingut, Josep. El que esmenta Murat és Lampedusa.
Salut!

Benvolguda Olga,
Tot va anar molt bé. Et faré quatre lletres quan pugui.
No en recordes el títol del llibre de Bassani?. Tal vegada el puc trobar a la xarxa.
Amb afecte.

Alberto Granados ha dit...

En su momento leí "El gatopardo", que me dejó más bien frío (me pareció más deslumbrante la película de Visconti) y algún cuento.
No es de mis favoritos. Veo que no paras.
¿Qué tal la presentación de tus alas del silencio? Me está costando trabajo ca`tar los matices. Comprendo (con dicinairo) tus poemas, pero me falta ahondar en ellos. Esto de la bael lingüística me hace sentirme terriblemente torpe.

Seguiré en ello, que tiempo me sobra.

Un abrazo,

AG

GLÒRIA ha dit...

Graacias por tu paciencia, Alberto. Yo estaba segura de que la lectura de mis poemas te sería muy fácil dada tu formación en lengua latina y en sus variedades dialectales.

La presentación fue muy cálida y agradable. Tuvimos que soportar un temporal de lluvia y viento que empujaba el oleaje con intenciones de tsunami y se nos estropearon los paraguas pero todo fue bien.

En cuanto a Lampedusa, El Gatopardo es mi película predilecta y el libro me parece una lección de gran literatura, sobrio y lúcido al mismo tiempo.

Recibe un abrazo.

David ha dit...

Primer moltes felicitats per la presentació del poemari, Glòria!
I després, bé, veig que tinc deures: no he llegit res de Lampedusa. Una mancança literària més...
Una abraçada!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
GLÒRIA ha dit...

Hola David!
Gràcies per la teva felicitació!. No sé que dir més d'El Guepard perquè nopuc parlar d'aquest llibre sense passió i, de vegades, la passió és cega però, vaja, no sóc única valorant la saviesa que desprèn. Jo, actualment, ja el tinc fusionat amb la pel·lícula atès que Visconti no podia fer un transcripció més encertada: guió, actors, música, atmosfera...
Una abraçada, maco!