M’hauria agradat poder explicar la història de Júlia Peraire des de la seva modesta arribada al món fins a la seva mort com a viuda del pintor Ramon Casas, immortalitzada en diverses i valuoses pintures, en poses i vestuaris diferents que han estat i són admirats pels devots del gran artista català.Però, el que deia, que m’hauria agradat explicar la història de Júlia Peraire i l’haig de reduir –que no és poc- a la musa de Casas des de l’any 1906 quan el pintor va entrar al Salon Doré de Barcelona i la va veure, extraordinàriament jove i bonica, venent loteria en aquell local de delícies mundanes. Júlia Peraire tenia només divuit anys i Ramon Casas n’havia fet quaranta . L’enamorament diuen que va ser immediat i recíproc. Ramon Casas, senyoret benestant pertanyent a l’alta burgesia barcelonina, malgrat tenir els anys necessaris, va mantenir a Júlia amagada per no molestar les sensibilitats de la seva mare, Donya Elisa Carbó així com de les seves dues germanes. Júlia podia ser vista a totes les cases riques de Barcelona però només...en pintura. Setze anys després d’haver-se conegut i, un cop morta, la mare del pintor, Júlia i Ramon es varen casar.
Un dels quadres més valorats de Ramon Casas és, precisament, aquest audaç retrat de Júlia conegut com “La Sargantain”. Datat el 1908 ens presenta la imatge d’una formosa dona amb les faccions tensades per certa violència sexual que cobra força en la mirada del seus ulls bellíssims, lluents de febre incontrolada. Els braços s’aferren al seient amb ràbia i la roba groga, potser un llençol, ressalta la pell suau i morena com la fruita a l’estiu. És important la forma en com Júlia té col•locat el possible llençol que, empresonat per les seves cuixes, deixa endevinar el pubis que es marca com el centre del seu cos, paral•lel als ulls, paral•lel a la boca, dibuixant una estrella de plecs inquietants, últim refugi de qui, altament inspirat, l'ha pintat per la història. Aquest magnífic quadre va guanyar el Premi del Círcol del Liceu que obligava a l’autor a fer-ne donació i, per tant, avui dia roman exposat a les estances de l’esmentada i elitista institució. El nom “Sargantain” és, probablement, un fals gal•licisme degut a l’humor de Ramon Casas i que fa al•lusió a una “sargantana” àgil, prima i fugissera.
 |
| Interior amb Júlia, 1924 |
 |
| Júlia vestida de monja al Monestir de Sant Benet |
