diumenge, 19 de juliol del 2009

TONI MORRISON: UNA BENEDICCIÓ

(...) “Just en aquell moment, la nena va sortir de darrere la seva mare. Duia unes sabates de dona que li anaven enormement grans. Potser va ser la sensació de llicència, la temeritat tot just recuperada, el que, sumat a la visió d’aquelles cametes que s’alçaven com dues branques d’esbarzer de les sabates trencades i atrotinades, el va fer riure. Una rialla forta, que li va pujar del pit, davant de la comèdia, la irritació desesperada d’aquella visita. La rialla no havia remès quan la dona que bressolava el nadó al maluc se li va acostar. La seva veu era poc més que un xiuxiueig, però contenia una urgència impossible d’ignorar.
-Sisplau, Senhor. Jo no. Ella. Emporti’s la meva filla.(...)
Toni Morrison
Una benedicció
2008

El títol d’aquesta novel•la té una previsible funció doble perquè llegir-la és també una benedicció d’aquelles, que fan agrair l’immens plaer,  que ens invadeix,  quan la immersió en un llibre esdevé plaer gran,  i no voldríem que aquella història s’acabés de pressa i,  ens deixés amb l’eterna pregunta: I, ara, què llegiré?
En l’atmosfera d’ Una benedicció hi floten  pocs personatges i cada un d’ells diu la seva cançó. Una veu de narrador omniscient ens acosta a la terra, la nova terra de la qual s' han fet amos homes vinguts de lluny, súbdits del reis que han sotmès aquells fèrtils paratges amb habitants inclosos. Per ser servits, aquests homes, compren carregaments sencers de negres africans, esclaus, sense cap altra destí que el de ser bèsties de càrrega:

(...) Es van eliminar, exclusivament per els negres, els drets de manumissió, de reunió, de viatjar i de portar armes; es va garantir al blancs llicència per matar qualsevol negre per qualsevol motiu; es va compensar els propietaris per la mutilació o la mort d’un esclau, separant i protegint per sempre més els blancs de tota la resta. (...)
Toni Morrison
Una benedicció
2008

La narració intercala  monòlegs interiors de gran bellesa poètica. Morrison té una o moltes veus pròpies del tot indiscutides,  però és inevitable llegir alguns fragments d’aquest seu llibre sense sentir l’esperit de Faulkner com a gran referent d’una prosa, sovint èpica, de vegades poètica, i també ambdues coses, que sembla haver inventat el sud que va existir al sud d’ Estats Units, un sud que, per desgràcia, encara no s'ha mort del tot pel que fa els conflictes racials. L’autora situa l’acció de la novel•la el 1690. Un temps remot en el, com poden, es mouen Florens, Lina i Sorrow les quals tancades en els seus petits mons ens sedueïxen fent-nos escoltar el maltractat fil del seu pensament germà de la naturalesa, fluent com l’aigua dels rierols, delicat i esponjós com és la boira baixa, sempre gelat o humit com la terra que trepitgen descalces.

Toni Morrison va venir al món l’any 1931. Es va criar en un poble d’Ohio, als Estats Units, en mig d’una família de treballadors. Ja de petita llegia sense parar. A més a més, el seu pare era un esplèndid narrador verbal del qual, se suposa, Morrison va heretar la seva importantíssima imaginació si bé, ella la poder expressar amb històries escrites. L’escriptora va estudiar Literatura a diverses universitats. Va fer una tesi doctoral sobre el suïcidi basant-se en les obres de Faulkner i Virginia Woolf. Morrison va treballar també com editora a Random House i ha exercit de professora a les facultats de lletres de Texas, Yale i Princeton on hi roman encara en qualitat de catedràtica i directora del taller d’escriptura creativa de l’esmentada facultat. L’any 1988 va guanyar el Premi Pulitzer i el 1993 va ser la primera afroamericana honorada amb el Premi Nobel.
Són precioses les seves novel•les La canción de Salomón (1977) i Jazz (1992). Cito aquests títols perquè els he llegit. Per sort, tinc encara molta feina per fer amb Toni Morrison. El títol Amor (2003) ja m'està esperant, i no podia ser un títol millor. A La canción de Salomón és una vertadera Sharazad. No saps com fer-ho per plegar de llegir!. mentre que a Jazz, l'autora experimenta amb la llengua anglesa a fi d’extreure’n un so similar a la música genuïnament negra.

La novel•la de la qual parlo aquí, Una benedicció, està editada en català per Amsterdam i en castellà per Lumen.
La recomano, és clar. Amb tot el meu cor.

Fotografia Damon Winter, The New York Times

7 comentaris:

Francesc ha dit...

Em fa vergonya reconèixer que vaig saber de la Toni Morrison pel premi Nobel que li van donar. No en sabia res abans. Recorde que vaig pensar "d'aquesta dona me n'he de llegir alguna cosa", i se m'havia despistat. Amb aquestes recomanacions teues, faré el possible per llegir aquesta de "La benedicció" en català. Gràcies pel teu record.

pfp ha dit...

querida Gloria, eres una mina¡...

voy a ponerme deberes muy serios, esta tarde sin falta compro algo de Toni, hace mucho que quiero leerla...

voy a elegir uno de los títulos que propones al azar, el primero que encuentre... te diré

Oreto Doménech ha dit...

Moltes gràcies, Glòria, per descobrir-me aquesta escriptora, la qual desconeixia.
La literatura escrita per dones és, ara per ara, una de les meues prioritats lectores.

Una abraçada i bon estiu!

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Jo també he llegit Jazz i La canción de Salomón, em van agradar molt, aquest dos llibres me'ls va regalar un amic molt especial. Fa un anys a la llibreria Paris Valencia per un preu irrisori, crec que dos euros, vaig comprar "Sula" la història de dues amigues afroamèricanes que decideixen seguir cadascuna el seu camí per a, passats els anys, tornar-se a retrobar. Te la recomane.

Josefina ha dit...

Gracias Glòria; había llegado a ese punto:¿Y ahora qué voy a leer?, cuando me encuentro esta sugerencia y recomendación tan ilusionante. Te contaré mi impresión.

Lionel Messi ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
GLÒRIA ha dit...

Francesc,
Jo també vaig descobrir Toni Morrison quan va guanyar el Nobel...i tantes coses em queden i em quedaran per descobrir. Si t'ho mires pel costat positiu és un alicient pensar que en qualsevol moment ens tornarem a sorprendre amb plaer i direm: Com és que jo no coneixia aquest autor?
Si llegeixes "Una benedicció",
crec que t'agradarà.
Moltes besades.

Pilar:
Disfrutarás mucho con Toni Morrison. Ya me lo dirás. La pena es que se prodiga poco. Pero existe y yo confío en que todavía nos dé muchas historias.
Besos desde el Nordesde pero con sabor al profundo Sur de los Estados.

Oreto,
Tinc molta alegria de veure't en aquest espai on sempre hi seràs benvinguda. Em sembla molt interessant que prioritzis la literatura escrita per dones. ja saps que és un pou sense fons on, sovint, jo m'hi deixo caure amb gran plaer.
Besades i també bon estiu per vosaltres!

Manel,
Ara sé que, al menys, hem coincidit de gustos amb dues novel·les. M'apunto Sula que trobaré fàcilment a la Biblioteca Municipal. Morrison mai no ens decep.
Molt benvingut al blog!
Amb afecte!

Josefina:
Bienvenida a este rincón que espero frecuentes tanto como desees. Me encanta saber que, sin darme cuenta, he dado una respuesta a tu pregunta: ¿Y ahora, qué voy a leer? Espero que te guste y, sobretodo, que me des tus impresiones.
Un cariñoso beso.