divendres, 11 de setembre del 2009

SÉBASTIEN JAPRISOT: PER L'ESTIU, PER SEMPRE

Quan sento la calor de l’estiu, la que crema i em fa buscar les ombres, els ventalls i els aires condicionats, sé que hauré de fer-me amb una bona novel•la policíaca en la que s’hi respiri un clima similar. No és que a l ’hivern necessiti llibres ambientats en fred. No. El que sé és que la xafogor i el sol febrós són com senyals que em demanen una lectura com la que he descrit. I és per aquest motiu, que el mes d’Agost passat, vaig clavar els ulls a l’estupenda novel•la L’été meurtrier de Sébastien Japrisot (1931-2003), tot i perquè el segle passat, anys vuitanta, em va caure a les mans una joia literària titulada Parany per una noia i signada per aquest excel•lent autor francès d’origen italià.
Mentre a L’été Meurtrier, de l’any 1977, l’autor s’arrisca a crear un dens exercici literari explicat a quatre veus i en sis capítols, al llarg de 433 pàgines, que no podem deixar, a Parany per a una noia, l’autor ens ofereix una modèlica obra breu en la que el lector frueix de l’enginy, l’astúcia i la sensibilitat d’un escriptor que és, abans de ser qualsevol altra cosa, això: escriptor. És a dir, un artista que treballa al servei d’un argument intel•ligent amb paraules, frases, paràgrafs que, full a full, ens donen un treball personal que no tolera l’intercanvi. En Japrisot hi convergeixen la capacitat amb el maneig de l’ idioma, l’encertat sentit de l’estructura novel•lística, i, el talent per la creació de caràcters molt diferents als quals sap infondre vida pròpia amb mestria indubtable. Aquestes virtuts culminen amb l’enginy de l’autor per ordir, per tramar i per sorprendre a l’ embadalit lector, captivat per les històries que li explica Japrisot, de la primera línia fins a l’última.
L’été meurtrier", que pel que he pogut veure,  no ha estat traduïda ni al català ni al castellà és un “tour de force”. Un “encara més difícil”. Un rínxol rinxolat. Els tipus s’assemblen a molta de la gent que coneixem i l’estil, que obliga a Japrisot a fer importants canvis de registre narratiu, així com la complicada, càlida, calenta i calorosa història, fan d’aquesta obra un referent, ja no de gènere, sinó de la literatura. De la Literatura. Així.

“Parany per a una noia” que vaig llegir fa gairebé trenta anys en una edició de l’entranyable i magnífica col•lecció dedicada a la novel•la negra, “La cua de palla”, que tenia cobertes grogues com l’escalfor del sol d’estiu que jo buscava, va ser una troballa: La jove i bella protagonista ha perdut la memòria. Hi ha una herència pel mig, molt important. És ella, la noia que no recorda ni qui és la que haurà d’investigar-se a sí mateixa. És una assassina?, Si és així, per què i a qui ha assassinat?  També haurà d’esbrinar si algú la vol matar a ella. Què passa amb l'enigmàtica àvia Midola?  Li diuen la veritat els que l’envolten? Voltors o passerells? .  No em digueu que aquest platejament no pinta bé, eh?
Sébastien Japrisot és deia en realitat Jean-Baptiste Rossi i va néixer a Marsella. A disset anys va traduir pel seu compte “El vigilant al camp de sègol” de J.D. Salinger, comptant només amb els coneixements d’anglès que havia adquirit a escola i amb les seves inquietuds autodidactes que l’havien portat a endinsar-se en l’estudi d’aquesta llengua. La traducció va ser acceptada i Japrisot va seguir treballant, apart de amb la seva obra, amb més traduccions de l’obra de J.D. Salinger que varen ser molt apreciades. El cinema li agradava molt i va ser guionista i adaptador d’arguments diversos, alguns d’ells provinents de la seva pròpia obra.

Entre moltes altres coses, Japrisot va deixar escrit:

“La novel•la policíaca no és per res un gènere menor. Balzac i Graham Greene varen escriure novel•les policíaques. Penseu que exagero si em comparo a Balzac i a Graham Greene? Al nostre temps s’ha de ser així. (...) Si he escollit escriure novel•les policíaques és perquè són una coartada còmoda per dir el que, per naturalesa, només diria en veu baixa. Solament et senten els que tens molt a la vora.”

Doncs, està clar.



Parany per a una noia, Edicions 62, 1981: Es pot adquirir directament a l’editorial, “on line”

Trampa para Cenicienta, El Aleph, 2006

L’été meurtrier, Ëditions Denoël, 1977, Es pot adquirir a Amazon France.

Fotografies: Dues vistes de La Ciotat-Provença-Boques del Roine-Costa Blava
(Autor anònim)
Exemplar de l'edició de la novel·la Parany per a una noia-La cua de Palla-Edicions 62,1981

4 comentaris:

BuenasMigas. ha dit...

Els llibres de 'la cua de palla' em porten records de quan el meu home, llavors el meu amor adolescent m’ esperava que jo sortís de la feina sempre amb el llibre d'aquesta col.lecció a la mà, n'era fan, se'ls llegia tots, jo no tant, però recordo 'l'espia que tornava del fred' tots eren escriptors estrangers i també em ve al cap 'Mossegar-se la cua' d'en Manuel de Pedrolo també d'aquesta col lecció. Recordo que les històries tenien molt de ganxo.
Després de llegir-te m'han donat ganes d'obrir les caixes de llibres de l'altell, pot ser que trobi el parany per una noia... Quins records d'aquell temps. Una abraçada forta.

maia ha dit...

Jo tambè l'haure de rescatar Parany per una noia. El vaig llegir fa una pilaaaa d'anys...o sigui a per feina i a recuperar lllibres s'ha dit.
Gràcies per les teves recomanacions.Salutacions.

ELS PEIXOS ha dit...

M´agrada que el salmó t'hagi quedat bé.
Intentaré trobar aquest llibre encara que sigui per el meu marit que és el que llegeix més a casa, o miraré que no el tinguem per aquí amagat a qualsevol lloc.
Felicitats per el bloc.
Una abrasada.

GLÒRIA ha dit...

Anna, Maia i Dolors,
Celebro que a totes aquest llibre us digui alguna cosa, un record, una recomanació, una recuperació...Així, que a obrir les caixes dels altells i a organitzar una partida de caça per les llibreries i de passada, passejar.
Us espero sovint i us envio petons a totes.