diumenge, 10 de gener de 2010

KARL MARIA VON WEBER: OBERON


Carl Maria von Weber està considerat el pare de la gran òpera romàntica alemanya. Der Freischütz, Eurianthe i Oberon són les seves òperes més importants i en elles s’hi prefigura ja l’obra de grans compositors posteriors com Chopin, Liszt, Mendelssohn i Berlioz a més del gegant universal de l’opera germànica, Richard Wagner.
Weber no només era un excel•lent compositor sinó que també era director d’orquestra, pianista, guitarrista i crític musical. Entre els compositors més moderns trobem un Stravinsky que pren per model d’inspiració el seu Konzertstück per compondre el Capriccio per a piano i orquestra y Claude Debussy deia de Weber que havia obtingut un esplèndid so orquestral a base d’escrutar l’ànima de cada un dels instruments. Músics com Meyerbeer, Glinka , Hindemith i Mahler el varen admirar i imitar. Mahler, per exemple, va completar una òpera inacabada de Weber: Die drei Pintos i va revisar Eurianthe i Oberon.
Carl Maria von Weber va néixer a Eutin (Holstein) el dia 18 de Desembre de 1786 fill d’un militar i d’una actriu. El seu pare, al servei del Duc d’Holstein, era també director d’orquestra i es comentava que el “von” se l’havia afegit pel seu propi compte a fi de denotar noblesa d’estirp. L’any 1878, el pare de Weber va deixar la feina amb els Holstein i, junt amb la família, va fer cap a Hamburg on va fundar una companyia de teatre.
Carl Maria von Weber va rebre una bona educació musical i de molt jovenet ja va iniciar-se en la composició. L’any 1798 la seva mare es va morir de tuberculosi i aquell mateix any amb la resta de la seva família es va traslladar primer a Salzburg i després a Munic. El noi no va deixar mai de rebre formació però el moviment, al qual es veia obligat per seguir el seu pare, el feia sentir moralment inestable. Apart, Carl Maria, tenia una salut física molt feble. Malgrat aquest problema va ser un home incansable: Va treballar de director d’orquestra a Breslau i a Stuttgart i es parla de la seva expulsió d’Stuttgart a causa de diversos escàndols motivats per deutes i fraus. Més tard va seguir treballant, sempre com a director, a places importantíssimes: Òpera de Praga, Òpera de Berlín i des del 1817 a l’Òpera de Dresden on va lluitar per l’establiment d’una “òpera alemanya” com a reacció a la ja assentada i assumida " òpera italiana" que dominava el panorama musical d’Europa.
L’estrena de Der Freischütz l’any 1821 va ser un èxit enorme. Al cap de poc va compondre Eurianthe i el 1823 va ser invitat pel Covent Garden de Londres per compondre i produir Oberon, basada en un poema de Wieland, extret d’un cant de gesta francès. Weber va treballar intensament malgrat la precària salut, que l'anava debilitant despietadament, i el dia 12 d’Abril de 1826 va estrenar i dirigir Oberon a l’esmentat Covent Garden, a Londres on va morir-hi de tubercolosi el 5 de juny següent. Va ser enterrat a la capital britànica fins que, divuit anys més tard, i per iniciativa de Richard Wagner va ser traslladat i reenterrat a Dresden.


Oberon és una òpera bellíssima, una successió d’àries exigents per l'intèrpret i agraïdes per l' oídor, i per tant, assolibles només, per veus grans en el doble sentit de la paraula. Els seus personatges són parcialment, alguns dels que ja coneixem a través d’El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare i que tan delicadament va musicar Mendelssohn.
Com a nota curiosa afegiré que Carl Maria von Weber era cosí de Constanze Weber, esposa de Wolfgang Amadeus Mozart. Atès que el geni de Salzburg tenia uns quants anys més que Weber, i va morir molt prematurament, no he pogut esbrinar si, com a cosins polítics i ambdós músics, tingueren mai algun contacte prou interessant com per fer-lo constar. No obstant i això seria inconcebible un Weber ignorant de la música de Mozart al qual, com manifesten les seves pròpies composicions, devia admirar molt i merescudament.
De les belles, a quina més, melodies que formen Oberon, he escollit la cèlebre “Ozean, du Ungeheuer” interpretada per una de les veus que més convenen a un ària tan reeixida com difícil i, sobretot, tan anunciadora de les fonts de les quals Richard Wagner beuria per reforçar, si feia falta, la seva inspiració sublim.


1: Fotografia publicitària de www.photographersdirect. com que mostra la residència d'estiu del compositor Karl maria von Weber a Hosterwitzc (actual Alemanya).
2: Fragment de còpia de la partitura d'Oberon
3: Birgit Nilsson, video de Marchesano.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Me encanta aprender cosas sobre ópera y bel canto a la par que catalán. Además, por mi formación de filólogo, cada vez voy pillándole la lógica idiomática a tu lengua. En unos meses te comentaré en tu lengua.
Un saludo,

Rigoletto

Titus ha dit...

Confesse que d'òperes de Weber només he escoltat "El caçador furtiu" i tot i que m'agrada molt, mai he anat més enllà. Alguna recomanació per escoltar Oberon o Euryanthe? Si pot ser amb veus del calibre de la Nilsson, molt millor.

Atticus ha dit...

Espléndido e instructivo post.

A mí me pasa como al Imperator, Weber no lo tengo muy frecuentado, aunque lo que he escuchado me parece interesante.
La que desde luego es interesante y digna directamente del reclinatorio de nuestro común amigo Joaquim, es la Sra. Nilsson, quien siempre merece reverencia.

Gracias por este ratito tan bueno con Weber y Nilsson.

pilar ha dit...

que maravilla la Nilsson que has colgado... tampoco yo conozco Oberon, pero si el Cazador,que es una ópera que me gustó muchísimo las dos oportunidades que he tenido de verla.
gracias por el canto y la presencia de la Nilsson, (tiene porte de patricia romana).

Besos Gloria

Barbebleue ha dit...

Un compositor ESENCIAL, mucho más que una bisagra estilística; tal vez sepultado injustamente por el peso de una sola y sensacional obra -Der Freischütz-, y por TODO lo que apareció tras la puerta que abrió.
Oberon: sin duda Kubelik con la propia Nilsson
Euryanthe: tal vez Janowski con la Norman y Gedda

josep ha dit...

Glòria,
A Weber el tinc molt poc escoltat. Per descomptat d'òperes no n'he sentit cap. El que si tinc molt present és un dels primers discs que vaig comprar fa molts anys (naturalment de vinil) amb "l'espectre de la rosa" i em va encantar. Pel que fa a la Birgit Nilsson no hi ha paraules per descriure-la, senzillament meravellosa.
Una abraçada

GLÒRIA ha dit...

Ciao Rigoletto!
Te aseguro que aquí quién más aprende de ópera o lo que sea, soy yo que disfruto preparando,e intentando compartir lo que me hace feliz.
No puedes tener problemas con mi lengua. Es hermana de la que tenemos en común. Tu formación de filólogo te será muy útil y me encantará que me comentes en catalán aunque pretendo que aquí, todas las lenguas, sean bienvenidas si vienen en son de paz. Lo que sí podría interesarte es la literatura en catalán y leyendo acelerarías el aprendizaje.
Un abrazo hacia el Sur.

Titus,
No deixis passar ni una setmana. Fes cas del que diu en Barbebleue. no conoc Euriante però l'Oberon que ell recomana és el meu i canten: Nilsson, un tal Plácido Domingo, un altra xicot...potser Fischer Dieskau? Et suggereixo que visitis el preciós blog "Some rapidshare links". No te'n penediràs i m'agradarà que m'ho diguis.
Una abraçada!

Atticus,
No puedes tenerle esta deuda a Weber. Please, sal un rato del salón y que Duparc et compagnie descansen unos días. Lo dicho a Titus te vale a tí, naturalmente.
Ya me dirás. Hoy toca repetirme.
Salutacions!

Pilar,
Lo mismo. Poco puedo decirte de El Cazador furtivo y la culpa es de la hermosa oberon bordada por esta nórdica que, como bien dices, tiene porte de patricia romana. Una vez, un crítico la llamó estatua. Y es que lo era. un monumento, vaya.
Gorgoritos que no son gárgaras sinó besos con coloratura.

Ya ves barbe: Tuversión es la mía y me anoto la d'Euriante. Me encanta la expresión "no una bisagra estilística". Llevas mucha razón. Weber es una pieza de alta ingeniería. Una rueda.
Encantada de verte en esta casa teniendo en cuenta que bajas del castillo.
Con afecto.

Josep,
Què no donaria jo per fer-te escoltar Oberon? Si et plau, llegeix el que dic al Titus i fes-me cas que val la pena.
Una abraçada!