MATHILDE WESSENDONCK: ABANS D'ISOLDA

Ja queden ben poques funcions perquè el controvertit Tristán i Isolda que, actualment, s’està representant al Gran teatre del Liceu de Barcelona, s’acabi. La gran bellesa melòdica, el tema exacerbadament romàntic i uns intèrprets, com sempre, discutibles segons les exigències del crític, que amb més o menys coneixements de Wagner, cada un de nosaltres, melòmans, porta a dins, m’han recordat l’origen d’algun dels passatges més bells d’aquesta òpera tan llarga com obligatòria per qui vulgui endinsar-se en els espessos boscos de l’orquestra wagneriana i, tenint sempre en compte,  que els intèrprets són un instrument més d’aquest acoblament titànic, on els tímids aficionats com jo,  hi nedem entre naufragis que superem amb valentia perquè sabem que quan traurem de nou el cap, el paisatge auditiu compensarà la feixuguesa d’alguns recitatius que semblen sonar sempre amb les mateixes notes i que no són res més que obscures vies de pas cap a la llum i la sublimitat.

I abans de Tristán, què? Doncs hi ha els estudis que Richard Wagner (1813-1883) preparava en vistes a trobar la màxima expressió amorosa que requerien els personatges de Tristán i Isolda. En aquells moments, Wagner estava casat amb Minna Planner i ella va ser qui va interceptar-li una carta signada per Frau Mathilde Wessendonck, esposa del seu últim mecenes, un home adinerat que comerciava amb sedes i era un profund admirador de Wagner.

De Mathilde Wessendonck ens queda un retrat on el pintor Karl Ferdinand Sohn ens la mostra jove, bonica , delicada i elegantment vestida. Diuen que quan es varen veure, per primera vegada, Mathilde i Richard varen saber que s’estimaven com els amants romàntics: per sempre i a morir. Però no hi ha res provat d’aquesta relació que, tal vegada, no va travessar mai cap obstacle social ni, segurament, no va conèixer l’encís de cap trobada amorosa comme il faut i necessariament furtiva.

Un dia Wagner es va enamorar de la filla de Liszt, Còsima, senyora de von Bulow. D’altra banda Mathilde Wessendonck,  deixa cinc sensibles poemes que Richard Wagner li havia musicat i que ell en deia estudis previs  per Tristán i Isolda. Es pot entendre que aquests estudis manifestaven l’amor impossible de Richard i Mathilde-tan com el de Tristan i Isolda-i que Wagner, de cap manera, va voler trair mai Herr Wessendonck que, entusiasmat amb el seu art, fins i tot  havia posat un magnífic casal,  a la seva entera disposició,  perquè hi treballes la que havia de ser una obra grandiosa, aquella que reflecteix la renúncia a l’amor a canvi de la mort de dos amants autèntics que, empesos pel destí, estimant-se de forma indefugible,  havien esdevingut traïdors a Marke, el rei al qual ambdós haurien desitjat honorar. 

Lied: Traüme: Música Richard Wagner sobre un poema de Mathilde Wessendonck
Canta: Jessie Norman
Bibliografia recomanada: Mathilde Wessendonck ou le rêve d'Isolde
                                          Editorial Actes Sud, 1992                         
Pintura: Karl-Ferdinand Sohn