Oda a Girona
Núvia dels meus vint anys, quin malfat passa en els teus murs,
que l'herba s'hi marceix i cova un malestar en cada passa
que l'odi sotja i la traïció engoleix?
Miquel de Palol Felip (1885-1965)
Tingueu dies de pau. Tornaré!
Fotografia: GIRONA, pintura de Josep Perpiñà
10 comentaris:
Glòria,
Extraordinari preludi de vacances.
Una abraçada
Josep,
Gràcies per aquest exagerat "extraordinari". Aquest breu post és, sobretot, un desig d'hores plàcides per a tots.
Una abraçada per tu i la Glòria.
Fins a la tornada, Glòria. Passa-ho molt bé.
Girona enamora.
Tu també, Anna superchef!
Glòria, t'acabo de decobrir. T'enllaço al meu blog, on hi trobaràs molta literatura. Si tens ganes ja t'hi passejaràs.
Petons
Glòria, bon i merescut repòs.
La setmana vinent ens ho expliquem
Mireia,
Benvinguda! Ja em passejaré pel teu blog que ja he enllaçat. Espero que ens sovintejem.
Joaquim,
Tu ja reposaràs quan tornis perquè, de ben segur, que hauràs fet moltes coses de les que els teus amics en tindrem constància.
Feliz y pacífico descanso con ese "Mar de Pedra" que tan cercano me resulta.
Casi puedo imaginar el porqué, Barbe.
Disfruta tu también de esta felicidad que sabes merecer.
Todo un lujo de poema. Es de agradecer el traductor, que me facilita mucho la lectura de tus posts.
Publica un comentari a l'entrada