 |
| Le vieillard et le temps, Oli sobre tela, Nazario Cocca 2009 |
(...) Fa una cinquantena d’anys vaig escriure la meva primera novel•la per una meravellosa amiga. El vaig escriure perquè ella m’admirava cegament, malgrat ser molt intel•ligent, m’admirava de forma irracional, de la manera en la qual elles admiren quan estimen. Aquest fet em molestava una mica i vaig decidir escriure per ella a fi i efecte de que hi hagués alguna raó vàlida per aquesta admiració immerescuda.
Cada dia li dictava pàgines i això era la nostra felicitat de cada tarda. Era un regal a l’estimada. Alguns regalen flors. Jo, li vaig regalar un llibre. (...) És morta l’estimadíssima, aquella que quan visqué, va ser la mare del meu primer llibre.
La torno a veure, bella i seriosa, aguantant l’estimat manuscrit entre els seus braços, aguantant-lo divinament contra el seu pit, portant-lo com una mare porta el seu fillet. El nostre fill, el varem fer junts, tal com nosaltres el volíem, sempre jove i menys mortal que un nen de carn efímera.
(...) Ara m’aturo. Els vells, joves d’un altre temps, es cansen tan de pressa que fa llàstima. Demà retornaré a la cambra de la meva infantesa.
Albert Cohen
Carnets 1978
Éditions Gallimard 1979 (Folio)
M’he permès fer una traducció lliure d’un breu fragment escrit en el meravellós francès d’Albert Cohen quan el gran escriptor tenia vuitanta tres anys i, savi com era, contemplava el passat amb nostàlgia exquisida i sentia el present com l’epíleg d’una densa vida que li anava fugint i el conduïa a escriure, en la fugacitat dels dies, reflexions, precs i records de minúscula mida, de contingut intens, místic i apassionat, d’una bellesa literària inherent a l’essència del autor.
Albert Cohen va néixer a Corfú l’any 1895, De petit, la seva família es va establir a Marsella on Cohen va cursar els estudis secundaris. Va fer estudis superiors a Ginebra, ciutat en la que va romandre com a agregat de la divisió diplomàtica del Bureau internacional de treball.
Albert Cohen va passar la segona guerra mundial a Londres on va exercir de conseller jurídic del Comité intergovernamental pels refugiats. La seva labor va ser arriscada i notable atès que Albert Cohen, ciutadà suïs, hauria pogut quedar-se a Ginebra on la seva condició de jueu militant no li hauria suposat mai cap amenaça. Per contra va triar sortir de la comoditat del seu país d’adopció i exposar la seva vida a les persecucions i atacs feixistes. Aquest fet li va suposar un enorme prestigi, personal i professional, acabada la guerra. Albert Cohen va tornar a Ginebra per exercir de director d’una de les institucions especialitzades de les Nacions Unides.
La seva complexa i bellíssima novel•la Bella del Senyor va obtenir el Gran Prix de novel•la de l’Acadèmia francesa i, al mateix temps, també va ser un important èxit comercial. La prosa de Cohen en aquesta novel•la, tan llarga com valuosa, ha estat comparada per estudiosos, crítics i lletraferits en general, a la prosa dels més grans autors des de Rabelais a Shakespeare sense oblidar a Proust. Bella del Senyor és una novel•la crucial per les lletres franceses i, òbviament, una obra de força universal on hi conflueixen diversos i admirables estils d’escriptura i un contingut profund on l’autor analitza cruament, salvatgement l’esplendor i caiguda d’un amor.
Altres obres signades per Cohen com Solal(1930) on ja mostra la increïble força de la seva escriptura o El libro de mi madre (1954) de tendresa indescriptible, on canta la bondat de la seva mare amb la riquesa i la cadència dels psalms més bells, són de lectura obligatòria pels que, quan descobreixen Cohen, els costa de creure en un verb tan generosament fèrtil.
Albert Cohen va morir a Ginebra el 17 d'octubre de 1981.
Albert Cohen va morir a Ginebra el 17 d'octubre de 1981.
10 comentaris:
Glòria, m´has donat l´impuls necessari per llegir Albert Cohen, doncs encara el tinc que descobrir.
Voldria iniciar-me amb Bella del Senyor.
Gràcies per el teu post i la teva magnífica traducció, que suggereix l´invitació a la lectura.
Empecé Bella del señor en 1988, cuando la publicó Anagrama: nunca la terminé. Sólo sé que me pareció insufrible y que apenas llegué a la mitad. No recuerdo nada de la novela, sino el hartazgo. Siento habérmela perdido, ya que tu criterio, del que me fío bastante, la califica de gran obra.
Es curioso cómo unmismo texto es capaz de producir efectos tan dispares como tu entusiasmo y mi rechazo.
Alberto
leí Bella... en una de esas primeras ediciónes de Anagrama que comenta Alberto Granados, sólo que a diferencia de él, me pareció una novela sensacional... a medida que avanzaba el libro, me preguntaba además, como un hombre, podía conocer esos pequeños detalles, esos intríngulis mentales a los que nos enfrentamos las mujeres, como cuando abrimos un armario lleno de ropa y no tenemos NADA adecuado para la ocasión, pero, no quiero vanalizar la novela con este detalle que quizá sólo una mujer puede comprender...
presté el libro a una amaiga y nunca me lo devolvió, creo que por olvido. Me temo Gloria, que con tu entrada vas hacer que esta semana, vuelva a una librería a por él,
aunque a veces un mismo texto produce "efectos dispares" en la relectura, veré a ver...
Josefina,
Gràcies per llegir-me i sentir ganes de descobrir a Albert Cohen. Això fa que la funció del post sigui completa i em doni més del que puc demanar.
Rep una afectuosa abraçada i torna aviat!
Alberto:
Estás de un radical terrible. Te desagradó Roth en portnoy -no es mi Roth preferido- y desprecias también Bella del Señor...agradezco mucho que te fíes de mi criterio pero las bondades y beldades de Bella del Señor han sido cantadas por gente de importante autoridad literaria si bien, yo soy de las que creo que nuestro criterio -el del devoto lector- también vale. Faltaría más. Creo que no te gustaría si ya no te gustó pero, por fortuna, somos libres de opinar y de guardar fidelidad a los libros que han significado algo en nuestras vidas.
Un petó.
Pilar:
No vanalizas la novela cuando comentas los múltiples detalles que Cohen demuestra conocer. Su percepción del espíritu humano ahonda en los mil gestos íntimos de nuestro día a día a los que confiere ironía, rabia o poesía por igual.
Yo también la encontré sensacional cuando, como tu, leí la primera edición de Anagrama. No suelo releer más que, de vez en cuando, algún fragmento como si hiciera sonar una sola canción de un LP.
Molts petons, Pilar i bon diumenge!!!
¿Te parezco un radical? No, mujer, soy bastante pausado, pero ni Portnoy ni Bella me han calado. ¿Coincidieron sus lecturas con algún estado de ánimo especial? No lo recuerdo, pero así como llegué a terminar Portnoy, sé que Bella... me pareció infumable, hasta el punt de que no recuerdo ni un solo detalle de la trama...
Espero que la próxima vez votaré a favor: pónmelo fácil. :-))
Alberto
Bé, jo no puc opinar perquè no he llegit res d'Albert Cohen ... Només passava per aquí i et volia saludar ...
però possiblement m'animi a passar per la llibreria... :o)
Un petó.
Alberto:
Radical o no, lo que me gusta es tu sinceridad. En cuanto al criterio, como en todo, no es lo mismo que el gusto.
Un abrazo.
Hola Anna!
Gràcies per passar. Ja saps que sempre ets benvinguda. Més que llegir, Anna, haries d'escriure un llibre amb les teves receptes. No t'ho han dit?
Un petó molt fort!
Glòria tinc alguna mena de problema i no puc deixar comentaris. A veure ara... Et deia que no havia llegit res d'aquest autor.
Fins aviat
Per fi !!
De vegades passa, Mireia. Hi ha problemes per deixar-me comentaris i t6ambé en tinc jo per escriure en altres blogs.
Com que ets lletraferida de debó, penso que has de conéixer el gran escriptor que va ser Cohen. "El libro de mi madre" pot ser un bon començament per no atacar directament amb "Bella del Senyor" tot i que crec que t'agradaria molt o, com a mínim, t'interessaria.
Si el pots llegir en francès, millor. Sinó el tens en català i castellà a les biblioteques públiques.
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada