Marius Torres i Mercè Figueras (Mahalta) |
Amb el temps, em sorprendrà retrobar els versos estimats de Màrius Torres en els llocs més insòlits. Sobre guants i fulards, en els plecs dels llençols, dintre de fràgils tasses de cafè, perduts entre ampolletes de colònia o arrapats entre els fulls de vells llibres, pètals dotats d’eternitat perfumant el discret escenari d’allò que és meu i em fa ser jo.
I llegiré la lletra, petita i acurada, amb la qual, negra sobre vermell i rosa i lila vaig copiar un dia els cants del gran poeta malalt en memòria de la gloriosa data en que va venir al món, on viu encara, per tots aquells que, com jo, quan diem el seu nom, Màrius Torres, abaixem les parpelles i sentim d’immediat el record d’una vella ferida. I després, el silenci.
MARIUS TORRES
30 d’Agost de 1910
30 d’Agost de 2010
Fotografia presa de http://www.mariustorres.paeria.cat/
9 comentaris:
Un delicado y precioso homenaje para este autor, hasta ahora desconocido para mí, pero del que buscaré algo.
Un abrazo,
Alberto
Quina meravella de comentari! A l'alçada de la figura homenatjada! Salutacions.
Glòria, puc dirt-e que m'has fet emocionar? m'has fet venir les lllàgrimes als ulls... amb aquest comentari, tan tendre, poètic i delicat.
Gràcies per triplicat: per ser-hi, per la bellesa, i per l'emoció.
Glòria, transcriure fragments que ens agraden és una bona manera de recordar-los.
Segur que retrobar, d'aquí un temps, breu o curt, aquests escrits, serà un bon moment. Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Alberto:
Gracias por tus palabras siempre generosas. Encontrarás poesías de Màrius Torres en la red y en youtube está Lluís Llach que musicó "Cançó a Mahalta".
Un petó!
David,
Exagerat!!!
Però, gràcies David.
Carme,
Em quedo sense paraules. Només penso que com que he escrit el text amb sentiment, t'ha arribat. Jo te'n dono les gràcies.
vpamies,
Benvingut!
Afegir-me a l'homenatge ha estat un enorme plaer.
Un homenatge preciós, Glòria!
No coneixia el teu blog i hi he arribat per casualitat. M'he quedat bocabadada amb el teu homenatge. T'enllace al meu blog.
si Marius Torres ha servido para que tú escribas tan bonito y a colores, querida Gloria, ¡¡¡viva el centenario de Marius Torres¡¡¡
Mariàngela,
Gràcies. He fet el que, bonament, he pogut.
Novesflors,
Benvinguda i agraïda pel teu generós comentari. No n'hi ha per tant !
Pilar:
Ojalá nunca hubiera escrito estas lineas y sí otras bajo cualquier excusa. Ojalá Màrius Torres no hubiera muerto a los 32 años y su centenario no nos invitara a la tristeza.
Gracias y besos.
Publica un comentari a l'entrada