dimecres, 25 d’agost de 2010

LA QUIETA NIT

...el pati d'una casa blanca...  fotografia g.a.p.
Fa tres setmanes vaig tancar una porta per obrir-ne una altra. El mar em va quedar endarrere i també els polsosos carrers, les envellides cases, el soroll permanent del tràfic incansable i les veus de la gent deixant anar monòlegs i diàlegs que, fatigada, era incapaç d’entendre.
Vaig foradar l’espai al pati d’una casa blanca com una haïma de ciment, petita, quieta i fresca, plantada en el desert del meu cervell assedegat. Quan entrava la nit, jeia al terra de fora mentre la veia caure lenta sobre mi, sobre el poble callat,  dispersos el seus colors mesclats, irrepetibles.
I sota els blaus pensava que aquella sensació gairebé teatral d’un focus que, poc a poc, s’apaga era una subtil forma de felicitat perquè només la pau semblava voler acompanyar-me. Amb suavitat perdia la visió de les coses mentre una calma lluminosa em guanyava els sentits.      
Juntes i venturoses, la nit, la pau i jo aspiràvem l’aroma del llorer travessant la densitat silent d’un agost místic.

16 comentaris:

pilar ha dit...

querida Gloria,
así eres tú, dejas el mar a tus espaldas y tierra adentro, desde tu jaima particular nos envias esa paz luminosa de la que has disfrutado...

es de agradecer.

un abrazo

GLÒRIA ha dit...

Querida Pilar:
Así es como he sentido muchos anocheceres. ¡cuánto necesitaba, sin saberlo, hermosas sensaciones halladas de la manera más sencilla !.
Las mismas que te deseo a tí.
Otro abrazo.

David ha dit...

Això és pura poesia en prosa! M'alegro molt que hagis pogut descansar d'una manera tan profunda. Salutacions!

GLÒRIA ha dit...

Moltes gràcies David! Està clar que em feia falta un canvi de paisatge. Salutacions!

Titus ha dit...

Espere que les quietes nits t'hagin fet bé. Ja tenia ganes de tornar a llegir-te.

GLÒRIA ha dit...

Gràcies Titus. Ja ho crec que m'han fet bé. Jo també tenia ganes de tornar a entrar al teu imperi i ja deus haver vist que no he fallat.
Una abraçada!

la vida té vida pròpia ha dit...

Ben tornada! M'alegro de tornar a trobar-te per aquí. També et llegeixo... i rellegeixo.

Una abraçada!

sònia

Barbebleue ha dit...

... efectivamente, el verano nos está sentando muy bien, misticismo incluido.

GLÒRIA ha dit...

Sònia,
Gràcies. I no deixis mai d'escriure.

Barbe:
Esperemos que la transición hacia el invierno sea serena. Tu luna nos ayudará.

Josefina ha dit...

Es magnífic trobar la pau i deixar-se amarar de serenitat. Si es aquest goig el que t´arribat, gràcies per compartir-ho amb els que t´esperàban amb tanta il.lusió.

Rigoletto ha dit...

Gran sorpresa, tu regreso, cargado de esa calidad literaria. Feliz jaima la que te ha acogido y te ha hecho feliz. Felices luces las que te han hecho sentir lo que compartes con nosotros.
Una abraÇada.
Alberto

GLÒRIA ha dit...

Josefina,
Estic molt contenta de tornarte a veure sota l'arbre. He arribat fa pocs dies i no hauria pogut escriure d'altra cosa que no fos la pau d'esperit. Espero que la sensació em duri i jo procuraré seguir-la transmetent.
Gràcies per haver-me esperat amb les ganes que dius, Josefina. Jo també t'he dedicat més d'un bon pensament.

Querido Alberto:
Aquí estoy otra vez aunque, a menudo y si la salud me lo permite, regresaré a la jaima que va a ser perfecta cuando consiga, desde allí, conectarme a esta red que nos une. De momento estoy en éllo.
Compartir sensaciones y momentos contigo, con vosotros, me está resultando un gran invento.
Un beso, amigo mío.

Mireia ha dit...

juraria haver-te deixat un missatge l'altre dia!!!
En fi que benretornada a la blogsfera!

GLÒRIA ha dit...

De vegades passa, Mireia. Jo també deixo algun missatge que després no veig...
Gràcies i sigues ben retrobada. Espero poder-te llegir ben aviat!

BuenasMigas. ha dit...

Estimada Glòria, m'agrada molt com descrius les sensacions. De veritat. Aquesta entrada teva m'ha deixat embadalida.

Un petonàs.

GLÒRIA ha dit...

Gràcies recordada Anna! No queden endarrere les teves d'entrades, plenes de sabor i color.
Una forta abraçada!