 |
| Cementiri d'Arenys de Mar (Maresme), la Sinera d'Espriu |
Parlar de Salvador Espriu, per a mi, vol dir callar i llegir en veu no massa alta:
DESPRÉS DELS ARBRES
Quan ja no pugui perdre'm
més en la neu i vegi
llums i cel de sortida
damunt l'esglai dels boscos,
sentiré la fatiga
del caminant pel somni
de la font i la casa,
benigna olor de terra
i pa llescat a taula.
Aleshores, ben lliure
d'espera i de temença,m'adormiré per sempre,
escoltant cops d'aixades
molt lentes als camps amples,
remor de vespre als pàmpols.
SENYOR DE L'OMBRA
Has rigut i sóc aigua,
repós de terra, l'aire
recordat. D'un silenci
novíssim, ara neixo,
lliure a la fi del cercle
obsessiu de les coses.
No hi ha veus, ni vells rostres,
ni ja desig d'imperi
o de saber. Sols dura
la nit, nit cavalcada,
militar, i suporto
abismes, esperances
de claror, de sentir-me
només flama, centaure.
FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dies sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil·lin
llums canviants de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.
Del recull MRS. DEATH (1952)
A tots tres poemes hi surt la paraula "lliure".
Salvador Espriu va morir a Barcelona l'any 1985. El 1980 la seva obra poètica va ser traduïda al castellà. El poeta va assimilar des de molt jove la cultura clàssica fet que li va permetre, gràcies al seu talent, versificar de formes molt diverses. També va escriure interessant obra teatral en la qual jo hi destacaria, especialment, Antígona -la guerra civil com a tragèdia fratricida, signada l'any 1939- i Una altra Fedra, si us plau, aquesta última, que data de l'any 1971, va ser un encàrrec de l'actriu Núria Espert.
Fotografia extreta de vidacreixent.org.
Fotografia extreta de vidacreixent.org.
10 comentaris:
Espriu no és l'únic "oblidat", però sempre oblidat entre cometes, encara quedem molts que ens agrada recordar els nostres poetes, els nostres escriptors, els que han viscut "per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa"
Has fet una tria molt maca, Glòria.
Ja ho crec, Carme. Amb aquesta cita literal que fas d'Espriu ho resumeixes tot. I, ara més que mai, no hem d'oblidar el mot de cada cosa.
Gràcies!
Uns versos molt bonics. I estic d'acord amb Carme. Justament a la nostra cultura no li convé l'oblit.
I tant que no! Espriu és un clàssic i crec que en tenim consciència i la conservarem.
Gràcies, Novesflors!
hola, Glòria, he de reconèixer que (com ja saps) la poesia no és "lo" meu, i d'en Espriu en conec ben poca. el que sí que he llegit és teatre, i em sembla que va marcar un punt de referència per als Belbel etc
Hola Mireia,
Els Belbel i companyia han estat sota la influència de Benet i Jornet, així com d'autors estranger, molt més que d'Espriu que ha reacreat, entre d'altres, els clàssics grecs.
Si no et vols iniciar, encara, en poesia, d'Espriu t'agradarien molt els relats i et permetrien fer-te una idea molt propera del seu gran estil narratiu.
Gràcies per la visita!
Por aquí no se conoce a Espriú, ni sé que se haya editado, así que se agradece que me lo "descubras". Poesía bellísima y mu sutil.
Gracias.
Es un honor "descubrirte" uno de los más grandes poetas en lengua catalana del pasado siglo. Su nombre se barajó más de una vez para el Nobel pero de ahí no pasó.
El cantautor valenciano Raimon canto poesía de espriu, escrita adrede para ser musicada pero hay que reconocer que es muy superior la otra, la que escribió para el papel.
Un abrazo, Alberto.
Oblidar Espriu (com tants d'altres) no seria més que un pas més cap a la desaparició d'un dels elements més importants que conformen això que en diem una cultura: els seus poetes.
Salutacions Glòria. Un post molt pertinent!
Gràcies, david. A Espriu el tinc sempre present però feia temps que no el rellegia. Els posts, a vegades, són una excusa excel·lent per recordar les persones i les coses que ens conformen.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada