una pluja d'estrelles
Només l'estrella rua que
en sortir cau
al mar
un vaixell se l'emporta
amarrada a la proa
i seveix de fanal
a uns corsaris d'avui si l'ocasió fa el lladre
i un anglès que era al Caire
just arribat a temps
per a què li marquessin
i l'estrella es fongués
enyorada
en el piltre de la seva butxaca
M'entorno a divagar:
Tres soldadets dels Reis-baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja
qui diria que als tres els tinc d'ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.
Els tres reis d'Orient-Joan Salvat-Papasseit
El que més em crida l'atenció d'aquest poema és que no s'entén. Com que l'autor era aferrissadament avantguardista domina el text la voluntat d'innovació que permet versos enjogassats que, tal vegada, proposen un enigma. No obstant i això el ritme i la disposició de les paraules són molt bells. Alguns estudiosos interpreten que el poeta va voler reflectir el somni d'un infant ja que és irracional -somni- i parla de joguines -soldadets-. Tot i que analitzar el text seria molt interessant però no en treuríem llana neta i l'autor no ens pot aclarir res, em complau el sol fet de transcriure aquets mots entremeliats per honorar la candorosa bellesa d'aquesta nit de mainada obedient que fa estona que dorm, o que ho fa veure, perquè els Mags puguin descarregar tranquils els seus paquets de coloraines amb llaçades d'argent.
També vull recordar que els Reis no passen per a tothom. És una festa que fa mal a molts i deixar-ho escrit aquí no em fa sentir millor persona. Pensem en els pobres i tan pobres que som deia, més o menys, el nostre gran poeta mort als trenta dos anys d'una tubercolosi. Actualment la ciutat de Barcelona li dedica una exposició molt recomanable:
ARTS SANTA MÒNICA
JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1926)
Fins el 3 d'abril del 2011
9 comentaris:
Fa dies que sento l'anunci de l'exposició i que tinc ganes d'anar-hi.
A mi també em crida l'atenció que no s'entengui, perquè avantguardista, ho era, però la majoria dels poemes s'entenen molt bé.
És un dels meus poetes preferits.
Bona nit de reis, Glòria!
Carme,
Que fem a aquestes hores!
Tens raó, normalment se l'entén i molt bé. I, és clar, és també un dels meus poetes preferits. Qui ha estat més delicat que ell cantant l'amor amb una rosa als llavis?
Un petó molt gros!!!
A mi també m'agrada molt aquest poema i aquest poeta, tant quan s'enten com quan no.
Després d'en Ferrater, Salvat-Papasseit és el meu poeta català preferit, l'entengui o no. I trobo molt encertat el teu comentari final sobre l'altra banda del Reis i, sobretot, que no et faci sentir millor persona.
Una abraçada, Glòria.
Titus,
M'agrada que t'agradi aquest poeta i, és cert, fins i tot quan no s'entén és bo.
Seguim en contacte! Un petó.
David,
Et dic el mateix que li dic a Titus. Són paraules que el poeta va triar i per a mi ja estan bé. No és gens diferent de sentir-nos captivats per una pintura abstracta.
De Ferrater m'agraden alguns poemes però el meu poeta català preferit és Salvat-Papasseit junt amb el valencià Estellés, sobretot pel que fa a la manera de cantar l'amor que ambdós tenen. Veus diferents altament inspirades.
Una abraçada, David!
M´agrada, m´agrada molt aquest poeta i sense buscar raonament en el que ha volgut dir, amb tot el respecte a las seves divagacions, em faig les meves i penso en l´estrella, que busca la llibertat i en no trobar-la s´amaga a la butxaca de l´anglés per tal de sentir el caliu d´un esser humà. Els soldadets són per a mi l´infancia arraconada en el rebost de l´història però sempre a mà per sortir a la vida, sigui quan sigui.
Aniré a l´exposició.
Gràcies, moltes gràcies Glòria.
Gràcies a tu, Josefina. La teva interpretació és molt encertada i quan dius que fas teves les seves divagacions, penso que qualsevol obra de creativitat ha de ser rebuda pel lector-espectador com un missatge personal.
Un petó, Josefina!
Pues los textos expositivos en catalán casi los comprendo; los literarios, bastante menos; pero me declaro lego en materia de surrealismo en catalán. Y lo he intentado, ¿eh?: que conste.
No te preocupes Alberto. El poema transcrito, como habrás comprendido, tampoco se entiende en catalán y es que el surrealismo puede con todo.
Publica un comentari a l'entrada