dijous, 17 de març de 2011

"GRAN AIGUA"

Grado-Venècia-Júlia-Friül
(...) L'aigua -mar i llacuna- és vida i amenaça la vida; esmicola, submergeix, fecunda, ruixa, esborra. Durant la primera meitat del segle, entre el canal de Primero i la Punta Sdobba a la desembocadura de l'Isonzo, la llongada es va retirar a l'est 196 metres; va haver-hi un temps que, a l'oest, l'illa de San Pietro d'Orio tocava Grado. Les marejades violentes que envesteixen les barreres de terra o de duna formen les llacunes, que continuen, més silenciosament, rosegant la terra ferma. Les cròniques parlen de batalles i de pestilències, però força sovint -com el testament de Fortunato, el patriarca enèrgic i polèmic de Grado a l'època de Carlemany, o el Chronicon Gradense del segle XI-XII- de la  "gran aigua" que s'alça i inunda, del mar que entra a l'església de Santa Àgata, fins a cobrir les tombes dels màrtirs, o que va a trencar contra el palau del comte, que representa l'autoritat de Venècia. Uns quants segles més tard, Nievo observa que "el mar envolta cada any més la basílica patriarcal".

(...) Durant segles i anys, la pescadora, la campana de la torre de la basílica, anuncia les ventades; processons, rogatives i fins i tot conjurs demanen protecció contra les catàstrofes, contra tota "gran aigua". (...)

Claudio Magris
MICROCOSMOS
Traducció d'Anna Casassas
Anagrama/Empúries
Barcelona, Febrer de 1999

Pensant en el Japó. Pensant en tot el món. I en aquella dita de la meva mare: "El foc té aturador, l'aigua, no."

Fotografia extreta de wn.com

7 comentaris:

Allau ha dit...

Ai, Glòria, estàs tocada per Trieste i Magris. Benvinguda!

GLÒRIA ha dit...

Gràcies, Allau! Posats a estar tocada la llista és molt notable. Procuraré no ser repetitiva però em serà difícil ignorar segons què d'una ciutat tan personal.
Bentrobat !

Barbebleue ha dit...

Paradojas del hombre y su entorno:

un océano,
pacífico,
deja un mar de lágrimas,
helado,
que incendia un combustible,
subatómico

Besos

Júlia ha dit...

Jo sabia 'el foc té amo, que l'aigua no'.

GLÒRIA ha dit...

Barbe:
No esperes a otra gran agua para deleitarnos con tus poemas.
Gracias!

Ja veus Júlia que l'essència és la mateixa si bé en la dita de la meva mare "fa vers i tot".
Salutacions!

Alberto Granados ha dit...

Hay que ver qué manera de coincidir literatura y realidad cruda....
Ya pasaré por aquó con más detenimiento.

AG

GLÒRIA ha dit...

Cuando quieras, Alberto. Ya sabes que estás en tu casa.
Una abraçada!