dilluns, 21 de març de 2011

GERMINAL

Mar Adriàtica-Fotografia de Brent Mooers-Flickr
I davant meu s’estenia el cel blanc. Un cel d’aigua de perla que tocava la terra i no mostrava empremtes.

Com suspeses en l’aire, dues barques es gronxaven, minúscules. Semblaven navegar, lentes i majestàtiques, per l’infinit espai. O, tal vegada, volaven pel firmament transmutat en un llac d’immòbils aigües albes. I si mirava avall, veia els còdols polits per la insistència de l’onada possible.

Era aigua, quasi tan transparent com l’aire, que insinuava suau, el seu vaivé calmós? O era aire mentider que, amb l’aigua es fonia, per crear un absolut? La paraula horitzó va esdevenir un so sense sentit. La terra em mostrava, impertorbable, la imatge encegadora d’una última frontera.
Mar Adriàtica s’anomenava el suprem resplendor.
Paisatge dolçament esborrat, una porta per cloure els mals de la memòria.
Un immens full en blanc on començar a escriure’m la vida somiada.

Glòria A.P. - Sense títol

Avui,  Dia de la Poesia. Avui primer dia de Germinal. Les arrels es desperten. Salut!



11 comentaris:

novesflors ha dit...

Que tingues una vital i poètica primavera.

Carme ha dit...

És molt bonic el teu text, poètic del tot.

Molt bona primavera o germinal, com vulguis!

Per cert un dia vaig dibuixar el teu arbre... no sé si t'ho havia dit. Ja fa temps. Si t'agrada te'l busco.

Carme ha dit...

Si t'agrada veure'l volia dir!

GLÒRIA ha dit...

Igualment, Novesflors.

Carme,
Vas dibuixar el meu arbre? És clar que el voldria veure i tenir-lo. Me'l imprimiré. Crec que tens el meu correu. Per si de cas te l'envio al teu.
Gràcies per les teves paraules. Bona primavera germinal!

David ha dit...

Caram, Glòria, és el text perfecte per aquesta imatge. El vas escriure abans de veure-la o després?

Alberto Granados ha dit...

Todo un hallazgo poético, Glòria. Eres una caja de sorpresas. Tienen tanta fuerza descriptiva que pareces oler la marina y sentir las gaviotas. Precioso.

AG

GLÒRIA ha dit...

Gràcies, David. El vaig escriure un cop tornada a casa, recordant
aquella atmosfera tan sorprenent per a mi.
Una abraçada!

¡Qué generoso eres, Alberto! Están mis sencillas palabras, está la fotografía y está, sobretodo, tu poderosa imaginación.
Un petó!

Titus ha dit...

La foto m'agrada molt. El text més, clar.

GLÒRIA ha dit...

Gràcies, Titus.
I una abraçada!

pilar ha dit...

a mi la foto me diría poco o nada si no tuviera tu sentido texto gloria,

besos

GLÒRIA ha dit...

Pilar:
¡Qué exagerada eres! Tú, con la foto, pintarías una hermosa e irreconocible fantasía.
Gracias por enésima vez y mil besos.