dijous, 14 de juliol de 2011

HENRY JAMES PER COLM TÓIBÍN












He gaudit tant llegint "The Master" que em sabia molt greu veure com cada dia minvava el gruix de fulls que em quedava pendent. Algun dia vaig aconseguir enganyar-me deixant-lo damunt d’una tauleta i mirant-me'l, de tant en tant, satisfeta d’haver vençut la desmesura que m’és característica quan un llibre em captiva.
escriptor irlandès Colm Tóibín nascut a Dublín l’any 1955 ha escrit a la manera d’Henry James una novel·la sobre algú que hauria pogut ser Henry James. Ni és novel·la històrica –un gènere que no puc digerir- ni tampoc biografia en el sentit convencional de la paraula. És veritat ficcionada? Relat real?. No seré jo qui posi nom a la mixtura d’aquesta història que se’ns presenta en forma de novel·la i que ha estat esplèndidament escrita per un autor que ha pogut accedir a tota la documentació de Henry James, que li ha estat necessària, per bastir un llibre tan sòlid com bell.
La novel·la, dividida en onze capítols, comença el gener de 1895 quan Henry James té cinquanta-dos anys i està instal·lat, des de fa temps, a Londres. James, novel·lista d'èxit, ha fracassat en una obra de teatre i ha hagut de veure com el públic adora a Oscar Wilde a qui ell no considera massa i creu que és un pallasso en el pitjor sentit de la paraula. D’aquesta manera el lector podrà veure com el gran novel·lista estatunidenc segueix el judici de Wilde, des de la seva torre de marfil, on el visiten els amics i fan safareig vestits de dandis. Cada capítol avança en el present i, alhora, ens recorda el passat a través dels pensaments del seu protagonista. És molt important l’erràtica infantesa de l’escriptor per causa d’un pare intel·lectual i viatger, el punyent record d’Alice, la seva única germana –té tres germans de sexe masculí- que ens portarà al desencadenant d’ "Una altra pas de rosca"...i també al de la figura central de "Washington Square", aquella magnífica novel·la que William Wyler va portar al cinema amb Olivia de Havilland i que aquí se’n va dir “La heredera”. Coneixerem dues dones més, inspiradores de dos dels més densos personatges creats per Henry James. Minnie Temple, la seva cosina que va morir tuberculosa als vint-i-quatre anys, podria ser la protagonista de “Les Bostonianes” mentre que la seva amiga Constance Fenimore Olson, escriptora, l’hauria fet crear l’atractiu personatge d’Isabel Archer a “Retrat d’una dama” de la qual també n’hem tingut una bona pel·lícula de títol idèntic, dirigida per Jane Campion i interpretada per Nicole Kidman. A través del seu tracte amb Minnie i Constance veurem com, probablement, elles el varen estimar amb intensitat mentre ell romania un amic charmant però inaccessible. Constance Fenimore Olson que havia compartit les dependències d’un palazzo, llogat a Florència, amb James, va, fins i tot il·lusionar-se, d’una forma no gens infundada, pensant que l’escriptor agafaria una vivenda a Venècia –on es va instal·lar ella més tard- i així el podria gaudir sovint. Per desgràcia de Constance no va ser així i, ella, que arrossegava una depressió des de força abans de saber qui era James, va acabar saltant del seu balcó venecià, morint així, al mig del carrer, del que es creia que podia ser un suïcidi i potser era un mareig inesperat. No vull seguir explicant perquè m’engresco i “The Master” s’ha de llegir i assaborir per arribar al final amb una mica de tristesa perquè ja s'ha acabat però, alhora, no reprimint un fort aplaudiment cap a Colm Tóibín vista la gran labor que ha fet . Per enganxar-vos més, si és que en sé prou, puc avançar que queda clara l’atracció que Henry James sentia cap als homes bells i joves, que s'expliquen fets de la seva joventut relacionats amb la sexualitat, la guerra, el fonamentalisme rel·ligiós del seu pare, l’ambient tancat en què vivien tots els James, la seva manifesta vocació d'escriptor... També puc dir que un dia va marxar de Londres i es va comprar una casa a la bella població de Rye, una casa prou gran com per tenir-hi servei i convidats, voltada d’un jardí generós i gens lluny de la platja. A Rye va tenir problemes molt seriosos amb els Smith, els seus majordoms. Això sol ja és una novel·la en sí mateix. De fet, cada capítol, escrits tots amb una cohesió envejable, amb una economia narrativa excepcional, és una novel·la perquè l’escriptor Tóibín ha sabut desenvolupar l'acció pràcticament per temes i ho ha fet d’una forma tan subtil com ordenada i amb una sensibilitat que Henry James, de ben segur, hauria sentit germana de la seva pròpia.

Llegint "The Master" he sentit sempre la veu discreta, i no per això menys afilada, d'un narrador i mai la de l'escriptor aplicat que ha devorat hemeroteques i, creieu-me, la segona figura és la que val i el seu talent el que dota la història d' una fluïdesa hipnòtica al servei d'una figura gran de la literatura universal, que sempre sona a veritat. Sí. El protagonista hauria pogut ser Henry James.



The Master
Colm Tóibín 
Picador


En castellà
Retrato del novelista adulto
Edhasa 2006
Barcelona
en català:
No consta traducció.

Fotografia: Lamb House, casa de Henry James a Rye (Sussex), David Archer, Guardian co. uk



























8 comentaris:

Alberto Granados ha dit...

Una vez más me pillas, cosa que siempre me inquieta y me hace comprender mis limitaciones. No he leído nada, a excepción de su "Otra vuelta de tuerca", me resulta un desconocido, me exaspera mi ignorancia... y casi me hago el enésimo propósito fallido de ir a la librería y leerlo hoy mismo. Después pienso que la vida tiene sus opciones y que somos tremendamente limitados.
Y me vengo abajo, que llevo una temporada tocado.
Finalemnte, me olvido de James. que la vida es como es.

Un abrazo desde Granada

AG

Allau ha dit...

Completament d'acord, Glòria, un llibre excepcional. Si no l'has llegit, el pots complementar amb la novel·la "¡Autor! ¡Autor!" de David Lodge, sobre les fallides relacions de James amb el teatre.

Potser demà escriuré sobre l'últim Toibin que no m'ha semblat tan convincent.

GLÒRIA ha dit...

Alberto:
No podemos con todo. A menudo me repito que nos pasamos la vida renunciando porque nuestro tiempo es escaso, nuestros ojos sensibles, nuestra mente frágil. Lo que tú has dicho, limitados.
Gracias por tu comentario y un petó.

Allau,
Mentre escrivia sobre "The Master" imaginava que l'hauries llegit i així ha estat. Celebro que coincidim en l'apreci d'aquest llibre excel·lent. Ja he considerat el de David Lodge i potser un dia me'l llegiré. Agraeixo el teu suggeriment. Suposo que ens parlaràs de "Brooklyn" que no conec.Facis el que facis, jo et llegiré, com sempre.

Eduard Ariza ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Eduard Ariza ha dit...

Confieso que no conocía la obra ni el autor, lo que me sitúa en un plano de desventaja para poder articular algo medianamente elocuente.
Lo que cuentas del libro parece muy interesante. No sabía que se había escrito nada tan directo sobre el proceso contra Oscar Wilde.

GLÒRIA ha dit...

Crec que aquest llibre t'agradaria molt, Eduard. Quant al procés d'Oscar Wilde el tens enterament transcrit i editat. Només et cal demanar-lo a "google" i si no te'l dona digitalitzat, et dirà les edicions que hi ha. El seguiment que del judici fa Henry James a través de Colm Tóibín no dona quasi informació sobre el tema.
Salutacions!

pilar ha dit...

voy a ver como lo hago llegar a Ezcaray,

abrazos, señora de los libros

GLÒRIA ha dit...

Seguro que te lo traen.

Abrazos para ti, hada de los colores.