HENRY JAMES PER COLM TÓIBÍN

He gaudit tant llegint "The Master" que em sabia molt greu veure com cada dia minvava el gruix de fulls que em quedava pendent. Algun dia vaig aconseguir enganyar-me deixant-lo damunt d’una tauleta i mirant-me'l, de tant en tant, satisfeta d’haver vençut la desmesura que m’és característica quan un llibre em captiva.

escriptor irlandès Colm Tóibín nascut a Dublín l’any 1955 ha escrit a la manera d’Henry James una novel·la sobre algú que hauria pogut ser Henry James. Ni és novel·la històrica –un gènere que no puc digerir- ni tampoc biografia en el sentit convencional de la paraula. És veritat ficcionada? Relat real?. No seré jo qui posi nom a la mixtura d’aquesta història que se’ns presenta en forma de novel·la i que ha estat esplèndidament escrita per un autor que ha pogut accedir a tota la documentació de Henry James, que li ha estat necessària, per bastir un llibre tan sòlid com bell.

La novel·la, dividida en onze capítols, comença el gener de 1895 quan Henry James té cinquanta-dos anys i està instal·lat, des de fa temps, a Londres. James, novel·lista d'èxit, ha fracassat en una obra de teatre i ha hagut de veure com el públic adora a Oscar Wilde a qui ell no considera massa i creu que és un pallasso en el pitjor sentit de la paraula. D’aquesta manera el lector podrà veure com el gran novel·lista estatunidenc segueix el judici de Wilde, des de la seva torre de marfil, on el visiten els amics i fan safareig vestits de dandis. Cada capítol avança en el present i, alhora, ens recorda el passat a través dels pensaments del seu protagonista. És molt important l’erràtica infantesa de l’escriptor per causa d’un pare intel·lectual i viatger, el punyent record d’Alice, la seva única germana –té tres germans de sexe masculí- que ens portarà al desencadenant d’ "Una altra pas de rosca"...i també al de la figura central de "Washington Square", aquella magnífica novel·la que William Wyler va portar al cinema amb Olivia de Havilland i que aquí se’n va dir “La heredera”. Coneixerem dues dones més, inspiradores de dos dels més densos personatges creats per Henry James. Minnie Temple, la seva cosina que va morir tuberculosa als vint-i-quatre anys, podria ser la protagonista de “Les Bostonianes” mentre que la seva amiga Constance Fenimore Olson, escriptora, l’hauria fet crear l’atractiu personatge d’Isabel Archer a “Retrat d’una dama” de la qual també n’hem tingut una bona pel·lícula de títol idèntic, dirigida per Jane Campion i interpretada per Nicole Kidman. A través del seu tracte amb Minnie i Constance veurem com, probablement, elles el varen estimar amb intensitat mentre ell romania un amic charmant però inaccessible. Constance Fenimore Olson que havia compartit les dependències d’un palazzo, llogat a Florència, amb James, va, fins i tot il·lusionar-se, d’una forma no gens infundada, pensant que l’escriptor agafaria una vivenda a Venècia –on es va instal·lar ella més tard- i així el podria gaudir sovint. Per desgràcia de Constance no va ser així i, ella, que arrossegava una depressió des de força abans de saber qui era James, va acabar saltant del seu balcó venecià, morint així, al mig del carrer, del que es creia que podia ser un suïcidi i potser era un mareig inesperat. No vull seguir explicant perquè m’engresco i “The Master” s’ha de llegir i assaborir per arribar al final amb una mica de tristesa perquè ja s'ha acabat però, alhora, no reprimint un fort aplaudiment cap a Colm Tóibín vista la gran labor que ha fet . Per enganxar-vos més, si és que en sé prou, puc avançar que queda clara l’atracció que Henry James sentia cap als homes bells i joves, que s'expliquen fets de la seva joventut relacionats amb la sexualitat, la guerra, el fonamentalisme rel·ligiós del seu pare, l’ambient tancat en què vivien tots els James, la seva manifesta vocació d'escriptor... També puc dir que un dia va marxar de Londres i es va comprar una casa a la bella població de Rye, una casa prou gran com per tenir-hi servei i convidats, voltada d’un jardí generós i gens lluny de la platja. A Rye va tenir problemes molt seriosos amb els Smith, els seus majordoms. Això sol ja és una novel·la en sí mateix. De fet, cada capítol, escrits tots amb una cohesió envejable, amb una economia narrativa excepcional, és una novel·la perquè l’escriptor Tóibín ha sabut desenvolupar l'acció pràcticament per temes i ho ha fet d’una forma tan subtil com ordenada i amb una sensibilitat que Henry James, de ben segur, hauria sentit germana de la seva pròpia.

Llegint "The Master" he sentit sempre la veu discreta, i no per això menys afilada, d'un narrador i mai la de l'escriptor aplicat que ha devorat hemeroteques i, creieu-me, la segona figura és la que val i el seu talent el que dota la història d' una fluïdesa hipnòtica al servei d'una figura gran de la literatura universal, que sempre sona a veritat. Sí. El protagonista hauria pogut ser Henry James.

The Master
Colm Tóibín 
Picador


En castellà

Retrato del novelista adulto

Edhasa 2006
Barcelona

en català:

No consta traducció.

Fotografia: Lamb House, casa de Henry James a Rye (Sussex), David Archer, Guardian co. uk