 |
| Dona davant d'una sortida de sol-Kaspar David Friederich |
De vegades un refredat enterboleix la ment i escriure costa. Dubto entre temes diversos i quan m'he decidit per un, les paraules van fent de les seves. O van massa ràpides o no van de cap manera. Per sort, entre estornuts i llàgrimes absurdes, he tingut lucidesa suficient com per pensar en algun poeta, un que em fes el favor de prestar-me els seus versos per uns dies, a fi de compartir-los amb vosaltres mentre em refaig d'aquest mal que no és mal però que, d'alguna manera i per sort, parcialment, paralitza. A fi de no rumiar gaire no m'hi he posat per poc i he recorregut directament a aquell anglès que s'anomena ell mateix Will. Com podeu veure el geni tenia l'autoestima a les estrelles:
LV
Més que el marbre i que els auris monuments
dels prínceps durarà el meu vers puixant
i brillareu millor en els meus accents
que en les pedres que els anys devastaran.
Quan caiguin tots els ídols de la història
i les tubes arrassin les muralles,
no podran esborrar vostre memòria
ni armes de Mart ni el foc de les batalles.
Contra l'amor i l'odi que ens oblida,
perdurareu; tindreu un lloc ben alt
als ulls d'aquells a qui el futur convida
a ser presents en el Juí final.
I aquell dia viureu en els meus cants
i en els ulls amorosos dels amants.
William Shakespeare
No es pot negar que el xicot prometia. O no?
Gerard Vergés
TOTS ELS SONETS DE SHAKESPEARE
Columna, Barcelona 1994
17 comentaris:
Que febles som i que xulos son els que poden!
Un llibre imprescindible. I el xicot ja sabia el que es deia, no cal dir. No puc imaginar millor companyia en aquests casos. Millora't :)
L'amant eternitzat en la paraula amorosa, en el vers. L'enhorabona pel blog i que et millores.
Els refredats amb Will són menys. Cuida't!
Amb tot el meu good will!
El Will prometia molt i ja apuntava maneres. Sempre he admirat de Shakespeare el seu posicionament vital senzill, en el bon sentit de la paraula.
I tant que prometia.
Que et millores. Per cert, un quadre preciosíssim, que no coneixia.
Cuidat, Glòria!
Quina seguretat, el jove Will.
La va encertar de ple!
Hi ha marbres mil.lenaris que encara aguanten, no sé si al Will el llegiran molts en el futur..cuida't i gràcies pel sonet.
A sobre era visionari, just el que li faltava... Com diuen per aquí, no hi pot haver cap companyia millor. Desitjo que et recuperis al més aviat possible. Una abraçada!
Estic llegint aquestos versos amb un refredat considerable. Però els refredats amb Will són menys greus. Millora't, jo també ho intentaré.
Preciós poema, et proposo la traducció del meu amic Txema Martínez, gran poeta, que va traduir els sonets de Shakespeare a 58 Sonets i va guanyar amb ells el "6è premi Jordi Domènech de Traducció de poesia"(està publicat a Eumo Editorial). Aquí te'l deixo:
Ni els monuments ni els marbres impol·luts
dels reis sobreviuran al vers zelós:
tu brillaràs més clar als meus continguts
que la pedra que embruta el temps polsós
Quan assola la guerra i fa malbé
estàtues i alça sòtols la cridòria,çni l'espasa de Mart ni el foc guerrer
podran cremar-te viu en la memòria.
Contra la mort, davant l'oblit hostil,
marxaràs; trobaràs el teu cant hostal
en els ulls del demà, que fa de fil
que estira el món fins a l'instant final.
Fins a aquest teu judici culminant,
viuràs aquí i en l'ull de cada amant.
És xulo, no? Una altra molt bona opció per comparar.
Molts petonets, millora't i bon cap de setmana.
Afanya't a posar-te bona que no podràs anar a fires, Glòria!
Ah! no hi ha millor recurs que acudir als clàssics
de fet, per això tenen la catagoria de clàssics
salut, peles i kleenex
me quedo tranquila Gloria, veo que estás en buena compañía,... no hay nada mejor que la de un buen poeta¡
besos
Aunque no entiendo demasiado bien el catalán creo que es una buena traducción de este magnífico soneto aunque puede que sea todavía mejor la versión que hace Txema Martinez y que te manda Carina.
Me gusta el cuadro que acompañas de Friederich y que no conocía.
Espero que estés mejor de tu resfriado. Un saludo.
Not marble, nor the gilded monuments
Of princes shall outlive this powerful rhyme;
But you shall shine more bright in these contents
Than unswept stone besmeared with sluttish time.
When wasteful war shall statues overturn,
And broils root out the work of masonry,
Nor Mars his sword nor war's quick fire shall burn
The living record of your memory.
'Gainst death and all oblivious enmity
Shall you pace forth: your praise shall still find room
Even in the eyes of all posterity
That wear this world out to the ending doom.
So, till the judgment that yourself arise,
You live in this, and dwell in lovers' eyes.
Ni el mármol, ni los dorados monumentos de los príncipes sobrevivirán a esta poderosa rima; sino que tú relucirás con más brillo en estos contenidos que la piedra sin barrer enmugrecida con el sucio tiempo. Cuando la devastadora guerra las estatuas derribe, y los tumultos arranquen la obra de albañilería, ni la espada de Marte ni el vivo fuego de la guerra quemarán el testimonio viviente de tu recuerdo. Contra la muerte y toda enemistad del olvido saldrás adelante: tu alabanza encontrará espacio aún en los ojos de toda la posteridad que lleve este mundo hasta el juicio final. Así, hasta el juicio en que resucites, vives en esto, y habitas en los ojos de los amantes.
De mis favoritos: creo que lo pues cuando yo era Rigoletto.
Ya he vuelto, así que un abrazo y a mejorarte.
AG
José Luis:
Potser escriure un sonet així denota certa feblesa.
Salutacions!
Clidice,
Tens tanta raó!. I gràcies.
Lapsus Calami,
Benvingut! Ho dius molt i molt bé: "l'amant eternitzat en la paraula amorosa..."
Salutacions!
Allau,
Són refredats de catorze versos. Déu n'hi do!
Eduard,
No sé si Shakespeare era senzill.De fet es podia permetre ser-ho tot perquè quasi va definir els sentiments.
Amb afecte!
Novesflors,
Tu també has de fruir de Shakespeare, eh? Celebre que t'agradi el quadre. Demana't obra del pintor a "Imatges" si és que encara no ho has fet. S'ho val.
Carme,
Aquest sonet ens mostra que el gran artista se sentia etern.
Un petó!
Kalamar,
Fas una comparació molt encertada que està en el mateix sonet. El seguirem llegint perquè es cumpleixi el que ell mateix va profetitzar.
Amb afecte!
David,
I tant que era visionari. En el "pack" de la genialitat ja hi devia anar la convicció de perviure.
L'abraçada!
Titus,
Abriga't i no surtis de nit. Envejo que puguis llegir el poeeta directly.
Salutacions afectuoses!
Carina,
Milers de gràcies per la teva valuosa aportació. Quin meravellós treball el de Txema Martínez. Ho broda, baja.
Un petó!
Mariàngela,
Aniria tan a gust als "cavallitus"!. i més tard al circ.
Quins temps!
Petó.
Gregori Samsa,
Benvingut! És justament el que he pensat. un clàssicàs no em podia fallar. I ha estat un èxit.
Salutacions.
Pilar:
¡Cómo lo sabes lo de la compañçia de un buen poeta!. Pérfida.
Besos, Pilita.
Bienvenido Elpresley!
No sabes lo contenta que estoy de tenerte entre nosostros. Por casi no entender el catalán, has captado lo tuyo.
Ambas versiones me gustan y me encanta que digan lo mismo de forma distinta y perfecta.
Es un lujo haberte descubierto a tí un cuadro. ¡Si tu los sabes todos!
Saludos!
Alberto:
¿Es tuya la traducción? Y encima he acertado con uno de tus favoritos.
Un petó!
VULL DONAR LES GRÀCIES A TOTS PEL QUÈ FA AL MEU REFREDAT. NO SE N'HA ANAT DEL TOT PERÒ QUASI.
GRÀCIES ALTRA VEGADA, AMICS!
Publica un comentari a l'entrada