divendres, 14 d’octubre de 2011

FRAU BLOCH-BAUER A LA CINQUENA AVINGUDA


Adele Bloch-Bauer-Gustav Klimt

Trobem a Adele Bloch-Bauer a la seva residència de Nova York, un exquisit palauet que el magnat dels cosmètics Ronald Lauder va adquirir l’any 2001 per exposar-hi obres d’art recuperades de l’espoli perpetrat pels nazis als jueus i que es coneix com a Neue Galerie.  Veure a Frau Bloch-Bauer residint en una de les ciutats més avantguardistes del món no ens causa cap sorpresa doncs ja, quan vivia a Viena, filla de ric banquer i esposa d’un pròsper industrial, creava, probablement sense saber-ho, les avantguardes del seu temps.  Adele Bloch-Bauer, morta de meningitis als 43 anys, mantenia un enlluernador saló d’artistes a la seva ciutat exultant,  a cavall de dos segles. Freud, Richard Strauss, Stefan Zweig eren visitants habituals i joiosos conter tulis d’aquella dama d’atractiu misteriós que fumava incansablement amb broquet de marfil. És fàcil imaginar-la confosa en mig del  fum, distingida i superba, nascuda i educada en el poder i amant de l’art, la ciència i el pensament més avançats. Klimt era també un dels seus visitants, íntim amic i, tal vegada, secret amant. El gran pintor la va plasmar en dos quadres, el segon quan ella ja no era en aquest món. Ambdós s’exposen a la Neue Galerie. La primera Adele, la que ara ens interessa, està datada el 1907 i ocupa un pany de paret que esdevé un altar a l’estètica perquè Klimt va fondre Adele en preciosos metalls –or i plata- mostrant-nos-en el cos de serp assegut en un possible silló, tot declinat en un sofisticat mosaic inequívocament bizantí. La cara sembla tractada apart, viva, important i blanca ofereix la màgica mirada d’aquells que mai ens deixaran saber en que pensen.  Una estona immergits en els seus ulls hi descobrim la remota humitat dels sentiments que vibren  més enllà del sumptuós entorn que embolcalla a la dama. Els llavis,  que semblen acabats de pintar, són com els cors vermells que, potser amb menys perícia que l’artista, han perfilat milers d’enamorats en estat de candor absolut.
L’Adele Bloch Bauer de Klimt va romandre molts anys a Àustria fins que la seva única neboda viva,  Maria Altmann,  que, salvada de les hordes nazis, vivia a Los Angeles, la va reclamar per via legal al govern austríac guanyant el cas i, per tant, rebent la immortal imatge de la seva tia que, de moment, va guardar prudentment a casa seva. Amb el temps, va aparèixer el poderós Lauder i, a través de la casa Christie’s, va adquirir el valuós quadre per un import de 185 milions de dòlars estadunidencs.
Mirant a Adele Bloch-Bauer no puc evitar  d’imaginar-la escapant-se sovint del seu cèntric refugi. De ben segur que, al carrer,  estaria exquisita amb un vestit sastre negre de tall impecable –americana masculina i faldilla de tub-  complementat per altes sabates també negres i de pell mat com el moneder en forma de cartera, brillant-li al coll dues fileres de lluminoses perles  mig recolzades sobre la brusa de batista blanca. Un cop tancat el palauet on l’exhibeixen cada dia, Adele podria fer camins de mal endevinar. La possibilitat de trobar algú estimat en un apartament recòndit,  una reunió amb amics artistes tan privada com les que ella ja acostumava a fer a Viena. O potser, Adele es trobaria a gust en un bar reservat d’un distingit hotel on prendria lentament un blanc Martini mentre la seva mirada inconfusible expressaria la solitud de les que haurien pogut ser amigues seves, les desvalgudes, disgustades, interessants senyores que, amb pinzell sobri i boirós havia immortalitzat un altra gran artista, per bé que molt diferent de Klimt,  el senyor Edward Hopper.   

Adele Bloch-Bauer
                                     

Fotografia del quadre: artworkmagazine.com
D'interès. www.neuegalerie.org

14 comentaris:

Eduard Ariza ha dit...

Ostres Glòria, m'ha encantat. No sabia res d'Adele Bloch-Bauer. De fet, no conec gaire bé el món de Klimt. O sigui que gràcies per obrir-me un nou bocí de coneixement.
D'altra banda, aqesta dona, en ella mateixa, debia ser impressionant si estava envolatada de companyies tan selectes com Klimt, Freud o Stefan Zweig.

pilar ha dit...

querida Gloria, que estupenda descripción del cuadro, y que estupenda fantasía...o, ¿quizá la atisbaste cruzando deprisa la 5ª Avda?

un abrazo

GLÒRIA ha dit...

Benvolgut Eduard,
Haver nascut en un món sense mancances materials, a una dona inquieta com ella, se li aplanava el camí per freqüentar la companyia d'artistes, pensadors i científics que també, ja en el seu temps, gaudien d'un gran èxit. La Viena de fi de segle és un pou sense fons i tu tens tot el temps del món per recrear-t'hi.

Lo adivinaste, Pilar. La atisbé mayestática directa hacia un destino del que nada sabremos.
Beso.

Alberto Granados ha dit...

No sabía nada de esta señora. Muy interesaante, pero deberías haber puesto también el segundo cuadro de Klimt, o al menos, indicarnos cuál es para que lo veamos.

Un petó

Alberto Granados

GLÒRIA ha dit...

Llevas razón, Alberto pero ocurre que el otro no lo vi -la sala estaba cerrada-y ponerlo me obligaba a buscar las siete diferencias etc.. Como el que me ineteresaba y el que encargó y aceptó la señora era el que he puesto y mi escrito buscaba esta fantasía de sus posibles escapadas...Ya sabes que en "Imágenes" encontrarás mucha más información de la que yo hubiera podido darte.
Un petó per tu.

pilar ha dit...

http://mm-actualidad.blogspot.com/search?q=adele+bloch+bauer

besos

GLÒRIA ha dit...

Gracias, Pilar. Al parecer la otra blogger y yo hemos consultado fuentes distintas. Por lo menos he visto una Adele. Investigaré al respecto.
besos.

Joaquim ha dit...

Magnífic retrat que ens fas d'aquesta dama, que al costat del de Klimt i la fotografia que finalitza aquest apunt, m'ha fet volar la imaginació, com sempre succeeix amb els teus relats, que no em cansaré mai de dir que amb quatre pinzellades, saps enquadrar personatges i situacions de forma admirable.
Potser jo no seria tan benèvol alhora de imaginar-la, però sense cap mena de dubte, és un personatge hipnòtic.

novesflors ha dit...

Un personatge interessant -sempre s'aprén llegint-te- i un pintor, Klimt, que m'agrada moltíssim -supose que a tu també,la imatge del teu perfil del blog n'és una prova, no?

GLÒRIA ha dit...

Ets molt amable, Joaquim. La imaginació és mèrit només teu. Potser jo tampoc hauria estat tan benèvola com he estat però com que no li sé detalls -i quins detalls deuen ser!!!- he estat més discreta.

Gràcies Novesflors. Efectivament, Klimt m'entusiasma i tu n'has vista la prova fefaent. No sé ni perquè vaig triar la Judit però sé que, ara i aquí, no la sabria canviar per cap altra.

carina ha dit...

Glòria, llegir-te és sempre descobrir coses, seguir els teus relats és viure'ls en pell pròpia, quina aproximació tan vívida a l'Adele, sembla gairebé que la puguem tocar. Miraré els enllaços i compararé. Bessitos

GLÒRIA ha dit...

Gracies, Carina, Les teves afectuoses paraules m'omplen d'il·lusió. Adele Bloch-Bauer és una mostra d'aquella societat esplèndida que vivia la Vienna que tan bé ens ha mostrat Klimt.
Petonet!

David ha dit...

Quina enyorança d'aquell món d'ahir... Gràcies per estimular-nos a voler-ne saber més, Glòria.

el presley ha dit...

Hacía algún tiempo que no pasaba por tu blog y me he encontrado hoy con tu magnífica y extensa entrada sobre Adele Bloch-Bauer tema que yo también toqué hace algún tiempo en mi blog.

Una suerte haber visitado la Neue Galerie. La última vez que estuve en Nueva York la cambié por el Whitney Museum que sabes que están casi al lado con la cosa de ver a Hopper y luego me llevé la decepción porque este hombre está siempre itinerante y quedaban cuatro cosas en el Museo.

Me imagino que habrás disfrutado con tu estupendo viaje.

Un saludo.