divendres, 4 de novembre del 2011

ELS VERSOS DE NORA ALMADA


Martha's Vineyard, MA-vista aèria-Richard Sherman
Nora Almada és argentina però ja fa uns quants anys que viu a Barcelona lliurada al món de les lletres que pràctica a través d’articles en premsa i assajos així com ensenyant llengua i literatura espanyoles i conduint tallers d’escriptura bilingües. Nora Almada va estudiar arquitectura a Buenos Aires però a Barcelona es dedica sobretot a aixecar edificis de paper que no per petits són menys sòlids i bells.
Recentment, Nora Almada ha presentat el seu primer llibre de poemes en solitari –n’hi ha un d’anterior “Desnudario”  que va publicar l’any 2007 amb una altra escriptora- i, ara, ens sorprèn i ens il·lumina amb un volum anomenat “Ísola” en el qual, com la majoria de poetes, ens parla d’ella i els seus mons. El llibre està dividit en quatre seccions: “La isla”, “La niña del desierto”, “Los mapas” i “El regreso”. Aquesta divisió ens permet pensar que a “Ïsola” hi trobem quatre llibres en un i tantes “Noras” com poemes s’hi compten.
“Ísola” és un llibre per ser llegit en veu baixa,  perquè la poesia de Nora Almada és delicadament intimista i volgudament críptica,  com si es tractés d’un dietari secret en el qual albirem l’apassionada i tendra capacitat d’expressar l’amor, que posseeix l’autora.  Llegir “Ísola” un primer cop –n’hi haurà més- m’ha suposat sentir-me còmplice de la poeta gràcies a tot el què em diu amb paraules,  però també,  gràcies a tot el que no ha volgut dir-me i es deixa endevinar, altres poemes que volen,  lleus i il·legibles, sobre els espais en blanc del llibre, al costat dels seus germans escrits.
He fet una petita selecció de poemes d’”Isola” i m’ha costat perquè tots em produeixen estímuls siguin obertament sensorials o d’un clos misticisme.  Nora Almada fa un us de l’idioma pur i natural  de forma que cada mot hi és quan hi ha de ser,   triat per l’escriptora,  i no és intercanviable per cap altra.
L’arquitecte ha bastit des de càlids refugis a somiades cases blanques, des de torres resplendents com fars fins a gratacels que creuen l’horitzó. I la poeta ens hi deixa entrar.

SINTOMAS I

Me latía la vida
a la altura del deseo
en ese lugar
donde las palabras no alcanzan

SÍNTOMAS II

Me latía la vida
a la altura del vértigo
en ese lugar
donde toda calma
es mentira

ELECCIÓN

Te amé esta tarde
cuando saliste de la isla
y desde el otro lado del teléfono
te tocaba los dedos
Te amé desde la distancia
con una perspectiva amplia
como quien busca
en el pronóstico del tiempo
que llueva hoy
que se paren los relojes
que tu sueño tenga puerta
que tu dedo llegue
a través del cable
y me elija


En la arena
dibujo con un palo
la planta
de una antigua catedral
Y es inútil
yo no rezo en altares
ni siquiera cuando me faltas
Yo entro en el mar
que borra el dibujo
yo entro en mí
para encontrarnos

PASCUA

Niña moai
Hubo rastros de ti
siglos antes
de que nacieras.

MALVINAS

Yo nunca pensé
nunca
que ese pedacito de tela
guardaría
tanto fuego
tanta guerra


ÍSOLA
Nora Almada
Colección Fuente del Abanico
EugenioCanoEditor - Madrid

14 comentaris:

Alberto Granados ha dit...

Buena pinta tiene esta poética isla. Me ha hecho recordar que yo dedicaba los miércoles a aquellos llamdos "cuaversos de bitácora"... Tuve que dejarlos porque no me los leía casi nadie. Una tontería, porque eso es lo de menos. Tal vez empiece a ponerlos otra vez...

AG

Carme Rosanas ha dit...

No la coneixia, gràcies, uns versos potents, amb molta vida, aquesta que li batega!

Anònim ha dit...

Bona proposta, sempre és interessant conèixer noves vides literàries
uns versos íntims i sentits

salut i peles

GLÒRIA ha dit...

Alberto:
Yo siempre leí tus cuaversos. Ya sabes que la poesía parece gustar menos que los otros géneros literarios sin embargo persiste y unos cuanto le seremos siempre fieles.
Una abraçada!

Carme,
Fas una bona definició d'aquests versos que, efectivament, bateguen plens de vida.
Un petó molt fort!

Hola Gregori Samsa,
Hi ha tantes vides literàries que desconeixem! Hi deu haver més escriptor que no publiquen que a l'inrevés.
Per tu també salut i versos!

carina ha dit...

Una proposta interessant la que ens presentes avui, Glòria, (bé sempre són interessants les teves propostes), la buscaré a la llibreria, ja que amb la selecció que ens has mostrat m'he quedat una mica curta. Gràcies per una altra descoberta

GLÒRIA ha dit...

Carina,
Espero que t'agradi tant com m'ha agradat a mi. He deixat un tastet precisament per convidar, a qui li plagui, a llegir tot el llibre.
Seguirem guardant i descobrint.

pfp ha dit...

"donde las palabras no alcanzan"...además de poesía, demuestra sabiduría, la de la observadora atenta de la vida, de los sentimientos,...donde las palabras no alcanzan...

gracias Gloria, besos

GLÒRIA ha dit...

Es cierto, Pilar. La poesía de Nora Almada desprende sabiduria. ¿Cuántas veces las palabras no alcanzan?
Beso!

novesflors ha dit...

Jo entro en mí para encontrarnos. Quina idea tan íntima i bella.

GLÒRIA ha dit...

Jo també ho vaig pensar, novesflors! Aquestes frases són perles poètiques.

Eduard ha dit...

No la coneixia i voldria saber on se la pot trobar?

GLÒRIA ha dit...

La pots trobar fàcilment a la Llibreria Pròleg que està al carrer Sant Pere més Alt -el mateix del Palau de la Música-. No sé el número però tu passes per devant del Palau, vas seguint recte i a la dreta hi ha la Pròleg. Més fàcil encara: Anar a qualsevol llibreria com ara la teva habitual, dones les dades d'edició i en pocs dies el tindràs.
Espero que t'agradi, Eduard.

elpresley ha dit...

Me gustó tu selección de poemas de Nora Almada. Me parecen muy intimistas como tu dices y a la vez muy abiertos, muy sueltos.

También me gustaría perderme unos días por Martha's Vineyard pero.....

Un abrazo

GLÒRIA ha dit...

Todo puede llegar -me refiero a perderte en Martha's Vineyard. Si vas no olvides postear pintura desde tu casita de madera junto al mar.

Un abrazo, elpresley!