FRAU BLOCH-BAUER A LA CINQUENA AVINGUDA

Adele Bloch-Bauer-Gustav Klimt

Trobem a Adele Bloch-Bauer a la seva residència de Nova York, un exquisit palauet que el magnat dels cosmètics Ronald Lauder va adquirir l’any 2001 per exposar-hi obres d’art recuperades de l’espoli perpetrat pels nazis als jueus i que es coneix com a Neue Galerie.  Veure a Frau Bloch-Bauer residint en una de les ciutats més avantguardistes del món no ens causa cap sorpresa doncs ja, quan vivia a Viena, filla de ric banquer i esposa d’un pròsper industrial, creava, probablement sense saber-ho, les avantguardes del seu temps.  Adele Bloch-Bauer, morta de meningitis als 43 anys, mantenia un enlluernador saló d’artistes a la seva ciutat exultant,  a cavall de dos segles. Freud, Richard Strauss, Stefan Zweig eren visitants habituals i joiosos conter tulis d’aquella dama d’atractiu misteriós que fumava incansablement amb broquet de marfil. És fàcil imaginar-la confosa en mig del  fum, distingida i superba, nascuda i educada en el poder i amant de l’art, la ciència i el pensament més avançats. Klimt era també un dels seus visitants, íntim amic i, tal vegada, secret amant. El gran pintor la va plasmar en dos quadres, el segon quan ella ja no era en aquest món. Ambdós s’exposen a la Neue Galerie. La primera Adele, la que ara ens interessa, està datada el 1907 i ocupa un pany de paret que esdevé un altar a l’estètica perquè Klimt va fondre Adele en preciosos metalls –or i plata- mostrant-nos-en el cos de serp assegut en un possible silló, tot declinat en un sofisticat mosaic inequívocament bizantí. La cara sembla tractada apart, viva, important i blanca ofereix la màgica mirada d’aquells que mai ens deixaran saber en que pensen.  Una estona immergits en els seus ulls hi descobrim la remota humitat dels sentiments que vibren  més enllà del sumptuós entorn que embolcalla a la dama. Els llavis,  que semblen acabats de pintar, són com els cors vermells que, potser amb menys perícia que l’artista, han perfilat milers d’enamorats en estat de candor absolut.

L’Adele Bloch Bauer de Klimt va romandre molts anys a Àustria fins que la seva única neboda viva,  Maria Altmann,  que, salvada de les hordes nazis, vivia a Los Angeles, la va reclamar per via legal al govern austríac guanyant el cas i, per tant, rebent la immortal imatge de la seva tia que, de moment, va guardar prudentment a casa seva. Amb el temps, va aparèixer el poderós Lauder i, a través de la casa Christie’s, va adquirir el valuós quadre per un import de 185 milions de dòlars estadunidencs.

Mirant a Adele Bloch-Bauer no puc evitar  d’imaginar-la escapant-se sovint del seu cèntric refugi. De ben segur que, al carrer,  estaria exquisita amb un vestit sastre negre de tall impecable –americana masculina i faldilla de tub-  complementat per altes sabates també negres i de pell mat com el moneder en forma de cartera, brillant-li al coll dues fileres de lluminoses perles  mig recolzades sobre la brusa de batista blanca. Un cop tancat el palauet on l’exhibeixen cada dia, Adele podria fer camins de mal endevinar. La possibilitat de trobar algú estimat en un apartament recòndit,  una reunió amb amics artistes tan privada com les que ella ja acostumava a fer a Viena. O potser, Adele es trobaria a gust en un bar reservat d’un distingit hotel on prendria lentament un blanc Martini mentre la seva mirada inconfusible expressaria la solitud de les que haurien pogut ser amigues seves, les desvalgudes, disgustades, interessants senyores que, amb pinzell sobri i boirós havia immortalitzat un altra gran artista, per bé que molt diferent de Klimt,  el senyor Edward Hopper.   

Adele Bloch-Bauer

                                     

Fotografia del quadre: artworkmagazine.com
D'interès. www.neuegalerie.org