diumenge, 1 de gener de 2012

TAL DIA FARÀ UN ANY


Museu d'Orsay-Rellotge
Nit de Cap d’Any. No faré cap balanç del 2011. Hauria pogut anar millor però també pitjor i, com deia la meva mare, qui no es conforma és perquè no vol. Com que d’un temps ençà escoltar les notícies resulta quasi tan necessari com moralment nociu, per unes quantes hores em nego a sentir parlar de números vermells com els que, tant sí com no, hem d’assumir i pagar, així com de països d’un roig rabiós que, desesperats ploren, la mort d’un líder incanviable.
Per descomptat que, estimats llegidors, us desitjo el millor començant per una bona salut i el nostre pa de cada dia sota d’un sostre sense cap degoter.
No m’he trencat gens el cap per fer-vos arribar el meu missatge a través d’una de les cançons més dolces -m’atreveixo a dir-ho sense por- que mai s’hagin escrit. L’autor es deia Charles Chaplin i l’interpret, mort només fa un parell d’anys, és l’incomparable Michael Jackson, el negre que volia ser blanc, l’infant que no volia créixer. El missatge de l’autor, el vagabund més tendre d’aquest món, és una invitació a somriure malgrat tantes contrarietats que ens planteja la vida cada dia. La veu de l’intèrpret transmet la cançó amb una veu atractivament ambigua, impregnada de nostàlgia i amb un fraseig personalíssim.
Somriem! 2012 comença!


14 comentaris:

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Bon any nou, Glòria, ple de somriures i d'arbres de foc! Una abraçada.

José Luis ha dit...

Un somriure molt nostalgic com dius, pero no vençut. Molt bon any!

Carme ha dit...

Molt bon any, Glòria!

Una abraçada.

pilar ha dit...

te deseo Gloria (a ritmo de vals)todo el cariño del mundo, a repartir a tu gusto en los doce meses que vienen en este año 2012.... más te diría ¡bonito número¡

besos guapísima

Lapsus calami ha dit...

Molt bon any, Glòria. Tot i que el comencem un xic nostàlgics.

novesflors ha dit...

Hem de somriure, no es pot viure sense esperança.
BON ANY.

Titus ha dit...

Bon any, Glòria!

kalamar ha dit...

I que sigui un somriure tan fresc com el de Michael nen.

Eduard Ariza ha dit...

Molt melangiosa la cançó. D'altra banda, jo crec sincerament que aquest passat any, objectivament, podria haver estat molt millor.

Alberto Granados ha dit...

Querida Gloria, te deseo que 2012 venga exactametne a la medida de tus deseos y al aire de tu felicidad. Que los problemas amainen, la salud resista y el ánimo (¡ay, los ánimos!) aguante.
Bona sort.
AG

Joaquim ha dit...

Has triat una de les cançons que més estimo per invitar-nos a somriure malgrat les adversitats que amb obstinació malsana un grapat de ineptes ens regalen cada dia tan bon punt ens llevem.
Millor així amb bona música i millor companyia, qui sap si amb aquests ingredients podrem vèncer tantes i incomprensibles ineptituds.
Que tinguem un bon any Glòria, jo m'esmerçaré per fer-ho possible.

David ha dit...

Molt bon any, Glòria!
Tan sols un dubte: com pot ser necessària una cosa moralment nociva? Vols dir que cal escoltar les notícies? El problema és que encara que ens hi neguem, ens acabem assabentant del soroll informatiu igualment. Disculpa la digressió, tornem a allò important i, per tant, al principi: bon any! I la primera abraçada del 2012!

Olga Xirinacs ha dit...

La que has posat és una de les meves melodies preferides, tan tendra com nostàlgica. La toco sovint al piano. És precisament de l'any que vaig néixer, i em fa pensar: ¿he somrigut molt o poc des de llavors?
Gràcies per compartir una arrel tan profunda.

GLÒRIA ha dit...

Gràcies pels teus desitjos Mariàngela. Jo també vull el millor per tu i els teus. Seguirem bloguejant!
Un petó!

José Luis,
Molt bon any nou i molta música bonica!

Carme,
Molt bon any fada del "paint" i un petó molt6 fort!

Pilar:
Sí, bonito número. Seguiré el ritmo de vals y, de vez en cuando, bailaremos juntas una animada polka.
Besos bon bolitas doradas, cling!!!

Lapsus calami,
Gràcies per la teva felicitació que és mútua. Pensa que la nostàlgia és fèrtil.
Bon any!

Noves flors,
Doncs això: SMILE!

Titus,
Bon any nou a l'emperador. Espero que segueixis sorprenent-nos amb els teus músics inesperats.
Una abraçada!

Sí, Kalamar. El somriure d'en Michael nen que no coneix malícia.

Eduard,
Jo també crec que aquest passat 2011 era millorable però m'agrada creure que encara podia haver estat pitjor. Cal veure el got mig ple encara que, de vegades, costi molt.
Que tinguis molt bon any!

Alberto:
Gracias por tus buenos deseos que son mutuos. Intentemos ser un poco felices, sigamos intercambiando fragmentos de nuestras vidas y démonos un abrazo lleno de paz y serenidad.

Joaquim,
També és una de les meves cançons més estimades i celebro que compartim el goig d'escoltar-la.
Jo també faré el que pugui per aportar una modesta quota de felicitat als teus dies. Un any nou amb rialles!

Estimat David,
Molt bon any.
Tens raó quant a les notícies però el mal és que floten a l'atmosfera. Només saben recordar-nos els diners que, nosaltres el poble, hem de pagar...mentre ells segueixen repapats amb cotxe, xofer, xalet...Més val que no hi pensem.
La primera abraçada te la corresponc i espero que en vinguin moltes més!

Olga,
Celebro haver escollit una cançó de la teva quinta i no m'estranya que t'agradi atesa la teva sensibilitat musical. Quin plaer poder-la tocar al piano!
Els millors desitjos per aquest 2012.