dimecres, 1 de febrer del 2012

LA COMPLANTA DE TOSCA

Fotografia del Palazzo Farnese de Roma- fotografia d'Aldo Ferretto-Panoramio.com
La bella actriu Floria Tosca es veu assetjada pel sàtir Scarpia, cap de la policia de Roma. L’amant de Floria, Mario Cavaradosi ha caigut presoner d'aquest pèrfid personatge a qui acusa d’encobrir  el terrorista Angelotti. Estem a finals del segle XVIII durant l’invasió d’Itàlia per part de Napoleó i el seu exèrcit. Al Palau Farnese, on té el despatx el comissari Scarpia, Floria Tosca es veu obligada a sentir el crits que el seu estimat Mario profereix mentre el torturen. Sí, Scarpia vol fer executar el pintor però no tant per cap ideal polític -això seria només l’excusa- sinó, sobretot,  per exterminar l’objecte de desig i estimació de la dona que ell sàdicament cobeja. A canvi de que cessi la tortura que Mario Cavaradosi està sofrint i pugui quedar lliure,  Floria Tosca accepta entregar-se al malvat comissari. En un moment que queda sola, mentre l’esbirro redacta el salconduit que haurà de deixar a Mario sa i estalvi, la distingida actriu es lamenta de la mala sort que li ha caigut a sobre i ho fa mitjançant una bellíssima complanta en la qual demana al Senyor què ha pogut fer ella perquè li toqui viure aquell martiri, ella, dama creient i generosa, empesa a renunciar a l’home que estima per salvar-li la vida i a canvi, lliurar la seva formosor i joventut a l’home més malvat de Roma. I així, amb aquesta creixent dolçor, Tosca canta aquest lament al Déu que sempre a honorat.
Video de Baritonas 
Canta l'esplèndida mezzosoprano Shirley Verrett

Tosca està inspirada en l'obra de teatre "La Tosca" de Victorien Sardou que va estrenar l'any 1887 Sarah Bernhardt. Puccini va assistir a la funció i, abans que Verdi hi fos a temps, es va fer amb els drets. Els seus llibretistes habituals, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, desprès d'infinites discussions, varen bastir el drama que coneixem amb música, com hem dit, del compositor de Lucca, Giacomo Puccini.

Vissi d'arte

Vissi d'arte, vissi d'amore
non feci mai male ad anima viva!
Con man furtiva
quante miserie connobi aiutai.
Sempre con fè sincera
la mia preghiera
ai santo tabernacolo sali
sempre con fè sincera
diedi fiori agl'altar.
Nell'ora del dolore
perchè, perchè,  Signore
perchè me ne rimuneri cosi?

Diedi gioielli della Madona al manto,
e diedi il canto agli astri, al ciel
che ne ridean piu belli.
Nell'ora del dolor
perchè, perchè Signor
ah, perchè me ne rimuneri cosi?

19 comentaris:

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Ui, com ens agrada Tosca, a casa! Et deixo l'enllaç d'un post del meu fill, és el primer d'una sèrie que va fer, quan vivia a Roma. http://www.sastreria-vilallonga.com/2011/03/niu-de-corbs-i.html
Una abraçada ben forta, i blanca de neu!

José Luis ha dit...

Mai cansa, i menys si es canta tan bé. Gracies!

kalamar ha dit...

Ja té gràcia que el Farnese (un palau amb maledicció) sigui avui l'ambaixada de França i Tosca plori per un republicà.
L'ària, superba.

Eduard ha dit...

Molt bon post com sempre.
Tosca sempre ha estat una de les meves òperes preferides, cosa extranya perquè no és de Wagner.

novesflors ha dit...

Fa goig escoltar-la.

Joaquim ha dit...

El meu primer Puccini en directe continua sent sempre una òpera magnètica i malgrat que potser m'agrada més La Bohème per allò de ser més humana que aquest gran guinyol, Sardou li haurà d'agrair tota la vida a Puccini que la seva Tosca sigui recordada per la magistral banda sonora pucciniana.
Quan vam anar a Roma vam voler fer la ruta tosquiana i si bé l’església del primer acte és d'una vulgaritat absoluta, comparada amb les meravelles que hi ha a la ciutat, la façana del Farnese ja suggereix tot el que pot arribar a passar allà dins. El Sant'Angelo és el digne escenari per llançar-se al buit tot maleint al món, però jo acabo sempre enyorant la mansarda parisina i el Café Momus, serà que jo sempre seré Rodolfo i mai Cavaradossi?

Titus ha dit...

A mi Tosca m'agrada molt, i també vaig anar a Sant'Andrea della Valle quan vaig estar a Roma només per conèixer de primera mà l'escenari del primer acte. Dit això, he de dir que aquest fragment en concret sempre m'ha paregut que no té l'inspiració melòdica d'altres de l'autor, fins i tot d'aquesta mateixa òpera. A més a més, com que suposa una pausa en un moment de màxima tensió dramàtica, sempre m'ha paregut anticlimàtic.

Alberto Granados ha dit...

Supongo que sabes que me has dado: Recóndita armonía, Vissi d'arte, Tanto la vita... son arias que "consumo con frecunecia". Y nunca me harto. Esto lom pues yo cuando era Rigoletto, no sé si lo recuerdas.

IUn abrazo,

AG

pfp ha dit...

creo que me empaché de Puccini, de Tosca sobretodo...

Allau ha dit...

Sempre que he estat a Roma, he visitat Sant'Andrea de la Valle amb terrible decepció arquitectònica. Però trobo que Puccini no va fer mai res millor que aquesta "Tosca".

GLÒRIA ha dit...

Mariàngela,
No trobo gens estrany que us agradi aquesta òpera tràgica i romàntica.
Ja he visitat la "Sastreria Vilallonga" i he vist la breu serie sobre "Tosca". Un blog ple d'interès que evidencia que el jove "taylor" és digne fill de la seva mare.
Petons.

José Luis,
M'alegro que t'hagi agradat la intèrpret que he escollit.
Salutacions!

Kalamar,
Tu si que en tens de gràcia! Aquesta relació que fas del palau, l'embaixada de França, la república etc. m'ha semblat genial! M'agradaria que ens fessis cinc cèntims de la maledicció que pesa sobre l'edifici Farnese de Roma.
Gràcies.

Eduard,
T'havia d'agradar per força! Pensa que abans, mentre i desprès del gran Wagner hi ha hagut infinitat de músics magnífics. Ja sé que ho saps però, sobretot, no te'n oblidis.
Amb afecte.

Novesflors,
Tens raó. Aquesta "preghiera" exigeix un silenci total perquè com tu dius és un goig ESCOLTAR-LA.

Joaquim,
Saps com valoro les teves opinions però La Bohème em sembla carrinclona, vull dir que l'enamorament Mimi-Rodolfo és molt esllanguit i, probablement, perquè la pobre Mimi és una bleda i a més a més està malalta. No segueixo, temo la venjança.
Tosca és per a mi, la millor òpera de Puccini.
Si ets més Rodolfo que Mario em sembla perfecte. Quedem al Café Momus. Jo seré una aprenent de Musetta.

Titus,
Ets sempre original amb les teves opinions i les expresses amb una convicció tan real que aviat em portaries al teu camp. Però no. On tu hi trobes anticlimax-consti que entenc el teu raonament-jo hi sento una dona desesperada que pregunta al seu déu: ¿Qué he hecho yo para merecer esto?

Alberto:
Recuerdo perfectamente que te conocí siendo el malvado giboso que, por otra parte, me entusiasma. Te pedí permiso para reproducir tu estupenda traducción del aria "Stride la vampa" de "Trovatore", otro gran hit. T me diste el permiso, claro y aún seguimos espero que por mucho tiempo.
Un petó!

Pilar:
Yo, en lugar de decir "me empaché2 digo "me lo gasté" que, en esencia quieren ser lo mismo. Haber dejado un poco abandonados a los grandes italianos hace que ahora quiera volver a ellos con oído renovado y que, sin nostalgia, me evoquen otros tiempos.
Un beso nada tosco. Ni pelos como escarpias. Ni Mario Cavaradosi y sí PFP.

Allau,
Jo no he fet mai la ruta Tosca i quan he vist el Farnese no hi he pensat i al Castel'Sant'Angelo, saps en qui penso? En Audrey Hepburn, princesa d'incògnit, i Gregory Peck besant-se sota ombres històriques.

elpresley ha dit...

Una entrada corta pero que aporta un apunte para el conocimiento y un momento de paz con esta maravillosa aria de Tosca.

Un abrazo.

kweilan ha dit...

Una interpretació magnífica. Gràcies!

Alberto Granados ha dit...

Lo encontré:


http://blogs.ideal.es/rigolettobloguero/2009/11/28/vissi-d-arte/

GLÒRIA ha dit...

Hola Presley,
He dejado las palabras un poco de lado para centrarme en el aria y su intención. Un momento de paz cuando ella habla con su dios.
Gracias por tu visita y un beso.

Kweilan,
Benvingut! Hoy que no havies deixat mai cap comentari? M'alegro que el primer sigui per mostrar-te complagut.

Alberto:
Si no podías desaparecer por mucho que el Duque de Padua te la jugara. Creo que sigue protegiéndote y, en la ópera, tu hija Gilda puede estar malmuerta.
Imaginación al poder!
Gracias por el enlace al que aterrizaré.
Un petó, amic.

Olga Xirinacs ha dit...

Les paraules com a monument. La música com a monument. L'arquitectura com a continent de tragèdies.
Els sentiments són universals i per això travessen murs, revolucions, èpoques i muntatges. S'entén que els adoradors, com en la santa Teresa de Bernini, se'n sentin el cor també travessat en una comunió lírica.

GLÒRIA ha dit...

Moltes gràcias, admirada Olga, pel teu comentari. No escrius ni una paraula en va i cada una d'elles és com la baula d'or d'una cadena que desitjo infinita.

Judit ha dit...

És una de les meves òperes preferides. Puccini m'encanta! Vaig tenir una gosseta, fa molts anys, de nom Tosca...

GLÒRIA ha dit...

Molt encertat posar-li Tosca a la gosseta. Celebro compartir el plaer per una òpera tan inspirada.
Petons, Judit!