VALENTÍ

Rayon-Fotografia de Man Ray (rayographie)

Fa poques hores i, per sorpresa, he tornat a sentir una preciosa cançó i, com altres vegades, moltes, he donat gràcies a l’atzar que a través de la ràdio m’ha fet sentir una melodia de la qual, fins i tot, n’havia oblidat el nom. I m’he dit, és hivern i en el meu cap hi ha un bassal solitari on hi naveguen velles fulles de color indefinit, un petit pantà tèrbol on se m’hi moren les paraules quan, agosarada, pretenc lligar uns quants versos. I jo que hauria volgut que fossin d’amor, els versos no nascuts!.  Perquè avui és Sant Valentí i mai li he dedicat una sola paraula a sant tan celebrat,  seduïda com he estat sempre,  per aquell altra sant que fa més bells tots els mesos d’abril.
I així he enfrontat la tarda fosca, passejant pels carrers més coneguts que, tanmateix, m’he entestat a mirar com si fos gairebé el primer cop que els veia. La llana de l’abric m’acollia amb escalfor de mare però jo sentia un fred impropi, com si la meva ciutat mediterrània i lluminosa estès més cap al nord, antiga, vetusta, alçant-se vora d’un riu tranquil on hi naveguen deliciosos vaixells de vius colors i, on aparentment felices, les parelles es besen sense cap contenció.
He aprofitat un passatge solitari, un carreró desert amb botigues de llums ja difoses perquè, evidentment, es feia tard i poc tardarien a tancar. M’he trobat mirant l’aparador d’una petita tenda de bijuteria. He devorat amb la mirada els fermalls romboïdals, rodons, quadrats, de pedres hàbilment polides amb dibuixos de falsos diamants, he vist anells que es volien opulents, collarets de materials insòlits i mantells brodats que no podien ser de seda. I en aquest badar per mirar alguna cosa, per no deixar-ho tot en un passeig erràtic i massa solitari, m’he trobat amb mi reflectida en el vidre,  al centre d’una mar de joies mentideres. I en la mitja llum m’he endevinat tristos els ulls i humida l’ànima. I no he pogut estar-me’n... m’he besat. M’he besat amb els llavis furtius sobre els del vidre, freds, que m’han reconegut i m'han conferit vida i he marxat corrents, com si fugís del lloc d'un crim,  pensant que potser hauria de creuar el riu i ja era molt tard. En el solitari bassal del meu cap, mig colgat per les fulles, s'hi amagava, molt viu, aquell petó.

Esbós per un conte breu

Glòria Abras Pou

Video de SCWoodbury2009
Canço: My one and only love de Guy Wood amb lletra de Robert Mellin
Intèrprets: John Coltrane -saxo tenor i soprano- i Johnny Hartman, vocalista