 |
| Vieille femme morte-Jules Emmanuel Valadon-Museu del Louvre |
Ja és la segona vegada que el gran escriptor Albert Cohen visita aquesta pàgina. En vaig parlar sota el títol “Albert Cohen: Una evocació” . Vaig traduir unes quantes anotacions del seu llibre Carnets, 1978, l’últim del seus volums.Albert Cohen va nèixer a Corfú (Grècia) l’any 1895 però a l’edat de cinc anys es va traslladar, amb els seus pares, a Marsella on va fer els seus estudis secundaris que, un cop acabats, el varen conduir a Ginebra (Suissa) per assistir -a la universitat. Durant la guerra va residir a Londres com a Conseller Jurídic del Comitè Intergovernamental pels refugiats. Va treballar activament en favor dels perseguits i, acabada la guerra, va esdevenir director d’una de les institucions especialitzades de les Nacions Unides.Aquesta gran persona va ser, al mateix temps, un escriptor brillant. Novel•les com Solal o Mangeclous li varen donar fama però el seu talent s’alça triomfant amb Bella del Senyor que va obtenir el Grand Prix de l’Académie Française i on dona una lliçó d’estils diversos que la crítica més exigent ha comparat als de Shakespeare i Proust sense oblidar La Torah que ell coneixia perfectament i que, de tant en tant, el fa escriure bellíssimes successions de pensaments comparables a psalms.
Si Bella del Senyor és una obra sumptuosa, i una cruel anàlisi de l’amor i de les seves entremaliadures, a mi em plau especialment, per diferent i per sentida, Le livre de ma mère, obra escrita quan l’autor acaba d’enterrar la seva estimadíssima mare. Un llibre que hauria de llegir tothom. Per mala sort, la beneficiaria, la inspiradora d’aquesta obra tan bella, no el va poder llegir.I probablement el text trobi el seu sentit en la mort d’aquella primera dona de la seva vida, que és també la primera que va estimar.
He escollit uns quants fragments que solament s’apropen a la mística grandesa d’aquest llibre d’amor. L’obra completa té el valor d’una Bíblia.
IV
L’han baixat per un forat i ella no ha protestat, aquella que parlava amb tanta animació, les seves manetes sempre en moviment. Y ara, està silenciosa sota la terra, tancada dins de la presó terrosa, sota prohibició de sortir, presonera i muda dins de la seva solitud de terra, amb la terra sufocant i tan pesada inexorablement al damunt d’ella de la qual les manetes mai més, mai més es tornaran a moure. Una pancarta de l’Exèrcit de Salvació em va informar ahir que Déu m’estima.
XII
Amor de la meva mare, mai més. Ella és en el seu bressol definitiu, la benefactora, la dolça dispensadora. Mai més no hi serà per renyar-me si veu que em busco mal de caps. Mai més per alimentar-me, per donar-me vida cada dia, per posar-me al món cada dia. Mai més per fer-me companyia mentre jo m’afaito o menjo, vigilant-me, passiva però atenta sentinella, intentant d’endevinar si de debò m’agraden aquests pastissos de nou que ella m’ha preparat. Mai més em tornarà a dir que no mengi tan de pressa. Jo adorava ser tractat com un infant per ella.
XXVII
Això és tot. He acabat aquest llibre i és una llàstima. Mentre l’escrivia, estava amb ella. Però Sa Majestat la meva mare morta no llegirà aquestes línies escrites per a ella i que una mà filial ha traçat amb malaltissa lentitud. Jo no sé què fer, ara. Llegir aquest poeta modern que es grata les meninges per fer-se incomprensible?. Sortir, tornar a veure aquests simis vestits d’home, fabricats per allò que és social, que juguen a bridge i no els agrado i parlen dels seus tripijocs polítics caducats en deu anys?
XXXI
Els anys s’han escolat des de que vaig escriure aquest cant d’amor. He continuat vivint, estimant,. He viscut, he estimat, he tingut hores de felicitat mentre ella jeia, abandonada, en el seu lloc terrible. He comés pecat de vida, jo també, com els altres. He rigut i riuré encara. Gràcies a Déu, els pecadors vius esdevenen ràpidament morts ofesos.
LE LIVRE DE MA MÈRE
Albert Cohen
Collection Folio
Gallimard
EL LIBRO DE MI MADRE
Albert Cohen
Editorial Anagrama
NO CONSTA CAP TRADUCCIÓ AL CATALÀ
13 comentaris:
Que impactants, Glòria, aquests fragments!
Em deixen una sensació inexplicable...
Sí que impacten, sí. Em produeixen tristesa.
Ja ho crec que ho són, Carme. És la mort d'algú que t'has estimat molt vista cara a cara.
És normal que et produeixin tristesa, Novesflors. Estic segura que l'escriptor estava molt trist quan va escriure aquests records de coses que mai més tornaran.
Són realment un producte molt curiíos. Encerto a percebre'n la tritesa que desprenen, però, com dir-ho, tenen un component quasi sarcàstic que els fa encara més esfereidors.
Sí, Eduard. Ho encertes. Hi ha la tristesa però també el sarcasme, la ironia. Si tens ocasió de llegir Albert Cohen coneixeràs un escriptor molt dotat en el qual cada frase tanca brots de saviesa.
Massa amor?, no m'agradaria que el meu fill digués això. He de retrobar-me amb la Bella, que fa mooolt de temps que em va captivar.
Kalamar,
Potser massa amor és remordiment envers una mare que ha estat cega per ell mentre ell, simplement, s'ha deixat estimar.
Efectivament la Bella és una troballa, una obra nascuda clàssica.
És cert que darrere la tristor hi ha una certa ironia. Afortunadament, perquè la tristor "a palo seco" transformada en obra artística no m'interessa gens, és més, fuig d'ella. L'últim fragment és el més irònic i per mi, el millor.
Sí, Titus. L'últim és molt bo però el primer parlant tan directament de la mare enterrada i parlant d'una pancarta que diu "Déu t'estima" arriba a ser sarcàstic. I és que en Cohen hi conflueixen molts homes i així també en nosaltros que vivim pràcticament sempre intentant ajustar contradiccions.
"El llibre de la mare" el vaig trobar molt cruel amagat sota una suposada subtilesa. No m'agradaria que cap fill em recordés d'aquesta manera, malgrat molts fills tendeixen a renegar dels pares. Tot ell és una crítica de la pobra doneta que es desvivia per als altres, per al fill estimat, per l'"home de món".
La meva traducció catalana és d'Editorial Laertes, feta per Helena Jürgens i Alfred Sargatal, el 1983. Si no consta enlloc, és imperdonable.
Una abraçada.
Benvolguda Olga,
Jo no vaig saber trobar aquesta traducció que esmentes. Ho lamento.
Tampoc vaig saber veure la crueltat que tu hi veus però, ben mirat, sí que, al llegir-lo, vaig percebre la imatge d'una dona de la seva època, obedient i resignada i que veia al seru fill, tan situat, com un miracle en la seva vida humil de mestressa de casa.
Jo tampoc voldria ser recordada així però crec que Cohen reflecteix una realitat encara existent. El que ja no sé és si Cohen n'és conscient del que ens fa saber i que, com tu dius, resulta molt cruel.
Una abraçada per tu, Olga!
És un llibre magnífic, un petita joia. No sabia que n'existís una traducció al català. Caldrà buscar-la i no estaria gens malament que algú la tornés a editar.
No m'estranya que t'agradi, David. Cohen era un orfebre dels mots, un poeta que, com per ensalm, cantava com els antics escriptors dels més bells textos de la Torah.
Publica un comentari a l'entrada