SEI SHONAGON A LA LLUM DE LA LLUNA

Temple de Hase, Tokio, a la tardor

Parlar poc sense saber ben bé de qui perquè no se sap quasi bé res de Sei Shonagon que vol dir Consellera menor i que potser es deia Nagiko. Va venir al món l’any 965 d’aquesta era i durant una dècada va treballar com a dama de companyia de l’emperadriu Teishi. Va ser en aquests temps que va escriure el que en podríem dir “Llibre de capçalera” que en anglès ha estat traduït com “Pillow Book” i en francès com a “Notes de chevet”. Sei Shonagon era filla d’un erudit i ella mateixa era una dona enormement intel•ligent i culta. Les seves notes que no eren altra cosa que pensaments que se li acudien sobre temes diversos, estan considerades el paradigma de la literatura japonesa i, fins i tot, hi ha edicions per infants a fi i efecte que des de ben petits aprenguin a llegir els bells i poètics textos de Nagiko.  Les notes de Sei Shonagon mostren una escriptora congènita dotada d’un talent ric i variat per expressar els què sent. Així, en les seves notes, hi trobem una prosa pràctica i eixuta quan, per exemple, explica què li agrada i què no i aquesta veu segura i distant es desfà embriagada quan apareixen records galants i la llum de la lluna sobre els jardins del sumptuós palau.

Una història molt conservadora i probablement falsa fa constar que Sei Shonagon va morir en la misèria. La seva promiscuïtat, evident en alguns dels seus escrits, ha resultat molesta però és que Nagiko va escriure de forma totalment deshinibida sobre les coses que la varen inspirar, el dolç somriure d’un infant, la bellesa de la pluja sobre els arbres, el dolor per un amant que ha decidit abandonar-la.

M’he permès traduir de l’anglès un parell de mostres firmades fa més de mil anys per algú que potser es deia Nagiko.

66.Era una clara nit de lluna 

Era una clara nit de lluna, una mica després del desè dia del mes vuitè. Sa Majestat, que residia a les estances de l’emperadriu,  seia a la barana de la terrassa mentre Ukon no Naishi tocava la flauta per ella. Les altres dames del servei seien juntes xerrant i rient però jo estava sola, recolzada contra un dels pilars entre la terrassa i l’entrada principal.-Per què estàs tan silenciosa?  Va dir Sa Majestat. –Digues alguna cosa. És trist quan no parles.

-Em fixo en la lluna de tardor. Vaig respondre.

-Ah si, va remarcar ella. Això és just el què havies de dir. 

141. Al cap de poc del vintè dia del novè mes

Al cap de poc del vintè dia del novè mes vaig anar en peregrinació al temple de Hase y vaig passar la nit en un allotjament molt senzill. Estava exhausta i vaig caure en un son profund.
Quan, més tard de la nit, em vaig despertar, la llum de la lluna fluïa a través de la finestra i brillava sobre els llençols de l’altra gent de l’habitació. És evident que la blanca lluïssor em va emocionar enormement. És en moments com aquests quan la gent escriu poemes.


Fotografia: Superstock
Llibre:
The pillow book of Sei Shonagon
Traducció i Edició Ivan Morris
Penguin Classics, 1967