Sant Jordi-Carpaccio |
LXI
Beneït sigui el dia, el mes i l'any
l’estació i el temps, l’hora i el punt,
i el bell país, i el lloc on, vagabund,
vaig trobar els ulls que em fermen en parany;
i beneït el primer dolç afany
que vaig conèixer en ser jo a Amor adjunt,
i l’arc i fletxa que em tirà damunt,
i les nafres que al cor porten el dany.
Beneïdes les veus que he alçat al vent,
per les quals el seu nom la terra sap,
i els sospirs, i el desig, i el planyiment;
beneïts els papers on meno a cap
la seva fama, i el meu pensament,
que és només d’ella, que altra no n’hi cap.
l’estació i el temps, l’hora i el punt,
i el bell país, i el lloc on, vagabund,
vaig trobar els ulls que em fermen en parany;
i beneït el primer dolç afany
que vaig conèixer en ser jo a Amor adjunt,
i l’arc i fletxa que em tirà damunt,
i les nafres que al cor porten el dany.
Beneïdes les veus que he alçat al vent,
per les quals el seu nom la terra sap,
i els sospirs, i el desig, i el planyiment;
beneïts els papers on meno a cap
la seva fama, i el meu pensament,
que és només d’ella, que altra no n’hi cap.
Francesco Petrarca
Traducció de Miquel Desclot
Per una festa com la d’avui
que amb roses i llibres celebra la joia de l’amor, només podia portar-vos un
sonet tan sublim com aquest. Si l’any passat Shakespeare em va fer l’honor amb
un diàleg bellíssim de Romeo i Julieta, aquest any l’autor d’aquesta meravella
que, de ben segur, el poeta d’Strafford devia haver llegit, és l’incommensurable
Francesco Petrarca que, amb la seva infinita
inspiració, va revolucionar absolutament
les arts poètiques de tot Europa.
Si aquest sonet pertany al Cançoner
del poeta que, òbviament, és un llibre i, per tant, avui és el seu dia, el
quadre de Carpaccio, aconsellat espontàniament per la meva única germana, és un
Sant Jordi esplèndid que es projecta
rendit al color de la rosa quan és rosa, color clarament estimat pel gran
pintor que, com se sap, amb el seu nom ha donat nom a un plat exquisit de carn o
peix d’un to rosat molt similar al que ell utilitzava. I és que el signore Cipriani del Harry’s Bar
de Venècia, creador de l’especialitat l'any 1950, va pensar d’immediat en Carpaccio quan
va veure, per primera vegada, un salmó finament filetejat.
Llibres i roses, doncs, per glorificar el sant escollit per l’amor !
I si us plau, estimeu !
11 comentaris:
¡Cuánto Garcilaso hay en Petrarca! ¡Qué calidad y hondura en cada soneto!
Este blog es siempre una cámar secreta de lo hermoso.
Espero que no te importe que yo ponga la traducción al español. En esta ocasión no podía conformarme con comprender sólo a medias un texto tan hermoso, así que lo he buscado y lo pongo, por si otro castellanolector asoma por aquí:
Bendito sea el año, el punto, el día,
la estación, el lugar, el mes, la hora
y el país, en el cual su encantadora
mirada encadenóse al alma mía.
Bendita la dulcísima porfía
de entregarme a ese amor que en mi alma mora,
y el arco y las saetas, de que ahora
las llagas siento abiertas todavía.
Benditas las palabras con que canto
el nombre de mi amada; y mi tormento,
mis ansias, mis suspiros y mi llanto.
Y benditos mis versos y mi arte
pues la ensalzan, y, en fin, mi pensamiento,
puesto que ella tan sólo lo comparte.
Versión de F. Maristany
Respecto al carpaccio... no soy crudófago, así que jamás lo pido. Sí que me gusta su pintura.
Feliz Sant Jordi, felices rosas, felices libros y feliz primavera.
Un petó,
AG
Doncs, Glòria, saps? malgrat les bellíssimes paraules del poeta, em quedo amb les teves:
I si us plau, estimeu!
Bona diada!
Quin còctel, Glòria, més deliciós de paraules, imatges, aromes i sabors (fins i tot la carn crua m'agrada!) Feliç Sant Jordi per a tothom!
ho intentarem..:)
bona diada!
Precioso regalo nos dejas querida Gloria, feliz Sant Jordi, también para tu hermana, y para todos los que aquí te acompañan...
Sempre aprenc amb tu, i en gaudesc. Bellíssim post per a un tal dia.
Feliç diada.
Glòria, quin regal més preciós, desitjo que hagis passat una vetllada genial, guapa
Gràcies per regal tan bell. Petrarca és una de les meues debilitats. Felicitats. Un petó.
Bonics versos. Molt significatius per un dia com al d'ahir. Espero que compressis algún bon llibre (o més d'un) i que rebessis tantes roses com et mereixes, és a dir moltes.
Ah, si jo pogués, com Petrarca, expressar la glòria dels amors que a ell el van fer escriure...
Però, com Gulliver al país dels nans, em sento atrapada per mil petits lligams que impedeixen la meva volada.
Estimats amics,
Em feu molt feliç amb les vostres paraules sempre generoses.
Va ser una diada estupenda.
Alberto: Gracias especiales por tu magnífica aportación del soneto bellamente traducido por Maristany.
Us abraço
i
Os abrazo
Publica un comentari a l'entrada