 |
| Juan Eduardo Cirlot i les seves espases-font:epicavamurta |
Un poeta i moltes coses més era aquest senyor
nascut a Barcelona l’any 1916. Juan Eduardo Cirlot procedia d’una família de
militars i es va educar als Jesuïtes. La guerra el va reclamar dues vegades, la
primera de part del rojos o republicans i la segona dels nacionals dits també
franquistes. Part de la revolta Cirlot la va passar a Saragossa on va conrear l’amistat
del pintor Buñuel, germà de Luis i de tot el seu cercle. A través de les interessants
trobades que fa el grup, Juan Eduardo Cirlot es defineix com a crític d’art. Tradueix Artaud, Breton i Eluard.
L’any 1943 torna a Barcelona i es casa amb Gloria
Valenzuela amb qui tindrà dues filles, Lourdes i Victoria. Mentre tant i junt
amb la seva esposa endega l’editorial i llibreria que porten per nom Argos.
Amant del surrealisme, s’encanta amb la música de Schoenberg i ell mateix compon
un "Preludio" que s’estrena l’any 1948 a l’Ateneu Barcelonès. El senyor Cirlot no
s’està de res i en un viatge a parís fa coneixença d’André Breton. D’altra
banda ja està col·laborant amb el prestigiós grup “Dau al set” al costat de
figures com Tàpies, Brossa o Cuixart. Treballa també a l’Editorial Gustavo Gili
on hi roman fins a la mort. Del 1949 al 1954 freqüenta l’amistat de l’etnòleg i
musicòleg austríac Marius Schneider i es dedica a estudiar art gòtic. Segueix
col·laborant a revistes com Goya i Los Papeles de Son Armadans i a través de l’Editorial
Miracle, publica el que ha estat el cim de la seva obra: " Diccionario de símbolos
tradicionales". Ell mateix es va ocupar de publicar-lo en llengua anglesa: "A
Dictionay of symbols" i fins avui ha estat constantment reeditada atès el gran
valor que li han concedit ments molt preclares. No puc deixar de banda la seva col·lecció d'espases, una altra punt interessant i enigmàtic en la vida d'aquest ser tan inclassificable.
Té una important, inesperada i bellíssima obra poètica
de la que he volgut destacar aguns poemes a Bronwyn. La inspiració de Juan
Eduardo Cirlot, també amant del cinema, es manifesta quan veient la pel·lícula “El senyor
de la guerra” de Franklyn Schafner(1965) queda literalment encisat per la
bellesa de l’actriu protagonista Rosemary Forsyth que interpreta el paper de Bronwyn,
una criatura directament emparentada amb les formoses donzelles que han
alimentat les mitologies germàniques i escandinaves, cosines de les filles del
Rhin, somnis d’homes guerrers i vencedors que les fan néixer de les aigües . He
escollit una mínima mostra dels poemes a Bronwyn que seran suficients per
mostrar l’eterea elegància del poeta, el suau joc de paraules que suggereixen
els colors de l’aigua, els del cel i els de la pell. La seva poesia ho abasta un univers. És com música líquida.
 |
| Rosemary Forsyth en el paper de Bronwyn-font: sites google |
Las aves infinitas del amor
están petrificadas en sus lechos
de roca cristalina y solitaria.
Son aves vivas pero muertas. Son.
están petrificadas en sus lechos
de roca cristalina y solitaria.
Son aves vivas pero muertas. Son.
Sus alas ya no tiemblan ni en el cielo
se sabe que fue el vuelo de las aves.
Unas son transparentes como vidrios.
Otras son de basalto impenetrable.
se sabe que fue el vuelo de las aves.
Unas son transparentes como vidrios.
Otras son de basalto impenetrable.
Vivieron en los árboles y ardieron
entre los gritos ávidos del júbilo.
Pero todas cayeron desde lo alto.
Están petrificadas para siempre.
entre los gritos ávidos del júbilo.
Pero todas cayeron desde lo alto.
Están petrificadas para siempre.
Contemplo entre las aguas del pantano
la celeste blancura de tu cuerpo
desnuda bajo el campo de las nubes
y circundada por el verde bosque
la celeste blancura de tu cuerpo
desnuda bajo el campo de las nubes
y circundada por el verde bosque
No muy lejos el mar se descompone
en las arenas grises, en las hierbas.
Manos entre las piedras con relieves
y tus ojos azules en los cielos.
en las arenas grises, en las hierbas.
Manos entre las piedras con relieves
y tus ojos azules en los cielos.
Las alas se aproximan a las olas
perdidas en las páginas del fuego.
Bronwyn, mi corazón, y las estrellas
sobre la tierra negra y cenicienta.
perdidas en las páginas del fuego.
Bronwyn, mi corazón, y las estrellas
sobre la tierra negra y cenicienta.
Cuando te contemplé ya estaba muerto,
muerto como las hierbas, aunque crecen,
como los mares muertos, que son rocas.
muerto como las hierbas, aunque crecen,
como los mares muertos, que son rocas.
Sólo lo que es eterno está en la vida,
aunque lo blanco eleva su belleza
sobre las formas grises de lo negro.
aunque lo blanco eleva su belleza
sobre las formas grises de lo negro.
Y simula existir donde el no ser
extiende sus certezas transitorias:
Bronwyn, tu claridad no eternamente
extiende sus certezas transitorias:
Bronwyn, tu claridad no eternamente
Juan Eduardo Cirlot
Obra poètica i diccionaris de Juan Eduardo Cirlot editats per SIRUELA
8 comentaris:
No en coneixia res de Cirlot, a banda del nom. És curiós això que expliques que es quedés encisat per una actriu de cinema. Entre els artistes sempre és més habitual deixar-se encisar per personatges literaris que no pas per actors, encara que segurament trobaríem algun altre exemple com aquest de Cirlot.
Una abraçada matinera!
no conocía esta faceta de poeta de Cirlot, gracias Gloria
un abrazo
En el "Diccionario de símbolos" parla del simbolisme fonètic del nom Bronwin. Diu: "La estructura del nombre -con número impar de letras- Bronwin es muy clara BRO/N/WIN = grupo afirmativo (cuerpo, acción, vocal afirmativa) que, mediante una transición disolutiva (N), pasa a la negación (WIN o UIN)."
Jo tampoc no el coneixia i m'ha sobtat la complexitat i la seua capacitat d'ubicació i d'abast d'elements diversos i diferents. Torne a llegir els poemes.
De Cirlot había leído algún fragmento de su diccionario de símbolos, pero nunca me había metido en su poesía. Me resulta llena de efectos estéticos muy decisivos: bosque, agua, piedra, mar... cuerpo y belleza. Eso no pede fallar nunca.
Me gusta mucho. Tendré que solucionar mis carencias, pero eso será tras volver de mi inmediato viaje a País, a estar con mi hija.
Petós.
AG
Només he llegit un poema de Cirlot, bé de fet el llegir a l'auditori del que jo formava part d'una conferència sobre l'Art i Barcelona als anys 50. Des d'aleshores que no n'havia sabut res més fins avui. Moltes gràcies Gloria, pot ser, quan tingui més temps intento fer-li un cop d'ull.
Per cert, els que has penjat aquí, estan molt ben triats.
No coneixia res d'aquest poeta, ni em sonava el nóm, i ara que hi pense el diccionari de símbols l'he fullejat, crec. La veritat és que no acabe de conectar amb la seua poesia, tot i que el vers "cuando te contemplé ya estaba muerto" és molt bó.
David,
Cirlot és d'allò que en diem "un gran desconegut".
Una abraçada matinera!
Pilar:
Me parece un poeta injustamente olvidado o, tal vez, como muchos otros, no se mueva de cuertas élites.
Un beso.
Mariàngela,
Si ell ho veu clar, està clar.
Gràcies la teva aportació.
Un petó!
NovesFlors,
Són poemes lleugers com pètals. A mi no em cansen.
Alberto:
Ya sabes que por más bellos que sean los elementos, si falla el talento, falla todo.
Espero que nos hables de París!!!
Un petó.
Eduard,
Pren-ne nota perquè com pots veure és una figura confosa en blancs i negres i molt interessant.
Titus,
Segur que si anessis llegint altres versos, també els trobaries bons. És un poeta a tenir en compte però n'hi ha tants i no es pot amb tots!
Publica un comentari a l'entrada