dimarts, 15 de gener de 2013

LES CARES DEL'AMOR



Aquesta no és una pel·lícula per explicar. Cal adquirir l’entrada i gaudir-la en la foscor del cinema, gaudir-la en un sentit que, necessariament, s’ha de puntualitzar perquè Amour, com ja tothom deu saber, és una pel·lícula tràgica, el final d’una història de passió i complicitat dirigida per Michael Haneke amb una mestria que en podríem dir habitual des de La pianista, Caché, La cinta blanca i aquesta pregona Amour, una paraula que ell i el seu increïble equip fan sonar amb tota la sublimitat exigida i al mateix temps exposant-la d’una forma discreta en la qual Haneke no sembla que filmi per ningú. L’espectador roman a la butaca veient allò temible que avança decidit i és la pròpia vida de cop i volta estripada per una mirada absent, una paraula que es nega a sortir mentre, de tant en tant escoltem l’Impromptu op. 90 D899 de Schubert compatriota de l’espléndit director.

Ells són per ordre cronològic Emmanuelle Riva i Jean Louis Trintignant. Isabelle Huppert té un paper curt del qual se’n surt com sempre i tenim també l’excel·lent pianista francès Alexandre Tharaud.

Vegeu com el temps esculpeix com deia Marguerite Yourcenar i afegeixo jo, com el temps, a qui s’ho ha guanyat, sap esculpir amb amor. 
Emmanuelle Riva
Emmanuelle Riva a Hiroshima mon amour d'Alain Resnais
Emmanuelle Riva i Jean Louis Trintignant-cartell d'Amour
Jean-Louis Trintignant
Jean Louis Trintignant interpretant Hamlet
 
Jean Louis Trintignant i Emmanuella Riba a Amour
 ESTIMEU-VOS. LA VIDA ÉS LA MORT.

16 comentaris:

Júlia ha dit...

El Haneke em fa patir una mica massa però ja veig que amb aquesta parella d'actorassos hi hauré d'anar.

Allau ha dit...

Ja trigo a veure-la.

pfp ha dit...

casi sin aliento, como el resto de espectadores,- así me lo pareció- salí el domingo a la noche, de ver el Amour de Haneke,...

GLÒRIA ha dit...

Júlia,
Pre4para't.Està pensada per patir i alhora ni semblauna pel·lícula de tan real com és. Els actor són indiscutiblement bons però Haneke és un director d'actors inqüestionable.

Allau,
Espero la teva crònica que gràcies a la teva capacitat d'anàl·lisi, em permetrà abaixar-li algun grau de tragèdia.

Yo también fui el domingo, exactamente por la noche. ¡Cómo una historia tan triste me hizo disfrutar tanto!. El amor y el arte de Haneke y sus actores.
Un beso, Pilita.

Joaquim ha dit...

No crec que hi pugui anar, em penso que no tinc valor per fer-li front.

Alberto Granados ha dit...

Quiero verla, pero el domingo subí al Carmen de los Mártires y cogí un enfriamiento. Estoy para el arrastre. Gracias por tu crítica. La tendré en cuenta.

AG

José Luis ha dit...

Desprès de La cinta blanca i amb aquest actors que tan bé situes, no ens la podem perdre. Vaig veure un petit tráiler (ella davant del piano, ja saps),intensíssim.

Oliva ha dit...

QUAN L'AMOR HA SIGUT VIDA.....
LA REALITAT DE LA VELLESA,ES ANYOR DE LAS HORES PERDUDES.

novesflors ha dit...

Em pense que no tinc ganes de veure-la… no tinc ganes de patir.

GLÒRIA ha dit...

Joaquim,
Jo he fet el meu comentari però no te la recomanaria.
Kisses.

Alberto:
Dura pero magnífica.Sólo las miradas de los protagonistas ya son arte. Cuida el resfriado muy seriamente.
Un petó.

José luis,
el mateix que li dic a l'Alberto. I el meravellós Impromptu.
Salutacions!

Benvinguda Oliva!
La teva frase ho diu tot.
alutacions!

Novesflors,
Si creus que et farà patir, tria una altra opció. Suggereixo que escriguis un poema dels teus.
Un petó.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

A veure si aquest cap de setmana tinc una mica de temps per anar al cinema. ;) Gràcies per la recomanació.

GLÒRIA ha dit...

Ei, Eduard! No et prenguis aquesta crònica com una recomanació. És una pel·lícula excel·lent però de mal pair.
Salutacions!

kalamar ha dit...

Ai que ploraré tota la pel·li, Glòria, només de veure el cartell ja s'intueix molt. He de triar entre unes quantes aquest cap de setmana..

GLÒRIA ha dit...

Si ets de plorar al cinema, trien una altra però si t'agrada el realisme cru, no te la deixis perdre.
Salut!

Olga Xirinacs ha dit...

Portem incorporada la nostra calavera que tant de temor ens fa veure com es va dibuixant amb el temps a les cares que estimem.
El nostre esquelet ens sosté, misericordiós, fins que el disseny de la vida i de la mort li fa dir prou. Malintencionat disseny, aquest que ens mata amb dolor.

GLÒRIA ha dit...

Olga,
Que la vida et conservi la saviesa i que segueixis compartint-la. Jo, amb altres paraules, penso que portem la mort programada en la vida, és un cicle i, no necessariament, se'ns ha d'endur amb dolor. Jo em desitjo un bon son d'aquells que no s'acaben.
Salutacions, Senyora.