Aquesta no és una
pel·lícula per explicar. Cal adquirir l’entrada i gaudir-la en la foscor del
cinema, gaudir-la en un sentit que, necessariament, s’ha de puntualitzar perquè
Amour, com ja tothom deu saber, és una pel·lícula tràgica, el final d’una història
de passió i complicitat dirigida per Michael Haneke amb una mestria que en podríem
dir habitual des de La pianista, Caché, La cinta blanca i aquesta pregona
Amour, una paraula que ell i el seu increïble equip fan sonar amb tota la
sublimitat exigida i al mateix temps exposant-la d’una forma discreta en la
qual Haneke no sembla que filmi per ningú. L’espectador roman a la butaca veient
allò temible que avança decidit i és la pròpia vida de cop i volta estripada per
una mirada absent, una paraula que es nega a sortir mentre, de tant en tant
escoltem l’Impromptu op. 90 D899 de Schubert compatriota de l’espléndit
director.
Ells són per ordre cronològic
Emmanuelle Riva i Jean Louis Trintignant. Isabelle Huppert té un paper curt del
qual se’n surt com sempre i tenim també l’excel·lent pianista francès Alexandre
Tharaud.
Vegeu com el temps
esculpeix com deia Marguerite Yourcenar i afegeixo jo, com el temps, a qui s’ho
ha guanyat, sap esculpir amb amor.
 |
| Emmanuelle Riva |
 |
| Emmanuelle Riva a Hiroshima mon amour d'Alain Resnais |
 |
| Emmanuelle Riva i Jean Louis Trintignant-cartell d'Amour |
 |
| Jean-Louis Trintignant |
 |
| Jean Louis Trintignant interpretant Hamlet |
 | |
| Jean Louis Trintignant i Emmanuella Riba a Amour |
ESTIMEU-VOS. LA VIDA ÉS LA MORT.
16 comentaris:
El Haneke em fa patir una mica massa però ja veig que amb aquesta parella d'actorassos hi hauré d'anar.
Ja trigo a veure-la.
casi sin aliento, como el resto de espectadores,- así me lo pareció- salí el domingo a la noche, de ver el Amour de Haneke,...
Júlia,
Pre4para't.Està pensada per patir i alhora ni semblauna pel·lícula de tan real com és. Els actor són indiscutiblement bons però Haneke és un director d'actors inqüestionable.
Allau,
Espero la teva crònica que gràcies a la teva capacitat d'anàl·lisi, em permetrà abaixar-li algun grau de tragèdia.
Yo también fui el domingo, exactamente por la noche. ¡Cómo una historia tan triste me hizo disfrutar tanto!. El amor y el arte de Haneke y sus actores.
Un beso, Pilita.
No crec que hi pugui anar, em penso que no tinc valor per fer-li front.
Quiero verla, pero el domingo subí al Carmen de los Mártires y cogí un enfriamiento. Estoy para el arrastre. Gracias por tu crítica. La tendré en cuenta.
AG
Desprès de La cinta blanca i amb aquest actors que tan bé situes, no ens la podem perdre. Vaig veure un petit tráiler (ella davant del piano, ja saps),intensíssim.
QUAN L'AMOR HA SIGUT VIDA.....
LA REALITAT DE LA VELLESA,ES ANYOR DE LAS HORES PERDUDES.
Em pense que no tinc ganes de veure-la… no tinc ganes de patir.
Joaquim,
Jo he fet el meu comentari però no te la recomanaria.
Kisses.
Alberto:
Dura pero magnífica.Sólo las miradas de los protagonistas ya son arte. Cuida el resfriado muy seriamente.
Un petó.
José luis,
el mateix que li dic a l'Alberto. I el meravellós Impromptu.
Salutacions!
Benvinguda Oliva!
La teva frase ho diu tot.
alutacions!
Novesflors,
Si creus que et farà patir, tria una altra opció. Suggereixo que escriguis un poema dels teus.
Un petó.
A veure si aquest cap de setmana tinc una mica de temps per anar al cinema. ;) Gràcies per la recomanació.
Ei, Eduard! No et prenguis aquesta crònica com una recomanació. És una pel·lícula excel·lent però de mal pair.
Salutacions!
Ai que ploraré tota la pel·li, Glòria, només de veure el cartell ja s'intueix molt. He de triar entre unes quantes aquest cap de setmana..
Si ets de plorar al cinema, trien una altra però si t'agrada el realisme cru, no te la deixis perdre.
Salut!
Portem incorporada la nostra calavera que tant de temor ens fa veure com es va dibuixant amb el temps a les cares que estimem.
El nostre esquelet ens sosté, misericordiós, fins que el disseny de la vida i de la mort li fa dir prou. Malintencionat disseny, aquest que ens mata amb dolor.
Olga,
Que la vida et conservi la saviesa i que segueixis compartint-la. Jo, amb altres paraules, penso que portem la mort programada en la vida, és un cicle i, no necessariament, se'ns ha d'endur amb dolor. Jo em desitjo un bon son d'aquells que no s'acaben.
Salutacions, Senyora.
Publica un comentari a l'entrada