dilluns, 28 de gener del 2013

"THE LIPSTICK" A MANHATTAN, NYC, USA






The Lipstick
  L’edifici “The Lipstick” o “El Pintallavis” es va acabar de construir l’any 1987 i està situat a la tercera avinguda del novaiorquès Manhattan entre els carrers 53 i 54, concretament en el número 885. Els seus arquitectes varen ser John Burgee i Philip Johson i varen anomenar “Lipstick” a l’edifici per la seva semblança a un pintallavis.

No val insistir que es tracta d’un edifici bellíssim que, sorprèn al caminant, lleuger i majestuós. La seva estructura en tres blocs que van de gran a més petit pot fer l’efecte que el primer podria engolir els altres dos si convingués.

L’edifici se sosté sobre columnes que acaben de concedir-li un aire clàssic i que condueixen a una immensa entrada. La seva forma corba facilita el camí dels vianants perquè requereix de menys espai que els gratacels de base quadrada.

“The Lipstick” fa 138 metres d’alçada, té les finestres emmarcades amb gris i entre un pis i un altre s’hi dibuixa una línia finíssima de color roig sobre la façana construïda amb granit imperial.

La forma tan curiosa que llueix “The Lipstick” fa que, durant el dia, mostri un arc de colors irresistible que va des del rosa més candit fins a l’ardent vermell dels capvespres inoblidables que proporciona “The big apple” i no només il·lumina els altres edificis que l’envolten sinó que els reflecteix d’una manera màgica en la que s’ha aliat naturalesa i saber humà.

Aquest edifici va acollir durant molt temps la seu de Madoff Investment Securities. A partir del 2011 va començar a perdre quota d’èxit a causa de la crisis fins que una colla d’interessants artistes plàstics del país varen omplir dos pisos amb les seves obres. Actualment hi ha interès en que torni a servir com a seu de magnats. Mentre, treballa a mitges i va lluint, innocent, la seva bellesa nascuda per l’eternitat.

Que el seny acompanyi als ciutadans de Nova York i els seus polítics i no els permeti enderrocar una obra indiscutida, un clàssic nou de trinca.
The Lipstick: Detall de columnes i de vidrieres de la façana

10 comentaris:

novesflors ha dit...

Sembla un edifici elegant i… déu-ni-do, si hi ha vidres per netejar!

GLÒRIA ha dit...

És un edifici elegant, Novesflors. Mai he pensat en rentar-li els vindres...ja troben qui els hi fa.
Salut!

Eduard ha dit...

Déu meu!! És molt macu per com el descrius; a més de molt desconegut. Pot ser l'únic que necessita és publicitat perquè tornir a gaudir dels turistes i altres visitants.

GLÒRIA ha dit...

Jo crec, Eduard, que turistes noramericans i d'arreu del món quan el veuen s'aturen a mirar-lo i si porte càmera el retraten més d'una vegada. Ara bé, és difícil fer-lo entrat tot en un objectiu normal.
Celebro que t'hagi agradat.
Salut!

Helena Bonals ha dit...

Gràcies per introduir-nos en un edifici tan especial. No el coneixia, ni de nom.

Olga Xirinacs ha dit...

Pintallavis de colossos, potser toca les boques dels àngels.

kalamar ha dit...

M'agrada molt com l'elegant corba resol la cantonada i els materials, però això de lipstick no em convenç: l'edifici no acaba amb angle si no que té coberta plana. És més torre de Babel, oi?

Aiii, algun dia he de viatjar a NY

GLÒRIA ha dit...

Celebro que t'agradi, Helena. No tot s'acabas amb les glorioses pedres de Roma perquè Romes modernes s'eleven cel enlaires.
Salutacions!

Olga,
Només a tu se't pot ocòrrer un fet tan divertit. Ara mateix m'has fet veure els àngels besant el terrat invisible.
Sigues molt i molt feliç!

Que feliç em fas, Kalamar! Quan jo el vaig veure, peer primera vegada, vaig fer el mateix pensament que has fet tu: torre de babel i fins i tot vaig creure que era un zigurat... i tampoc li veig similitut amb un pintallavis ni per forma ni per color. No sé si el nom li ha posat la ciutadania o els arquitectes, ves a saber.
Nova York i, escolta bé, Chicago t'esperen amb urgència.
Un petó!

Alberto Granados ha dit...

Es precioso y da la sensación de viveza, de que tiene alma. He mirado en Google Images y he visto un montón de ángulos y me prece todo un hallazgo (otro más de los de tu blog, que siempre he eicho que me parece una caja de sorpresas).
Un petó,

AG

GLÒRIA ha dit...

Gracias, Alberto. Sí, es realmente precioso y algo inolvidable fundirse con su luz cambiante.
Un petó per tu.