Chuck Hunt-Galeria Privada-Tots els drets reservats |
El blanc del vestit
t’il·lumina els ulls.
Tens mans innocents,
ales de colom,
i les trenes lluents
com un vi remot.
El serrell al front
dibuixant un rínxol
que el temps invencible
s’endurà a traïció.
Fragments de misteri
guardaven l’amor.
Llampecs esclataven
per matar les flors.
Sobre el retrat d’una nena
Glòria Abras Pou
Primera versió
Tancàvem les portes.
Fugíem de la llum.
Tant ens abraçàvem
que els ossos ploraven
de l’enyor futur.
Quan ens separàvem
la pell s’estripava
perquè n’érem un.
Com besties ferides
sortíem a l’aire
L’un de l’altre, lluny.
Sobre un amor boig
Glòria Abras Pou
Primera versió
13 comentaris:
Tengo que darles mil vueltas y tirar de diccionario, pero lo que ha captado me gusta y bastante. Sensibilidad de día de reyes.
Esperando al cartero y su regalo de reyes.
Un petó.
AG
http://mm-actualidad.blogspot.com.es/2013/01/mi-amiga-poeta.html
mira que casualidad¡, yo lo he dejado en el zapato de todos los blogueros que me visiten.
besos y enhorabuena, glorichu
En un dia assolellat
els tres Reis s'han acostat
a la Glòria, que fa un blog
que es titula Arbre de Foc:
que et deixin gràcia d'escriure,
que sense llum ni alegria
ni estímul de poesia
és molt difícil de viure.
*
Lo Gayter del Balcó.
Creo que son claveles
y lo de Iolanta son rosas
pero tus lectores fieles
entendemos estas cosas
dulces como las mieles
y siempre tan hermosas
Alberto,
Ayer llegué del pueblo donde no tenía el libro. Mañana vuela. Te avisaré.
Gracias por tus palabras!
Olga,Tal i com jo llegeixo la teva poesia entenc que no tinc gràcia fent la meva. Seré massa susceptible?
De totes formes confiaré amb els Reis.
José Luis,
Te n'has sortit molt bé. Celebro que t'hagi agradat.
jo en vull més, fins a la Candelària.
AI! la candelera.
Els Reis han vingut carregats de poesia, i això sempre és un bellíssim regal.
Ets molt gentil Kalamar. Això em deia el senyor Golobardes, el meu professor de grec clàssic fa cents d'anys. Procedia d'una família de ppagès humil i va lluitar per obtenir una càtedra a l'institut de Girona Portava els déus a la sang i mai l'oblidaré. Jo era delegada de curs i em solia dir: "És molt gentil, senyoreta Abras..."peerò mai no vaig passar d'entonar bé Los niños del Pireo seguint lespautes de la gran Mercouri a Never on Sunday.
egur que d'aquí a la Candelera, un o altra poema caurà com una pluja beneida.
A tu et venen tot l'any inspirada novesflors. El teu nom em recordar la sentor dels lilàs i tinc moltes ganes de llegir-te un poemari en el que deixis anar la teva exquisida sensibilitat.
Sempre m'ha meravellat l'art que teniu els que en sabeu molt de combinar els mots per fer-nos més feliços.
Petons d'agraïment, per aquests regals i per ser com ets.
Glòria ¡no siguis susceptible! No hi ha pas cap retret, Déu me'n guard. És que penso que la gràcia d'escriure ens fa feliços i per això la desitjo a tothom.
Això sí, i en general, l'escriure demana jugar amb les paraules, combinar-les bé i triar les més adients. Tocar i retocar. Però això val per tothom, també.
M'encante Glòria. Transmeten una gran passió interna. M'agrada molt el segon, la imatge de l'ós està molt ben traida.
Una abraçada
Joquim,
De vegades costa trobar les paaraules i surt cada nyap! Només demano lucidesa per adonar-me'n. Pels que salvo em conformo, que no és poc, amb la dignitat i amb que algun t'agradi estimat Joaquim.
Tens tota la raó del món benvolguda Olga però és la meva inseguretat a flor de pell o la meva fam de floretes- que procuro controlar-la que em fa dir aquestes coses. Et dono gràcies dels teus suggeriments tan saavis i que-molt bé-valen per tothom.
Gràcies Eduard. M'anima pensar que encara que jo, com tothom, inevitablement envelleixi, guardi vives les imatges i sensacions de la passió.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada