 |
| The Lipstick |
L’edifici “The Lipstick” o “El Pintallavis”
es va acabar de construir l’any 1987 i està situat a la tercera avinguda del novaiorquès
Manhattan entre els carrers 53 i 54, concretament en el número 885. Els seus arquitectes
varen ser John Burgee i Philip Johson i varen anomenar “Lipstick” a l’edifici
per la seva semblança a un pintallavis.
No val insistir que
es tracta d’un edifici bellíssim que, sorprèn al caminant, lleuger i majestuós.
La seva estructura en tres blocs que van de gran a més petit pot fer l’efecte
que el primer podria engolir els altres dos si convingués.
L’edifici se sosté
sobre columnes que acaben de concedir-li un aire clàssic i que condueixen a una
immensa entrada. La seva forma corba facilita el camí dels vianants perquè
requereix de menys espai que els gratacels de base quadrada.
“The Lipstick” fa 138 metres d’alçada, té
les finestres emmarcades amb gris i entre un pis i un altre s’hi dibuixa una
línia finíssima de color roig sobre la façana construïda amb granit imperial.
La forma tan curiosa
que llueix “The Lipstick” fa que, durant el dia, mostri un arc de colors
irresistible que va des del rosa més candit fins a l’ardent vermell dels
capvespres inoblidables que proporciona “The big apple” i no només il·lumina
els altres edificis que l’envolten sinó que els reflecteix d’una manera màgica
en la que s’ha aliat naturalesa i saber humà.
Aquest edifici va
acollir durant molt temps la seu de Madoff Investment Securities. A partir del
2011 va començar a perdre quota d’èxit a causa de la crisis fins que una colla d’interessants
artistes plàstics del país varen omplir dos pisos amb les seves obres.
Actualment hi ha interès en que torni a servir com a seu de magnats. Mentre,
treballa a mitges i va lluint, innocent, la seva bellesa nascuda per
l’eternitat.
Que el seny acompanyi
als ciutadans de Nova York i els seus polítics i no els permeti enderrocar una
obra indiscutida, un clàssic nou de trinca.
10 comentaris:
Sembla un edifici elegant i… déu-ni-do, si hi ha vidres per netejar!
És un edifici elegant, Novesflors. Mai he pensat en rentar-li els vindres...ja troben qui els hi fa.
Salut!
Déu meu!! És molt macu per com el descrius; a més de molt desconegut. Pot ser l'únic que necessita és publicitat perquè tornir a gaudir dels turistes i altres visitants.
Jo crec, Eduard, que turistes noramericans i d'arreu del món quan el veuen s'aturen a mirar-lo i si porte càmera el retraten més d'una vegada. Ara bé, és difícil fer-lo entrat tot en un objectiu normal.
Celebro que t'hagi agradat.
Salut!
Gràcies per introduir-nos en un edifici tan especial. No el coneixia, ni de nom.
Pintallavis de colossos, potser toca les boques dels àngels.
M'agrada molt com l'elegant corba resol la cantonada i els materials, però això de lipstick no em convenç: l'edifici no acaba amb angle si no que té coberta plana. És més torre de Babel, oi?
Aiii, algun dia he de viatjar a NY
Celebro que t'agradi, Helena. No tot s'acabas amb les glorioses pedres de Roma perquè Romes modernes s'eleven cel enlaires.
Salutacions!
Olga,
Només a tu se't pot ocòrrer un fet tan divertit. Ara mateix m'has fet veure els àngels besant el terrat invisible.
Sigues molt i molt feliç!
Que feliç em fas, Kalamar! Quan jo el vaig veure, peer primera vegada, vaig fer el mateix pensament que has fet tu: torre de babel i fins i tot vaig creure que era un zigurat... i tampoc li veig similitut amb un pintallavis ni per forma ni per color. No sé si el nom li ha posat la ciutadania o els arquitectes, ves a saber.
Nova York i, escolta bé, Chicago t'esperen amb urgència.
Un petó!
Es precioso y da la sensación de viveza, de que tiene alma. He mirado en Google Images y he visto un montón de ángulos y me prece todo un hallazgo (otro más de los de tu blog, que siempre he eicho que me parece una caja de sorpresas).
Un petó,
AG
Gracias, Alberto. Sí, es realmente precioso y algo inolvidable fundirse con su luz cambiante.
Un petó per tu.
Publica un comentari a l'entrada