dijous, 7 de març de 2013

APRENENT SICÍLIA (II), BELLINI, TAN JOVE!



Casa natal de Vincenzo Bellini- Catània

Vincenzo Bellini, fill i net de músics, va néixer a Catània (Sicília) l’any 1801 i va morir a Puteaux (França) el 1835 quan només tenia –és fàcil de comptar- trenta quatre anys. Degut als ensenyaments musicals que de ben petit va rebre del seu pare i del seu avi, Bellini tocava ja molt bé el piano a l’edat de sis anys. El 1819, l’ajuntament de Catània li va concedir una beca per estudiar al conservatori de Nàpols. Allà es va formar en la coneguda com a “escola napolitana” que propugnava una composició de melodies pures i sense embelliments.

Bellini va començar component música sacra, de cambra i simfònica però es va fer molt famós per la autoria de belles àries pensades per veu acompanyada de piano.

El jove músic va ser requerit pel Teatro alla Scala de Milà, naturalment, a fi de compondre una òpera. A Nàpols va deixar la seva estimada Maddalena Fumaroli ja que el pare d’ella es va oposar radicalment a tenir un gendre músic.

Va ser molt apreciat al Teatro alla Scala amb òperes com Il Pirata i La Straniera i va ser reconegut com l’únic compositor italià d’òpera amb un estil oposat al de Rossini. Bellini adequa la música al drama i dóna preferència al cant expressiu en contraposició al cant amb floritura.

Quan Bellini viatja a Paris fa la coneixença de músics importants entre els quals Frederic Chopin. Està provat que l’un influeix en l’altra. El compositor sicilià estava ben a punt de compondre una òpera en francès però una infecció intestinal va acabar amb la seva vida.

Va ser enterrat al cementiri parisenc de Père-Lachaise just al costat del seu amic Chopin i també de Cherubini. L’any 1876 la seva tomba va ser traslladada a Catània on resta enterrat a la catedral.

Tot i que jo he caigut rendida més d’un cop davant el geni melodista de Bellini, sempre he trobat que l’orquestra, en les seves òperes, existia molt poc i tanmateix els estudiosos asseguren que en ell es troben ressons dels cants de l’antiga Grècia i és capdavanter en l’utilització dels silencis. En cap moment se l’ha considerat un músic enquadrat en la moderna tradició europea. Músics actualíssims com Bruno Maderna i Luigi Nono mostren la seva influència.

He portat una de les meves àries predilectes “A te, o cara” de la bellíssima òpera “I puritani”. En ella podem assaborir l’exquisida línia melòdica, el sumptuós to d’oració que eleva a l’estimada a cims embriagadors on respecte i amor s’uneixen en un tot perfecte. He triat el magnífic Alfredo Kraus perquè escoltant-lo, fa anys, vaig descobrir aquest diamant muntat a l’aire.

Video Álvaro95 -Fonts: Wikipèdia

11 comentaris:

Júlia ha dit...

Preciosa.

GLÒRIA ha dit...

Ja ho crec que ho és, Júlia!

Olga Xirinacs ha dit...

No sóc gaire afeccionada a l'òpera, tret d'uns pocs fragments vertaderament memorables.
Considero que les vociferacions escèniques tenen molt de falses.
Modesta opinió, però així ho sento.

José Luis ha dit...

Diré maquíssima per variar. I l'any vinent, amb Damrau i Florez... mmmm

GLÒRIA ha dit...

Olga,
Sobre gustos no hi ha res escrito. Jo no penso mai que siguin vociferacions exceptes si canten malament. Però hi ha d'haver gent per tot.
Salut, Olga!

Per a mi també és maquíssima. Una parella Damrau i Flórez pot ser brillant.
Salutacions, José Luis!

pfp ha dit...

me ha extrañado que la Sra. Xirinacs, califique de vociferaciónes, las representaciones operísticas. Al margen de gustos, -sobre los que si hay mucho escrito-, el canto, sea ópera o no, es otra cosa. Vociferación, objetivamente, es por ejemplo, la voz de los políticos en mítines y similares, vendiéndonos " la moto de turno"...

Me alegro querida Gloria, que hayas dejado una perla tan maravillosa en tu Arbre,... y un recuerdo de ese Bellini inmortal que tan maravillosa obra nos dejó para nuestro disfrute..

Un gran abrazo

pilara

GLÒRIA ha dit...

A mi también me ha parecido raro viniendo de Olga Xirinacs que, por si fuera poco, es profesora de piano...
Celebro que A te o cara haya sido de tu gusto. Desde la primera vez que la oí, me sedujo para siempre.
Un beso, Pilita!

Joaquim ha dit...

Pilar com t'estimo!
Damrau i Flores faran, exquisits i eminents refiladors de melodies cantaran la Sonnambula, no pas I Puritani.
El cant, en tota la seva amplíssima paleta de possibilitats m'ha ajudat a viure i Bellini, amb tota el seu nyigu nyigu orquestral, també, amb aquest A te o cara, Casta Diva o O rendetemi la speme que et regalo ara mateix
http://youtu.be/L-lzsJ5862o

GLÒRIA ha dit...

Espero que la Pilar s'assabenti de com l'estimes.
A mi també m'ha ajudat a viure, el cant. De Bellini penso el mateix que tu i mil gràcies pel regal.
Kisses!

Alberto Granados ha dit...

Siempre he visto en Bellini a uncompositor más de smúsica sinfónica que de óperas, pese a que en este último campo nos ha dejado arias ten bellas como al "Casta diva", de Norma.
Le veo un exceso de coros en detrimento de las voces individuales.

Hablando de otra cosa: tengo una novedad importne que te comunico en correo privado.

Un abrazo,

AG

GLÒRIA ha dit...

Pues a mi su música para orquesta me parece casi pobre sin embargo es un melodista exquisito.
Un petó!
PS.- Voy a ver qué me dices por correo privado.