 |
| La Risiera di San Sabba -Trieste |
com velles indigents ferides
sense cap esperança de recuperació.
Sensibles i curiosos visitants
ens rendim al lloc del sacrifici
volent sentir com la història esgarrapa
i retratem les atmosferes del dolor
en record del martiri que varen patir uns altres,aquells que no varen ser a temps
d'escollir cap camí
i que ara honorem
amb el remordiment
de sentir-nos tocats
per la fortuna.
L'atzar ens va dur al món
més aviat o més tard,
lluny dels botxins
que no reposen mai.
Llegim noms que fan mal
perquè són noms de morts,
innocents i absents.
I plorem davant cartes de soldats
que amb pols ferm
escrivien a la mare
fent-li saber
que al cap de poques hores
serien afusellats:
Addio per sempre, mamma!
Muoro pensando in te.
I quan torno al carrer
gaudeixo de la brisa fresca
sense oblidar el vell plor
i la sang vessada.
La ciutat que jo sóc
també sap del dolor
i, discreta,
disfressa la ferida
de somriure turístic
mentre,
cor endins,
sagna.
g.a.p.La Risiera di San Sabba-Trieste
La risiera o arrossera era un conjunt d'àmplies dependències on els obrers del ram hi anaven a pelar l'arròs.
A partir de l'any 1943 i fins el 1945, l'exercit nazi va convertir aquelles sales en cel·les. Per exemple la cella della morte. Aquell conjunt d'edificis havia esdevingut camp d'extermini. L'únic lager en terra italiana. Durant els anys esmentats varen deixar-hi la vida triestins, eslovens, croates, friolans, istrians i jueus. Davant l'entrada imminent dels aliats, els nazis varen destruir el forn crematori.
Tan trist com imprescindible.
Fotografia m.s.
MÉS INFORMACIÓ: www.lagerit/san sabba
