diumenge, 10 d’abril de 2011

LA RISIERA DI SAN SABBA - TRIESTE

La Risiera di San Sabba -Trieste
Algunes ciutats sagnen
com velles indigents ferides
sense cap esperança de recuperació.

Sensibles i curiosos visitants
ens rendim al lloc del sacrifici
volent sentir com la història esgarrapa
i retratem les atmosferes del dolor
en record del martiri que varen patir uns altres,aquells que no varen ser a temps
d'escollir cap camí
i que ara honorem
amb el remordiment
de sentir-nos tocats
per la fortuna.
L'atzar ens va dur al món
més aviat o més tard,
lluny dels botxins
que no reposen mai.
Llegim noms que fan mal
perquè són noms de morts,
innocents i absents.
I plorem davant cartes de soldats
que amb pols ferm
escrivien a la mare
fent-li saber
que al cap de poques hores
serien afusellats:
Addio per sempre, mamma!
Muoro pensando in te.

I quan torno al carrer
gaudeixo de la brisa fresca
sense oblidar el vell plor
i la sang vessada.
La ciutat que jo sóc
també sap del dolor
i, discreta,
disfressa la ferida
de somriure turístic
mentre,
cor endins,
sagna.

g.a.p.La Risiera di San Sabba-Trieste

La risiera o arrossera era un conjunt d'àmplies dependències on els obrers del ram hi anaven a pelar l'arròs.
A partir de l'any 1943 i fins el 1945, l'exercit nazi va convertir aquelles sales en cel·les. Per exemple la cella della morte. Aquell conjunt d'edificis havia esdevingut camp d'extermini. L'únic lager en terra italiana. Durant els anys esmentats varen deixar-hi la vida triestins, eslovens, croates, friolans, istrians i jueus. Davant l'entrada imminent dels aliats, els nazis varen destruir el forn crematori.
Tan trist com imprescindible.

Fotografia m.s.
MÉS INFORMACIÓ: www.lagerit/san sabba

7 comentaris:

Alberto Granados ha dit...

Tu poema me ha llevado del estupor por todo lo nazi, al neorrealismo italiano, a aquella desgarradora "Arroz amargo". Extrañas conexiones.
Escalofriante, Glòria.
Un abrazo,

AG

GLÒRIA ha dit...

Yo también pensé en "Arroz Amargo" e incluso lo llegué a pensar como título del post. No deben de ser conexiones tan extrañas.´
Y sí, Alberto. Escalofriante.
Un abrazo para ti.

pilar ha dit...

muchos mueren además sin el privilegio, sin el consuelo de la depedida...

evocación triste pero muy bella gracias Gloria, besos

GLÒRIA ha dit...

Era inevitable dedicar un recuerdo a la tragedia.
Gracias, Pilita. Y un beso.

Joaquim ha dit...

Petits i esperats retalls de Trieste. Malgrat que aquest és demolidor, l'has embolcallat amb el magisteri que et caracteritza.
Gràcies Glòria

David ha dit...

Ja sé que davant de la magnitud del crim, la meva pregunta pot semblar improcedent, però va ser un camp d'extermini o de concentració?

GLÒRIA ha dit...

D'extermini, David. D'extermini. Ja he comentat que hi havia la "cella della morte" i el camí i les dependències del crematori que va ser literalment reventat pels nazis quan es varen veure invadits.
Fa mal.
Una abraçada!