dimarts, 17 de novembre de 2009

SÍMPTOMES



Un dia el blog va esdevenir dietari de dolors i cabòries.
El projecte inicial de parlar d’Oscar Wilde es negava, rebel, a prendre forma.
No es tractava de copiar un fragment de poesia de l’irlandès genial.
Tampoc volia quedar-me en la camèlia que el dandi va posar de moda.
Dandi lliurat a sopars frívols i brillants on, entre d'altres coses, discutia
la bellesa dels jardins orientals que aviat es veurien publicats a la seva revista fastuosa.
Tampoc centrar la història de l'artista en la santa Salomé ni en la presó de Reading.

Mentre, em voltava també la figura de Proust,
que un dia o altra hauria d’aparèixer a casa meva
 i fer-me perdre amb ganes el temps  irretrobable.
Si a Wilde camèlies, caledjes per a Proust.
Tard o d’hora ho podré explicar tot.
Amb lletra clara i separant els temes evitant dades i feixucs adjectius.

Ara em preocupa, i ja fa dies, el mal d’esquena persistent,
les piruetes que el dolor fa fer als dits dels meus peus i
l’absència alarmant de les últimes fulles de tardor.
Un dia tens intenció de fer un treball al blog i et surt com a màxim desig realitzable
l’evocació de la camèlia, el pensament de la caledja,
les violetes que ja no fan olor
i una flonja magdalena
sucada en xocolata ardent i negre
com a preludi d’una nit reposada.

Fer-se vell, i moltes altres coses, podria ser això.

"Elusive Thoughts"
mixed media 60 x 40
DEREK MENARY

http://www.derekmenary.com/

11 comentaris:

Manel Alonso i Català ha dit...

Glòria, fer-se vell és millor que no arribar-hi, així que com deia Ovidi Montllor "El pas del temps farà de nosaltres colors" Glòria, tria els colors que vullgues i sigues un preciós arc de sant Martí.

pilar ha dit...

las evocaciones florales producen un bellísimo resultado Gloria, Proust y Wilde estarían más que satisfechos, no lo dudes...

el chocolate caliente y la magdalena mojadita en él, un analgésico y relajante espectacular, tomo nota

no tenía el gusto de conocer a derek menary, el color apabullante de los paisajes, no deja pasar desapercibida la gravedad de los rostros femeninos.

besos a tus costillas.

Joaquim ha dit...

Glòria et queixes, gemegues?, ets viva, molt viva.

Titus ha dit...

Fer-se vell em sembla, a pesar de tot, una opció molt millor que no fer-se vell.

Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober

Oreto ha dit...

besets Glòria

Francesc ha dit...

Més besets de part meua, Glòria.

Josepb. ha dit...

Glória; Fer-se vell, és arribar-hi.

GLÒRIA ha dit...

Manel,
Parles en poesia i no m'hauria de sorprendre. Et faig casos i t'il·lumino amb el raig de color verd que és color de llum de pas.
Merci!

Pilar,
Gracias por ver en mi desanimado texto lo invisible. he nombrado flores y escritores-rima-sólo para vestir un poco las desvaídas letras.
Como taladras, Pilar. has descrito a Menary justo en lo que yo también diría que es su pintura aúnque no sabría decirlo como tu.
Besos. los besos.

Joaquim,
M'agrada ser viva però en silenci i si se m'ha de sentir, ja ho saps: Stride la vampa!!!
Baci.

Titus,
Sí. Tots critiquem la vellesa però tots hi volem arribar. És una vella i certa màxima.
Salutacions afectuoses.

Oreto i Francesc,
Agraeïxo les besadetes. de vegades sóc com una vella tia que rep amb afecte les moixaines dels seus nebots de Beneixama.
Petonassos.

Josepb,
Altra vegada la saviesa popular i antiga.
De totes maneres avui em sento lleument rejovenida.
Rep el meu afecte,Josep!

成人網站 ha dit...

線上免費看a片
免費a片AV女優
成人校園a片
a片情報站
a片貼圖區
免費a片
色女a片群
免費無碼a片
夫妻做愛a片直播
成人校園a片

45645646546565 ha dit...

線上免費看a片
免費a片AV女優
成人校園a片
a片情報站
a片貼圖區
免費a片
色女a片群
免費無碼a片
夫妻做愛a片直播
成人校園a片